31.10.14
29.10.14
S'HA ACABAT EL "PUTOS CATALANES DE MIERDA"
Ampli suport de la societat civil
Drets, anomenada provisionalment Associació Llibertat,
Justícia i Democràcia, s’ha presentat aquest dimarts dia 28 a la seu de
l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona davant de nombrosos professionals
del món del dret i de representants d’entitats civils d’arreu dels Països
Catalans, com la Fundació Justícia i Pau, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional
Catalana, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Comissió
per la Dignitat, la Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels
Catalans, Juristes per la Llengua, la Plataforma per la Llengua i la Plataforma
Proseleccions Catalanes, a més de les sectorials de Justícia de CDC i ERC.
La primera denúncia, ja en marxa
Tot i que l’associació s’ha presentat formalment aquest
dimarts, a finals de juliol ja va emprendre la seva primera acció judicial
contra el diari La Razón i el seu irector Francisco Marhuenda, per haver
publicat les fotografies del carnet d’identitat dels jutges i magistrats
catalans que havien signat un manifest a favor del Dret a Decidir dels
catalans. L’entitat, com a acusació popular, ja està personada al jutjat d’instrucció
número 15 de Madrid, que ja coneix la denúncia formulada.
A punt una nova denúncia: les piulades al Twitter
Així mateix, també han recollit durant mesos tota mena de
piulades de la xarxa social Twitter que poden ser constitutives de delicte, i
s’han reunit ja amb el fiscal especial contra els delictes d’odi i de
discriminació. El proper dimecres 29presentaran formalment la denúncia contra
els autors d’una dotzena de piulades com aquestes:
- “Cuando sea cordoba-barsa voy a ir al camp nou a matar
catalanes, ue te parece? Tu estas en la lista.”
-“Lo que mas me jode son los putos catalanes que celebran
esto. Headshot y hoguera”
-“Me cago en los muertos del barsa, putos catalanes de
mierda, ojalá se mueran todos los de cataluña y se tenía que quemar cataluña”
-“Mira esq a todos los catalanes del campnou los metia en un
campo de concentración y que murieran lentamente y sufriendo!
#hayqueextinguirlos!”
-“Una bomba de napalm a #cataluña y otras comunidades
iguales, si se acaba con el nacionalismo ya no habría crisis”
-“Muerte a Cataluña, una bomba a todos los
independentistas”.
Accions contra les organitzacions d’extremadreta
A més d’aquestes accions,
l’associació Drets també té preparada una denúncia que presentarà en breu
contra organitzacions d’extremadreta com La Falange, Democracia Nacional i
Alianza Nacional pels seus discursos d’odi i violència contra Catalunya en
l’acte realitzat el passat 12 d’octubre a Montjuic.
DIGUEM PROU, POSEM-NOS DRETS
El manifest de drets
"La societat catalana i les seves institucions han intentat durant dècades fer-se conèixer i respectar arreu de l’Estat. Tot i així, la incomprensió i la falta de reconeixement de les institucions estatals cap a Catalunya ha estat sempre total i absoluta.
Una incomprensió que, amb el pas dels anys i més en el moment polític que viu el nostre país, s’ha convertit en una agressió sistemàtica a la nació catalana en forma d’odi, amenaces i insults des de molts mitjans de comunicació, xarxes socials i diverses tribunes d’opinió amb seu a Madrid, i és de justícia una resposta judicial.
És per això que un grup de persones del món del dret demanem que es posi fi a aquest atemptat reiterat contra el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, els governants i les institucions catalanes.
Ens hem unit per engegar actuacions legals en defensa de la llibertat, la justícia i la dignitat, i ens posem a disposició de tots aquells que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret.
Per dignitat, per respecte als drets dels pobles i de les persones, perquè creiem en la democràcia i en la llibertat, i perquè estimem el nostre ofici diem prou a la catalanofòbia i demanem que d’ara en endavant cap agressió no quedi sense resposta".
Barcelona, 28 d’octubre de 2014
Sergi Blazquez Quevedo, advocat Xavier Pareja Cozcolluela, advocat Maria Vila Redon, advocadaRamon Estebe Blanch, advocat Carles Mundó Blanch, advocat Marc Marsal Ferret, advocat Agustí Carles Garau, advocat Jaume Barroso Lòpez, advocat Eva Labarta Ferrer, advocada Miquel Sàmper Rodriguez, advocat Benet Salellas Vilar, advocat
enllaç a la pàgina per denunciar
26.10.14
NEIX DRETS, UNA ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DEL DRET PER DEFENSAR LA SOCIETAT CATALANA DE LA CATALANOFÒBIA
Diversos professionals del món del dret han decidit passar a l’acció davant dels atacs sistemàtics en forma d’amenaces i insults que arriben des de diversos mitjans de comunicació, xarxes socials i tribunes d’opinió amb seu a Madrid, i que vulneren el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i les institucions catalanes.
La nova associació, que porta per nom Drets, engegarà actuacions legals contra aquests atacs. L’entitat no té ànim de lucre i els seus membres es posen a disposició de tots aquells ciutadans i institucions que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret.
En el seu manifest fundacional, signat per una dotzena d’advocats, expliquen que creen l’associació “per dignitat, per respecte als drets dels pobles i de les persones” i afegeixen: “ho fem perquè creiem en la democràcia i en la llibertat, i perquè estimem el nostre ofici”.
L’entitat fa també una crida a jutges, fiscals, procuradors i advocats perquè se sumin a aquesta iniciativa, així com a la ciutadania que vulgui col·laborar-hi fent arribar casos que siguin susceptibles de ser denunciats. Un consell assessor d’experts nomenat per l’entitat avaluarà la viabilitat de les denúncies abans d’engegar les accions legals corresponents.
Els professionals que participen en aquesta entitat, majoritàriament advocats, ho fan de manera totalment desinteressada, i no reben cap mena de subvenció pública. En cas que s’hagin d’assumir despeses pròpies dels processos judicials, l’associació tirarà endavant campanyes de micromecenatge específiques per a cada cas o comptarà amb aportacions econòmiques dels propis socis fundadors.
Presència illenca
Drets compta amb el suport de l'Obra Cultural Balear (OCB) que a Balears és l'encarregada de denunciar els atacs lingüístics als catalans. El misser que representarà els interessos dels Balears en aquesta entitat serà Josep De Luis.
Drets, anomenada provisionalment Associació Llibertat, Justícia i Democràcia, es presentarà el proper dimartsdia 28 a les 12 hores del migdia a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona davant de nombrosos professionals del món del dret i de representants d’entitats civils d’arreu dels Països Catalans.
DIGUEM PROU, POSEM-NOS DRETS from DRETS on Vimeo.
25.10.14
GUIA PER VOTAR EL #9N
Col·legis, meses, voluntaris, recompte… Us exposem tots els detalls sobre la votació
El govern de la Generalitat ja ha presentat el dispositiu de votació per al 9 de novembre, després de veure l’èxit de la campanya de captació de voluntaris, que sobrepassen els 30.000. La setmana vinent ja es podran consultar els col·legis on anar a votar; n’hi haurà 1.255, amb gairebé 6.500 urnes. Hi haurà punts de votació en 941 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. I això farà que el 99% dels ciutadans tinguin un col·legi en el seu municipi.
Punts de participació. Hi haurà col·legis en 941 municipis dels 947; en total, 1.255 col·legis i 6.430 urnes. A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori i hi haurà molts centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar. Es podran consultar a internet, als ajuntaments i al 012 des de dimecres de la setmana vinent. Segons el codi postal que consti en el DNI de cadascú li pertocarà un col·legi o un altre, i depenent de la lletra del cognom, una mesa o una altra.
Cens: No hi ha cens previ. El registre de participació es farà el mateix dia de la votació, just abans de dipositar el vot. Es farà manualment prenent nota del nom del votant. Les dades s’introduiran en un ordinador per evitar que hi hagi duplicitat de vot. Segons dades de l’Idescat, podran votar 5,4 milions de persones.
Document necessari. Només el carnet d’identitat espanyol, perquè hi consta el domicili. No pas el passaport. Els immigrats hauran de presentar el NIE.
No hi haurà vot anticipat. Només els qui acreditin amb un document una causa major (com ara una hospitalització o jornada laboral) podran votar durant els quinze dies següents al 9 de novembre. S’han d’adreçar a una de les set delegacions territorials de la Generalitat que hi ha repartides al Principat.
Vot de residents a l’estranger. Es podrà fer en disset punts de votació, repartits en diversos països del món, que corresponen a les delegacions que té el govern a l’estranger. Vegeu-los ací. Els que tinguin DNI amb residència a Catalunya poden desplaçar-se per votar el 9 de novembre al punt de votació que els correspon a Catalunya.
Vot de catalans que viuen a la resta de l’estat espanyol. Només podran votar el 9 de novembre si en el seu DNI hi consta la residència a Catalunya. Si no hi poden ser aquell dia, també podran votar els quinze dies següents del 9-N en una de les set delegacions de la Generalitat repartides al Principat.
Escrutini. Es farà durant la nit del 9 al 10 de novembre. I els resultats provisionals s’anunciaran el dia 10. Els definitius, que inclouran els dels qui hagin votat a les delegacions territorials, se sabran, com passa en més processos electorals, al cap de dues setmanes.
Els voluntaris. D’entrada, el govern va fixar en vint mil els voluntaris que feien falta per a poder organitzar el dispositiu. Ja n’hi ha més de trenta mil, i això ha permès de dissenyar un dispositiu més ambiciós que no es preveia de bon començament. La inscripció és oberta encara, fins dilluns al punt de migdia. El formulari per a apuntar-s’hi es manté actiu a la web http://participa2014.cat.
Tipologia de voluntaris
1. Membres dels punts de participació. Un president i dos vocals, assignats a cada punt de votació. Les seves funcions seran, entre més: obrir la mesa, identificar cadascuna de les persones que volen participar en la votació, registrar-les, comptabilitzar les paperetes i preparar la documentació de tota la jornada.
2. Gestors dels punts de participació. Les seves funcions seran: assistir el president i els vocals en totes les funcions. Donar-los suport, assessorar-los, informar puntualment de les dades de participació, custodiar el full de transmissió en cas que no hi hagi coordinador de participació, regular les cues d’accés i facilitar la participació i les tasques dels membres, de president i vocals.
3. Coordinadors del procés de participació. És una figura pensada per als locals de participació amb un nombre important de punts i on calgui una coordinació de tots els gestors. Les seves funcions seran, entre més: comprovar que tots els gestors són al local, coordinar l’organització de cues, recollir la documentació del procés de participació de la jornada.
4. Voluntaris suplents. En seran les persones disposades a donar cobertura a qualsevol possible absència o incidència, tant al començament com en el decurs de la jornada. Són a disposició dels gestors i coordinadors, que els avisaran per cobrir suplències o qualsevol necessitat que aparegui durant jornada.
5. Coordinadors del local de participació. És una figura apartada del procés purament. Són els màxims responsables dels locals el 9-N. Obriran i tancaran els locals, definiran els circuits i els accessos d’entrada i sortida de edifici. Donaran les indicacions pertinents dels espais i coordinaran la seguretat en els edificis.
El calendari, a divuit dies del 9-N
–Dilluns 27, a les 12.00, es tanca el termini per a inscriure’s com a voluntaris.
–Dimecres 29 ja es podrà consultar el lloc de participació via web participa2014.cat, 012 i als ajuntaments.
–Dijous 30 comença a comunicar-se l’assignació de tasques als voluntaris.
–Dijous 30 comença un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d’entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d’actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.
–Dijous 30 comença una nova campanya informativa als mitjans per a explicar tant pedagògicament com sigui possible la manera de participar en el 9-N.
Notícia de Vilaweb
El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt.
El 9-N: la clau de la participació
Els catalans han anat a votar cinc vegades en referèndums oficials
El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt.
VilaWeb ha volgut comprovar quin havia estat el suport dels catalans en consultes anteriors, i en el gràfic que us oferim no us mostrem la participació, sinó la quantitat de catalans que van votar a favor en cada consulta. El 9-N podrem saber si hi ha més independentistes que no pas gent que va votar a favor de la constitució europea, per exemple. Dit això, aquest exercici comparatiu seria més just si el govern espanyol hagués permès la consulta sobre la independència, perquè no és igual fer un referèndum amb l'estat a favor, i totes les garanties, que amb un estat en contra. Sigui com sigui, les dades, algunes de sorprenents, són oficials i extretes de la pàgina de l'Idescat de la Generalitat de Catalunya. En el cas de les consultes populars per la independència, hem fet servir aquest resum publicat pel diari el Punt.
Podem comprovar que 1,2 milions de catalans van votar a favor de l'entrada a l'OTAN l'any 1986, i gairebé 1,4 a favor de la constitució europea l'any 2005. Els independentistes del 9-N superaran aquestes xifres? Per agafar perspectiva, sapiguem que en les consultes populars que es van fer per iniciativa popular, i que van començar a Arenys de Munt, uns 0,8 milions de catalans van votar a favor de la independència. Tinguem en compte que aquelles consultes es van fer només en 554 municipis i, en canvi, ara es podrà votar gairebé en un miler.
Finalment, l'estatut de l'any 2006 va rebre el suport d'1,89 milions de catalans; el del 1979, 2,32 milions; i la constitució espanyola del 1978 va rebre el suport de 2,7 milions de catalans. Val a dir que aquests 2,7 milions de catalans que van votar a favor de la constitució espanyola equivalien al 61% del cens. Seria interessant, si mai es pot fer un referèndum oficial, de veure si el suport a la independència supera els 2,70 milions de votants i el 61% del cens.
Els 4 alcaldes del PP que donen suport al 9-N
24.10.14
ESPANYA UNA
La doctrina és antiga i moderna, immutable, perenne, i en aquests mesos i anys de debat sobre substàncies nacionals es repeteix incessantment, sota formulacions i vocabularis diversos, però amb conceptes de fons invariables, dissimulats o no. Quant a la formació d'una identitat nacional, la doctrina diu: "España es una cosa hecha por Castilla", que és un axioma que ara es tracta sovint d'amagar, però que resulta coherent amb la història: l'Estat espanyol es va formar al segle XVIII com una pura expansió de l'Estat castellà, i això és un fet proclamat des del 1707 i el 1714 en documents contundents i explícits. Una "unió" mai no ha existit: només una expansió o absorció. I quant al caràcter o personalitat de tal nació, la doctrina afirma: "Ser español es estar acastellanado". Els senyors Ortega y Gasset i Laín Entralgo, amb aquestes famoses, redones, perfectes, definicions proclamades des de la més alta autoritat intel·lectual, expressen en realitat una vella i extensa tradició. No es tracta d'una dèria del pensament feixista, ni de la dreta habitual ni del franquisme. Es tracta d'una afirmació doctrinal vella i extensa, consolidada pels segles, arrelada en el macizo de la raza, que és una altra definició clàssica de Castella.
La cosa ja ve des de l'Edat Mitjana, quan els reis de Castella-Lleó es consideraven hereus de la legitimitat visigoda, i únics amb dret a dir-se reis d'Espanya (cosa que no se li podia acudir a un rei català o portuguès, que a tot estirar es considerava un rei d'Espanya, però de cap manera el rei d'Espanya). I ve des del segle XVI quan Nebrija afirmava que, així com els portuguesos són lusitani i els navarresosvascones, als castellans els correspon pròpiament el nom d'hispani. Pocs anys més tard, el valencià Gaspar Escolano observava ja que el "vulgo castellano" cau generalment en tal pràctica "llamando a sola Castilla España y sólo los castellanos españoles". La cosa, doncs, ve de lluny, la tradició és antiga i sòlida, la pretensió permanent, l'èxit notable. I no seré jo qui els el discutirà, aquest èxit. Ni els escriptors, filòsofs i polítics de la Generación del 98 i els seus successors i continuadors fins avui. Quant a la pretensió, no cal entrar en detalls ni carregar de textos. Simplement constatar el fet de la identificació constant, explícita o implícita: que és ja un fet, no una ideologia.
Perquè Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com podria haver-n'hi en el futur, ja que la igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda mentre un dels àmbits d'identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt simple: Espanya-Castella (l'Espanya castellana o acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació igual i diferent a la nació catalana o basca: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l'Estat. És una nació sense nom propi de part, només amb el nom de la "suma". Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot?
De manera que l'única nació espanyola, l'única Espanya, que hi ha és aquesta cosa "hecha por Castilla". No n'hi ha d'altra. Que els catalans (o els bascos, i qui sap si també els gallecs, i els valencians...) es troben bé dins d'aquesta cosa o que s'hi troben malament, que la consideren pròpia o estranya, que s'hi acomoden de la millor manera possible, o que pensen a escapar-se'n si poden..., tot això ja és una altra qüestió. Però en qualsevol cas hom ha de tindre present que España és aquesta "cosa hecha por Castilla", i no cap altra cosa. España ja està inventada. No es pot tornar a inventar. I aquell que s'hi sent identificat ha de saber amb quina cosas'identifica. O bé continuar caminant cap al miratge d'una Espanya-síntesi, una Espanya "plural", una Espanya "dels pobles", una "nació de nacions" i altres visions en el desert. En un dels primers anys del meu batxillerat, en l'assignatura ditaFormación del Espíritu Nacional, em van ensenyar uns versos que no he oblidat mai (no sé si els he recordat alguna vegada ací mateix) i que mire d'aprofitar de tant en tant: "Salve a ti, pabellón de Castilla, / pincelada de sangre y de sol: / quien no doble ante tí la rodilla / no merece llamarse español". Aquesta és la doctrina, explícita i claríssima, i qui es deixa enganyar és perquè vol.
22.10.14
ELS TIPUS D'INTERÈS PENDENTS DE LA LLISTA UNITARIA.
Moody's: la llista única a les plebiscitàries apujaria la nota de Catalunya i empitjoraria la d'Espanya
Tots els escenaris que contempla l'agència de qualificació impliquen una rebaixa de la nota d'Espanya
ÀLEX FONT MANTÉ Barcelona |
font: http://www.ara.cat/economia/Moodys-plebiscitaries-Catalunya-empitjoraria-dEspanya_0_1234076759.html
font: http://www.ara.cat/economia/Moodys-plebiscitaries-Catalunya-empitjoraria-dEspanya_0_1234076759.html
L'agència de qualificació Moody's ha pronosticat que si Artur Mas i les forces sobiranistes són capaces de formar una llista única en unes eleccions plebiscitàries, això tindria conseqüències positives sobre la nota que l'agència concedeix al deute de Catalunya. En canvi, Moody's avisa que la nota d'Espanya "potencialment" es veuria empitjorada. Així ho detalla en una nota dirigida als inversors.
En canvi, la inexistència d'aquesta llista unitària seria perjudicial tant per a la nota de Catalunya com per a la d'Espanya.
Aquest raonament pot semblar confús per a algú aliè a la lògica dels mercats, però l'explicació de l'agència de qualificació és la següent:
Finalment, Moody's calcula que, si no hi ha llista única –una opció que veuen "menys probable"–, la confrontació amb el govern espanyol podria ser més forta que no pas en l'altre escenari. Per tant, en cas que no hi hagi llista única, Moody's conclou que això seria perjudicial tant per a la nota d'Espanya com per a la de Catalunya.
Sigui com sigui, l'informe no dóna moltes esperances a la nota del deute espanyol ja que, segons Moody's, qualsevol escenari que es produeixi acabarà derivant en una rebaixa de la seva qualificació.
20.10.14
19-O A LA PLAÇA DE CATALUNYA. TOTS ELS VÍDEOS
.
Independència
,
Vídeos
Introducció de Miquel Calçada
Ara Mateix de Martí i Pol. Sílvia Bel i Lluís Llach
Discurs Muriel Casals – Acte 19 d’octubre
Moltes i moltes gràcies per tornar a ser avui aquí, per ser-hi sempre que
Catalunya us ho demana, un cop i un altre. Aquesta és la nostra força, la
vostra veu, el vostre esforç, el vostre compromís per reclamar, tossudament
alçats, com diria l'amic Lluís Llach, la nostra llibertat.
Aquests darrers dies ha estat emocionant veure els milers de voluntaris de
la campanya Ara és l'hora mobilitzant-se per la gigaenquesta, portant a
terme la campanya del "país groc", organitzant desenes d'actes d'informació
i de debat per fer arribar els nostres arguments a tothom. Moltes gràcies per
robar hores a vosaltres mateixos, a la família, als amics. Compartim una
il·lusió: empènyer i treballar per aquesta campanya cívica i lliure.
Gràcies també a tots els demòcrates del nostre país que potser avui encara
no heu decidit el sentit del vostre vot però que defenseu amb nosaltres la
democràcia i la llibertat.
De fet, gràcies a tots els que esteu protagonitzant la revolució democràtica
més important que hi ha hagut mai en aquest país. La revolució groga dels
catalans, la revolució del somriure i de la participació.
Ho vivim cada dia, ARA ÉS L’HORA DE LA GENT. I ho és per a fer realitat el
que ens uneix a tots, el sí a Catalunya. Sí a un país millor, sí al futur dels
nostres fills, sí a la independència de Catalunya.
