traducció - translate - traducción
31.7.12
DEL ROIG AL BLAU, LA TRANSICIÓ VALENCIANA
Del roig al blau, la transició Valenciana from infolctura on Vimeo.
Interessant vídeo que ens recorda com ens han arribat a silenciar la història dels Països Catalans.
30.7.12
TRAIEM LA BANDERA DE L'ESTANC DELS NOSTRES AJUNTAMENTS
Baixeu-vos el document en PDF, preparat per a imprimir
TRAIEM LA BANDERA DE L'ESTANC DELS NOSTRES AJUNTAMENTS
29.7.12
MONTORO MOSSEGA L'HAM
MONTORO MOSSEGA L'HAM
28.7.12
Assumpció Cantalozella. Per la declaració unilateral
La declaració unilateral d'independència del Parlament té més avantatges que el referèndum
La indiscutible persecució de la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres drets històrics i la nostra economia que el govern espanyol duu a terme requereix una ràpida presa de posició de la política catalana, després de la definició feta per la societat catalana amb un 51% de persones a favor de la independència.
La política catalana ha de formular des del Parlament de Catalunya una resposta inequívoca, i tan unitària com sigui possible. I, amb l'acolliment que el ministre Montoro va dispensar al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és evident que la proposta de “pacte fiscal” queda obsoleta, si no hi quedava ja abans. Per tant, sense l'esglaó intermedi que, amb paraules del president Mas, ens proporcionaria “la clau de la caixa”, el Parlament només té una solució possible: avançar –de pressa– cap a la formació de l'Estat Català. Arribats aquí, ens hem de preguntar quin full de ruta és el més convenient: 1. Un referèndum convocat pel govern de Catalunya. 2. Una declaració unilateral d'independència feta pel Parlament de Catalunya.
El Referèndum d'autodeterminació, tot i que sona molt bé des del punt de vista democràtic, planteja una sèrie de dificultats “reals” que poden dur el nostre país en una situació difícil. La definició del cens a utilitzar és la primera. El cens, per ser vàlid, ha de tenir en compte la recent població estrangera que viu a casa nostra. Quin acotament de residència es preveuria? El cens, per ser vàlid, també ha d'establir l'acotament adequat i just dels empadronaments procedents de la resta de l'Estat. En aquest segon aspecte, el perill d'una allau d'empadronaments sobtats als municipis catalans de persones procedents d'arreu d'Espanya no és pas política ficció. Coneixem prou bé l'espanyolisme imperant per veure'l capaç de procedir amb el més groller maquiavel·lisme.
El Referèndum d'autodeterminació presenta un altre perill: la fragmentació de la societat catalana. No pas a causa de la llengua, com alguns pretenen, sinó produïda per la ressonància de trompetes de la mort que s'alçarien dels centres de poder espanyols i de retruc de bona part de la societat espanyola. Les amenaces d'infortunis de tota mena se succeirien una darrere l'altra. La identitat personal dels ciutadans seria utilitzada per fer una real fragmentació entre les persones que se senten només catalanes i les que se senten catalanes i espanyoles alhora. Sabem per les enquestes que l'opció d'avançar cap a la independència es manifesta en positiu sense cap discriminació identitària. Però, amb les mentides que se'ns vendrien, resistirien aquests catalans-espanyols les prediccions i els atacs dels Rajoy, de les Sánchez Camacho, dels Aznar, dels Rivera, de les Rosa Díez, dels Navarro, dels Corbacho, de les Chacón, del mateix Rubalcaba, de tota la cort celestial espanyolista? Com en seria de fàcil d'utilitzar una predicció de bandejament de tots aquells que no fossin catalans de soca-rel!
La declaració unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya té un avantatge que posa fre al maremàgnum descrit abans. Evita enfrontaments a priori. Ofereix com un fet consumat la independència de Catalunya que, no ho oblidem, compta com hem dit amb més d'un 50% de suport ciutadà. I pot, des de les plataformes parlamentàries, exposar civilitzadament els arguments a favor i en contra de l'Estat Català. És clar que, per poder fer aquesta declaració unilateral, calen una sèrie de contactes internacionals, una sèrie de compromisos amb Europa, amb el govern d'Estats Units, amb els diversos agents internacionals –sense oblidar els xinesos–. Amb una connivència àmplia del món per ser acceptats com a Estat Català.
Un Estat Català lliure i solidari també amb Espanya amb qui establiria enllaços de col·laboració econòmica amb disminució anual pactada. Un Estat Català “... de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”, com preveia la pregunta de les consultes sobre la independència de Catalunya.
El govern de CiU té l'oportunitat històrica de capitanejar aquest procés. Només depèn de la pròpia voluntat. De la voluntat i el coratge.
FONT:
http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART02032
Assumpció Cantalozella. Per la declaració unilateral
27.7.12
SENTÈNCIA A FAVOR DE LA UNITAT DE LA LLENGUA
El Suprem reconeix la unitat de la llengua en una sentència contra el Consell
Aquesta vegada, toca fer acatar tant a la franja, com a les Illes i País Valencià |
SENTÈNCIA A FAVOR DE LA UNITAT DE LA LLENGUA
26.7.12
MARXAR, PERÒ CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Que és?
La Marxa cap a la Independència és la primera gran acció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de la seva constitució el passat 10 de març, que ens ha de permetre la consolidació del moviment arreu del país i l’assoliment d’una majoria social favorable a l’Estat propi.
La Marxa s’inicia amb un gran acte el dia 30 de juny a Lleida i finalitzarà l’11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que marcarà un punt de no retorn: no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència.
La Marxa és clau per fer arribar el nostre missatge a tots els racons del país, amb centenars d’actes arreu del territori. Seguirem incrementant el nombre d’Assemblees Territorials, farem créixer les ja existents, implicarem a més ajuntaments amb l’Associació de Municipis per la Independència... en definitiva, clourem l’etapa de consolidació del nostre moviment per passar a la següent fase del nostre full de ruta.
La Marxa està dividida en diverses regions. El país és divers i diverses seran les formes que prendrà arreu dels territoris per tal d’adaptar-la a la manera que ens permeti assolir millor els objectius.
Us esperem a tots i a totes per fer de la Marxa una cursa imparable cap a l’Estat Propi. Comptem amb vosaltres per marxar cap a Barcelona aquest 11 de Setembre!
MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA
MANIFEST
Les persones signants, plenament conscients de pertànyer a la nació catalana i plenament compromeses amb el present i el futur polític, econòmic, social, lingüístic i cultural d’aquesta nació
Constatem
- Que, després de més de trenta anys, el model autonòmic espanyol ha demostrat ser incapaç d’articular un model polític respectuós amb les nacions que actualment integren l’Estat espanyol, entre les quals, la catalana. En els darrers anys, s’ha evidenciat el divorci entre els diferents models de sobirania proposats des de Catalunya i el model que es proposa des d’Espanya.
- Que la pertinença a l’estat no només perjudica notòriament les nostres possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social sinó que, fins i tot, disminueix i limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta clarament contra la cohesió social de la societat catalana.
- Que la majoria de catalans i catalanes ens sentim humiliats pel tracte indigne i per la situació d’espoli que pateix la nostra nació, i igual o més insatisfets amb la limitada capacitat de decisió i d’autogovern que permet l’autonomia.
- Que, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de juny de 2010, s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació, diluint-nos dins la hipotètica nació espanyola que, sota l’aparença de modernitat, manté els objectius unificadors i homogeneïtzadors castellans que sempre l’han caracteritzada o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat.
- Que el Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació i que, com a tal, no renuncia ni renunciarà mai a l’exercici del dret d’autodeterminació.
- Que dins la societat civil catalana s’ha generat un ampli moviment de rebuig a l’actual procés de destrucció econòmica i de menysteniment cultural a què està sotmès el nostre poble, així com una consciència creixent de la necessitat de recuperar l’Estat propi. Aquesta consciència s’ha manifestat de diverses maneres i s’ha materialitzat amb el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana des de la societat civil i de l’Associació de Municipis per la Independència des de les institucions. Així doncs, l’Assemblea convoca aquesta Marxa cap a la independència, que es farà durant tot l’estiu, des del 30 de juny fins a l’11 de setembre de 2012, comptant amb el suport de l’Associació dels Municipis per la Independència i de moltes entitats cíviques del país.
Considerem
- Que la població de Catalunya està decebuda perquè no se sent representada per un marc institucional polític en retrocés que, únicament, crea desafecció envers la cosa pública, desacredita els valors democràtics i no respecta els drets individuals i col•lectius de la seva gent.
- Que malgrat això, el poble català ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d'emancipació.
- Que ha arribat l'hora d'unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i, així, es multipliquin i esdevinguin majoritàries per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació.
- Que des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nació, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant.
És per tot això que Manifestem
- La nostra ferma voluntat de no aturar-nos fins aconseguir ser un dels propers estats d’Europa.
- El nostre compromís en convertir la concentració d’aquest 11 de setembre, a Barcelona, en un acte massiu que tingui conseqüències històriques. Amb aquesta acció exigirem als nostres representants polítics que iniciïn el procés de secessió de l’estat espanyol i que cerquin els suports internacionals necessaris, seguint els procediments previstos en les convencions i tractats internacionals.
- El nostre propòsit de treballar per aconseguir l’adhesió del major nombre possible de municipis del nostre país a l’Associació de Municipis per la Independència perquè el més aviat possible convoquin, tots el mateix dia i amb la mateixa pregunta, una Consulta que ens permeti saber el nivell de suport popular que tindrà la futura constitució d’un Estat català sobirà.
- D’acord amb l’objectiu de la Consulta, si el President de la Generalitat de Catalunya convoca eleccions anticipades per constituir un Parlament que, com a primera acció, insti la celebració d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, podrà comptar amb el nostre suport incondicional. Si el poble català s’hi pronunciés favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetés el lliure exercici d’aquest dret, els diputats elegits haurien de proclamar la independència nacional i constituir l’Estat català sobirà.
Finalment, expressem el nostre suport a la Marxa cap a la independència i comprometem la nostra implicació activa per tal que esdevingui el clam del poble català per la seva llibertat.
Barcelona, 30 de juny de 2012
Fes clic aquí i fes una ullada al calendari
Marxa a Europa per la Independència
Manifest (Enllaç al manifest)
Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides el 1971. En el seu discurs, posterior al concert que hi va celebrar, va dir:
"Jo sóc català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Al segle XI, totes les autoritats catalanes es van trobar a una ciutat, avui francesa, però llavors catalana, per parlar de pau. Al segle XI! Pau al món i contra les guerres. Això era Catalunya."
Serveixi aquesta referència a les paraules del mestre Casals com un etern agraïment al seu esforç per la recuperació de la dignitat de Catalunya i la defensa dels drets humans. Uns drets humans que proclamen el dret dels pobles a la seva autodeterminació. El poble català no vol, doncs, res més que el ple reconeixement com a nació.
Catalunya ha estat durant molts segles una gran nació, reconeguda arreu. Avui en dia, la nació catalana està dividida en tres províncies espanyoles i una de francesa, però manté, malgrat tots els intents d'anorrear-la per part dels seus veïns, una cultura i una vitalitat que moltes altres nacions amb estat envejarien. El poble català està cansat dels greuges que ha hagut de patir, especialment durant el darrer segle, amb la persecució sistemàtica i cruel de la seva cultura i els seus habitants que l'han defensat fins i tot amb la seva vida. Però arribarà un dia que el poble català dirà prou. I quan arribi aquest dia no en tindrà suficient amb què se li reconegui el dret a l'autodeterminació: aquest dia simplement exercirà pacíficament aquest dret.
Demanem, doncs, a les autoritats europees que quan arribi aquest dia, no gaire llunyà, tingui a bé respectar i defensar la carta del drets humans que la mateixa Europa ha promogut i defensat arreu, tot acceptant Catalunya, i totes les altres províncies catalanes dins els estats Espanyol i Francès que s'hi vulguin afegir, com a nou estat europeu de ple dret, amb tot el que això comporta.
Aquest agost del 2012 iniciem una marxa a peu fins a Estrasburg per a entregar un manifest a la més alta autoritat europea a favor de la independència del nostre país. Tenim previst sortir l'1 d'agost d'enguany per arribar a Strasburg l'onze de setembre, coincidint amb l'arribada de la Marxa per la Independència de la ANC a Barcelona.
Ens cal gent per gestionar la campanya a les xarxes, per caminar amb nosaltres (es pot fer per etapes) i gent de suport durant la marxa. Ens hi voleu ajudar?
Blocs
Nou vídeo promocional de la Marxa a Europa
Enviat per Robert el Dc, 25/07/2012 - 11:58
En Lluís Cabeza ens ha fet aquest fantàstic vídeo promocional de la Marxa a Europa. Feu-lo córrer!
Marxa a Europa per la Independència
Rebem el suport de l'Associació de Municipis per la Independència
Enviat per Robert el Dll, 23/07/2012 - 10:45Aquesta setmana hem confirmat el suport de l'Associació de Municipis per la Independència a la Marxa a Europa. El 5 d'agost al vespre, que les diverses columnes de marxadors d'arreu de Catalunya arribaran a Vic, farem un acte amb la gent de l'AMI, i amb d'altres entitats que ens donen suport, per a rebre els seus manifestos que entregarem a Estrasburg. Volem, doncs, agrair a l'AMI i a totes les entitats que aquests dies ens estan donant suport, el seu compromís amb la Marxa a Europa. D'aquí a uns dies us podrem confirmar tots els detalls de l'acte de comiat de la Marxa a Europa del 5 d'agost de Vic.
Si sou una entitat que ens voleu mostrar el vostre suport i/o que teniu un manifest per la independència catalana que voleu que portem a Estrasburg, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Etapes fins a Estrasburg i material necessari
Enviat per Robert el Dj, 12/07/2012 - 20:57
Ja tenim les etapes fins a Estrasburg enllestides. No deixen de ser una previsió que es pot veure modificada durant la marxa, però és una bona aproximació. Hem pogut afluixar una mica el ritme de cada etapa, per assegurar-nos que ho podrem fer i podem començar una mica més tard, el dia 6 d'agost. Això ens permet fer una crida a tota aquella gent que vulgui participar de l'inici de la marxa d'arreu de Catalunya que vingui a Vic a peu. Si comenceu vacances el dia 1 teniu cinc dies per arribar-hi. L'endemà, el 6, marxarem tots junts cap a Estrasburg.
MARXAR, PERÒ CAP A LA INDEPENDÈNCIA
25.7.12
ELS MAULETS
Orígens
La segona germania
La guerra de successió
Una rebel·lió reeixida
Enfrontaments entre aliats
Derrota i retirada
Barcelona, 1713-1714
ELS MAULETS
23.7.12
El Dret Civil Català.
Advocat i membre de l'entitat Catalana independentista 'Sobirania i Justícia'
|
El Dret Civil Català.
22.7.12
Sé qui és el meu enemic. Conversa a Sarajevo
Sé qui és el meu enemic. Conversa a Sarajevo
21.7.12
Ensenyament: un caos ben organitzat
FONT:
http://www.nuvol.com/noticies/ensenyament-un-caos-ben-organitzat/
Ensenyament: un caos ben organitzat
20.7.12
26 DE SETEMBRE, DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES, TOTS ELS TERRITORIS ENLLAÇATS, NO ACATEM
Dia Europeu de les Llengües. 26 de setembre
ENLLAÇATS, NO ACATEM
També nosaltres, ciutadanes i ciutadans, cal que reconeguem que no fem prou per preservar-la, no exigint els nostres drets lingüístics en tot moment i deixant per una altra estona el deure de preservar-la i de fer-la respectar.
Som víctimes de l'odi dels colonitzadors i del nostre propi auto odi.
Som víctimes de l'Apartheid lingüístic que volen imposar a les Illes Balears i Pitiüses, així com al País Valencià.
Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per una altra, en espais que havien estat recuperats amb grans esforços; tot això amb la aparent indiferència dels governants del Principat de Catalunya.
Ens estan impedint, prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en la nostra pròpia llengua, mentre la divideixen, la menyspreen, la infravaloren i l'ofeguen en lluites entre les diverses variants dialectals, impedint per tots el mitjans que la nostra llengua sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als nostres territoris.
El nostre dret és el d'expressar la nostra visió del món en la llengua pròpia.
Ja n'hi ha prou!
Enllaç a cartells d'Enllaçats No Acatem, preparats per imprimir i amb reserva per a esdeveniments específics
https://docs.google.com/open?id=0B_hrP0ZjVowTQUZ2U3ZDZ3lJN00
26 DE SETEMBRE, DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES, TOTS ELS TERRITORIS ENLLAÇATS, NO ACATEM