| El defecte del valencià |
| CARLA GONZÁLEZ COLLANTES Ja se sap que els que parlem valencià, els que tenim aquest defecte, ho fem només per emprenyar i per dur la contraria Tan cert és que el valencià no és català (i que els catalans “mos” volen furtar la paella) com que és una llengua totalment diferent d’altres llengües romàniques: no s’entén gens ni mica i és molt difícil d’aprendre. És precisament per això últim que quan torne a València per passar el cap de setmana o les vacances, molt sovint no m’entenen quan demane “una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor” o “un tallat, per favor”. Però jo, com que sóc una maleducada, insistisc: “una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor”, “un tallat, per favor”. Ja se sap que els que parlem valencià, els que tenim aquest defecte, ho fem només per emprenyar i per dur la contraria. Tota la culpa és dels nostres pares, que no sols ens parlaven valencià a casa, sinó que també ens van matricular en la línia amb l’únic objectiu de fer-nos infeliços i ignorants.
És també perquè el valencià és tan i tan difícil que la immensa majoria dels polítics valencians (del PP, no per casualitat) ni l’entenen, ni el parlen, ni el llegeixen, ni l’escriuen. D’exemples, en tenim més d’un, com araaquest o aquest altre. Però no és culpa seua! A més, tenen coses molt més importants a fer que aprendre la llengua pròpia dels valencians. Prou feina tenen ja llegint elTirant lo Blanc, la breu obra de teatre escrita per l’iraniàAusiàs March el 1910, o la Bíblia, poemari publicat recentment pel xinés Toni Cucarella. No els demanem més, que no donen l’abast!
Prou queixes, doncs. El PP sap molt bé què ens convé a “todos los valencianos”.Confiem-hi a ull clucs! Recordem que és gràcies a ells que tenim “grandes eventos”, una de les taxes més altes d’atur de tot l’Estat espanyol, acudits sobre el cas Gürtel (per allò de riure per no plorar...), Terra Mítica (que tants beneficis ha donat), l’aeroport de Castelló (sense avions, però aeroport al cap i a la fi), una televisió pública, de qualitat i en valencià... Ai, no, això últim no ho tenim. Però... I què? Podem presumir de moltes altres coses, com ara de ser una de les comunitats autònomes més riques i amb menys dèficit, perquè els “nostres” governants han sabut fer les coses ben fetes i tal. Com? Que això tampoc no és veritat? Espereu-vos, que Canal 9 ho repetirà unes quantes vegades més i ja tindrem el problema solucionat.
Però tornant al tema de la llengua... Ho tornaré a dir per si ha quedat algun dubte (i no perquè pense que les mentides, a força de repetir-les, es tornen veritats): el valencià, que no és català, és una llengua molt difícil. Així doncs, no demanem als valencians que el parlen, i encara menys als polítics, que prou feina tenen ja.
FONT:
|
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada