Morenés va ser conseller d'una firma que venia bombes de dispersió
L'actual ministre de Defensa va ser fins fa un mes representant de Instalaza SA, les bombes de dispersió van ser usades perGaddafi
HÉCTOR JUANATEY Madrid 21/12/2011
El nou ministre de Defensa, Pedro Morenés Eulate, va ser conseller i fins fa un mes representant de l'empresa Instalaza SA, fabricant de bombes de dispersió fins 2008 que van ser utilitzades per les forces lleials al exlíder libi, Muammar Gaddafi, contra la població civil, segons va revelar el diari estadounidenseThe New York Times.
Morenés és a més l'actual director executiu a Espanya de l'empresa MBDA (comunicat de l'empresa en PDF), que dissenya, fabrica i ven míssils.
El ministre de Defensa va entrar a formar part de Instalaza SA el 26 d'agost de 2005 com conseller. Va estar en aquest lloc gairebé dos anys, fins al 31 de maig de 2007, data en què va cessar per ser nomenat representant, càrrec que va ostentar fins al 20 de setembre d'aquest mateix any (registrat al Butlletí Oficial del Registre Mercantil del dimarts 4 d'octubre de 2011), només un mes abans que se celebressin les eleccions generals.
Mentre ocupava el càrrec de representant, i segons va revelar Cinco Días el passat 9 de maig, Instalaza va decidir reclamar al Govern "una compensació de 40 milions d'euros en concepte de dany emergent i lucre cessant després que Espanya decidís prohibir les bombes de dispersió" .
Morenés va deixar Instalaza tan sols un mes abans de les eleccions generals.
El desembre de 2008 un total de 107 països, entre ells Espanya, va ratificar un tractat internacional que prohibia l'ús, desenvolupament, fabricació, adquisició i emmagatzematge de bombes de dispersió. Un mes després, el 6 de gener de 2009, la llavors ministra de Defensa, Carme Chacón, assegurava que el Gobierno aprobaría "en pocs dies" les noves Reials Ordenances - normes de conducta per a les Forces Armades - que suposaven, entre altres coses, " l'exclusió de l'ús de certes armes i tàctiques que repugnen a la consciència moderna ", com les bombes de dispersió.
Gairebé dos anys després, l'organització Human Rights Watch (HRW) confirmava el que era d'esperar: Espanya i altres països que s'havien compromès a eliminar les bombes de dispersió havien destruït ja un total de 176.000 artefactes. Segons EFE, Espanya es va adscriure però a l'excepció que permetia conservar els artefactes de dispersió que no excedien les 20.000 minibombes per tal d'investigar i entrenar.
La polèmica es va desencadenar aquest mateix any, el 15 d'abril. El diari nord-americà The New York Times treia a la llum una informació ("Qaddafi Troops Fire Cluster Bombs Into Civilian Àrees") que denunciava l'ús de bombes dispersió per part de les forces del llavors líder libi, Muammar Gaddafi, contra la població civil líbia . Segons destapava el diari nord-americà, les bombes de dispersió descobertes es corresponien a projectils de morter MAT-120 fabricats a Espanya l'any 2007. The New York Times apuntava directament a una empresa espanyola: Instalaza SA, de la qual va ser conseller i posteriorment representant el recentment nomenat ministre de Defensa, Pedro Morenés Eulate.
En el catàleg de productes que Instalaza té a la seva pàgina web, encara mantenen el MAT-120, encara que expliquen que es tracta de "munició de dispersió prohibida" per decisió del Consell de Ministres d'Espanya l'11 de juliol de 2008 i la posterior signatura del text de la Convenció d'Oslo el 3 de desembre del 2008 ". No obstant això, resten perillositat al artefacte: "La munició MAT-120 d'Instalaza va ser dissenyada amb l'objectiu de ANUL · LAR el risc d'explosió accidental, en cas que alguna submunicià no hagués detonat en impactar amb el terreny".
Traducció de la font:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada