Una
qüestió de dignitat
ANTONI BASSAS
La sentència del català a
l'escola.
Per començar, mirem-nos-ho
amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama
de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara
no ens agafa ni captius ni desarmats.
Autoestima
Som al cantó correcte de la
història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua
encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la
llibertat i de la cultura no poden sinó
abraçar la causa de Catalunya.
Persistència:
A vegades, cal repetir el
que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel
món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la
família.
La seva superioritat
demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei.
Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema
educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de
l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb
l'espanyol, sinó amb l'anglès.
Qualsevol que no negui la
realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el
coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan
per a centenars de milers d'immigrants la
llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica.
Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.
Indignació:
Catalunya va seguir els
procediments previstos a la llei i va votar si a l'Estatut, malgrat que ja venia
retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit
Popular i l'ànima jacobina del PSOE.
Un Tribunal Constitucional
desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d'anar cap
enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de
desobediència.
Així s'han comportat altres
pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem
escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una
conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)
Fer un pensament:
No podem continuar vivint
en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com
una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens
esgoti fiscalment, que ignori la nostra
producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a
sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val
que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem.
Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió
fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un
problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar
a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons
veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un
menor d'edat.
Ser catalans és la nostra
manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per
preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que
donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada