M'acomiado de vosaltres trist i indignat.
Exposaré els fets.
He escrit una denúncia a la fiscalia davant les amenaces i insults anti catalans que darrerament s'escriuen cada cop més sovint en pàgines de facebook i twitts.
He volgut compartir aquesta denúncia, fent-ne un esdeveniment per tal que altres persones poguessin fer el mateix.
5 persones més manifestaven haver-ho fet, quan de cop i volta les pàgines amb marcadors que segueixen el meu bloc han començat a fallar.
He re-iniciat ordinadors i modem i les pàgines seguien fallant.
He volgut comprovar com anava l'esdeveniment, doncs la resta de pàgines em funciona i he vist, amb sorpresa, que el meu esdeveniment havia estat esborrat i també tots els posts on s'anunciava.
És a dir: sense infringir cap norma, doncs segueixo tenint accés a facebook, per exemple. Tampoc no he comès cap delicte doncs no he estat denunciat. Simplement he sofert censura. Amb l'agreujant que han censurat un escrit que denunciava violència extrema cap a la gent del meu país. El meu escrit denunciava persones que han demanat que s'ofeguin els nens catalans en nàixer, que ens enviïn a totes i tots a les càmeres de gas o que es prestaven a donar la darrera volta al garrot vil, que ens mereixem i ells hi tenen dret per venjança.
Si estan així les coses, abandono la lluita pacífica, a traves de facebook almenys.
Tancaré el meu compte però no les meves pàgines ja que potser encara poden fer un servei.
Qui les vulgui tirar endavant són ben vostres:
GRUP DE PÀGINES DELS PAÏSOS CATALANS I OCCITANS
BALEARS CAT NORD PAÍS VALENCIÀ I PRINCIPAT EN DEFENSA DE LA LLENGUA
EN CATALÀ LA PRIMERA OPCIÓ
També l'esdeveniment:
CRIDA A MANIFESTAR-NOS EN DEFENSA DE LA LLENGUA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS
Jo vull penjar aquest comiat a algunes persones i entitats abans de marxar, per tant si ho voleu, m'aviseu i us en faig administradors i administradores.
No mantindré diàlegs al voltant de la meva decisió.
Ja us ho fareu, amigues i amics. Jo presentaré batalla però en altres àmbits.
Heu estat unes companyes i companys formidables de qui he après moltíssim.
He après a estimar persones a qui no conec i això m'ha ajudat a comprendre més el meu país, els meus països, amb més contrastos i més riquesa.
Gràcies
Abraçades
Quico Romeu
8 comentaris :
Ostres! Ostres, Quico! Ostres, m’he quedat de pedra! Em sento com en xoc per tot plegat: el que expliques de la censura a Facebook i que te’n vas. Fa unes hores, amb un altre post teu m’he assabentat dels comentaris amb amenaces i insults (les amenaces i insults no és cosa nova, però del grau al que arriben aquests no n’havia vist mai) i ja m’he quedat ben horroritzada, i ara tot això altre.
Després de llegir l’altre post teu he passat l’enllaç del web amb els comentaris sobre els nens al facebook i acabo de veure que hi ha molta gent l’ha compartit; ara a veure si també ens ho censuren. Demà passaré l’enllaç al teu post amb la carta al Ministeri Fiscal (ara caic de cansament).
T’enyorarem molt al facebook, ostres hi tant! Però... seguirem en contacte, oi? Sisplau, no em diguis que no.
Bona nit (per a mi) i una forta abraçada.
Quico, et trobo molt a faltar i només és el primer dia. Tant de temps seguint el teu rastre, al teu mur i als que tu diàriament dedicaves molta feina, M'has contagiat el teu entusiasme, el teu amor incondicional als Països Catalans. Et dono les gràcies amb el cor a la ma i llagrimeta a la galta. Sortosament tenim el teu bloc per llegir-te i parlar amb tu!!!!
Em sap greu Quico, tenia la sensació de que et coneixia personalment, i no ens hem vist mai, hi ha tantes coses que ens agraden igual. Però estic segura que per algun mitja o altre ens trobarem. Un petonàs.
Moltes gràcies per l'afecte que em féu arribar.
Us ben asseguro que és recíproc i que també trobo a faltar els comentaris aquí i allà...
Gràcies i una abraçada a tothom
Ja no em sorprèn la descomunal ingenuïtat dels catalans. Amb qui et pensaves que tractaves?! El que t'ha passat a tu és un exemple més del desconeixement total de la realitat de les estructures de poder de l'Estat. Però qui et penses que hi ha allà?! Si són els mateixos que pretenies denunciar! Recorda el cas de Sanchís Guarner: Eliseu Climent explica que va voler recórrer a la justícia espanyola arran dels atemptats que va patir i la "justícia" li va dar allargues. A partir d'aquell moment va començar un declivi vital que el va dur a la tomba. Crec que tots plegats encara dormiu. Ah! i per cert, fes el favor de tornar al fèisbuc.
Hola Quico, m'he adonat que no participaves en el GRUP DE PÀGINES DELS PAÏSOS CATALANS I OCCITANS des de fa uns dies i m'ha semblat estrany, he vist que els teus missatges no estan i la meva recerca m'ha portat a llegir aquest escrit. Em sembla molt fort el que t'ha passat, no se qui t'ha censurat, però el grup no serà el mateix a partir d'ara. Espere que la teva lluita continue amb mes ganes si cap, sigui en els àmbits que siguen. No tanques aquesta pagina perquè puguem saber per on camines. Per acabar donar-te les gràcies per tot, també jo he après molt de tot això i dir-te que virtualment se't va a trobar a faltar. Una abraçada molt forta des del sud i visca la terra ||*||. Ens veiem....
Bel Pina.
Gràcies Marc i Isabel pels ànims.
El fet puntual de la censura a la meva opció per defensar-me, o potser com a contraatac, de la virulència racista que sofreixen els Països Catalans, és només la gota que ha fet sobreeixir el got.
Fa anys que al País Valencià sofriu els atacs físics contra persones i entitats. El mateix està passant a les Illes com a corretja de transmissió de l'Apartheid que està imposant l'equip Bauçà.
També al Principat sofrim aquest salt quantitatiu i qualitatiu en les amenaces.
La censura a facebook, que representa una defensa dels agressors i no de les víctimes, sumat a l'estultícia de govern de la Generalitat catalana i les diverses entitats que hauríen de defensar la nostra llengua i cultura solidàriament en tots els territoris, m'ha fet prendre aquesta decisió. No sé si el que faig és realment lluita, doncs sempre he entès aquesta de manera organitzada, però aquesta actitud de franctirador no la penso abandonar. Mantinc el bloc i en difonc el que publico a través de twitter. No descarto tornar al Facebook, precisament perquè, per sort, encara hi queda molta gent que batalla cada dia per la dignitat del nostres pobles, del nostre poble. Gràcies, moltes gràcies, però les he de fer extensives a tothom que, desorientats i sense lideratges d'opinió, estenem el debat que ens qüestiona com a nació i com a Països Catalans. La meva dèria i la de molta altra gent, em penso.
Publica un comentari a l'entrada