Si mai ningú ens pregunta perquè ens sentim orgullosos d'aquest país,
contestem-li que miri els ulls dels milions de persones que es donaven les
mans fa dos anys i que es van tornar a ajuntar per fer la V fa poc més d'un
mes, perquè en els nostres ulls hi veurà la mirada de l'esperança i del desig
de llibertat.
Moltes gràcies, amb tot el cor.
Per què som avui aquí?
Perquè estem construint aquest procés des dels darrers cinc anys. Els partits
i les institucions han estat a l’alçada i han anat fent camí. Un procés ple de
tensions i d’acords, però en el que hem anat avançant junts.
Les darreres hores han estat confuses, la foto s'ha enterbolit, i hem caigut
–potser amb raó- en la temptació de desanimar-nos.
Ho havíem fet bé, molt bé. Volem agrair a tots els partits polítics la seva
feina, a tots sense excepció, que fins fa pocs dies han sabut escoltar la veu
del poble. Però també volem dir-los que esperàvem dels nostres
representants que caminessin junts fins al final del camí. Ho esperàvem i ho
esperem, no pot ser d’altra manera. Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí,
com dirien els Manel. Hem treballat molt i hem hagut de sumar molt per
arribar fins aquí i no estem disposats a fer cap pas enrere.
L'Assemblea i Òmnium, com a motors de les principals mobilitzacions
massives d’aquests darrers anys, també estem treballant amb unitat i
exigim que els partits polítics refacin aquesta unitat per tirar endavant el
procés i arribar fins el final.
Nosaltres treballarem incansablement perquè es refacin els ponts i
demanem a tots els partits polítics que reprenguin les negociacions perquè
la consulta del 9N s’assembli tant com sigui possible a la consulta a la qual
el President Mas ens va convocar el passat 27 de setembre.
President... Artur, Oriol, Joan, David, Dolors, Josep, Ramon, Marta, Quim,
Joana, Joan Josep: us demanem que us torneu a asseure a la mateixa taula.
El país s'ho mereix i vosaltres també. Ens ho mereixem, per la confiança que
us hem fet, i us ho mereixeu, per la responsabilitat que fins fa uns dies heu
sabut construir entre vosaltres.
Gràcies a la unitat va començar tot; amb ella, ho hem de saber acabar tot.
El dia 9 de novembre hem estat cridats pel president de Catalunya a les
urnes, i hi acudirem, es clar que sí! La Carme us ho explicarà. El 9N ha de
ser la primera volta del procés electoral que viurà el poble de Catalunya els
propers mesos, convocats a unes eleccions al Parlament de Catalunya de
caràcter plebiscitari, referendàries, on tothom pugui votar si vol o no la
independència.
Hi acudirem per tornar a expressar al món la nostra determinació absoluta
a decidir el nostre futur. I per denunciar expressament un Estat que no
reconeix els nostres drets. El 9N votarem, i també desafiarem l'Estat
impropi.
El fet d’anar a votar el proper dia 9 de novembre és ja una primera victòria.
La devem a la nostra convicció i la nostra tenacitat.
Amigues i amics, acabo. El procés cap a la independència és el camí de
retorn a casa. Hi som molt a prop, ja gairebé es veu la porta entreoberta. El
principal missatge que voldria fer-vos arribar avui és traslladar-vos la nostra
determinació de què farem tot els esforços per entrar-hi. Tots junts.
Ja no ens valen ni plans A ni plans B. Volem un únic pla, nítid, amb terminis
clars i compartit per tots basat en tres punts:
1. Unitat ! Unitat de tots els partits i de la societat per fer possible la
mobilització del 9 de novembre
2. Urnes ! De les quals en surti un mandat clar que ens obri el camí de la
llibertat
i 3. Independència ! Si una majoria dels ciutadans del nostre país així ho
expressem a les urnes.
Ara és l'hora, més que mai. Compartim una mirada i una il.lusió. Compartim
una esperança: que tot el que estem fent ens porti a un país millor. Fem-lo,
fem el país millor que somniem pels nostres fills. Només depèn de nosaltres.
Unitat, Urnes i Independència
Discurs Carme Forcadell – Acte 19 d’octubre
Gràcies Moltes gràcies, pel vostre suport coratge i energia.
Em sento privilegiada de viure aquests moments històrics i em sento
orgullosa de compartir-los amb vosaltres.
Hem començat aquest acte recitant un excel·lent poema de Miquel Martí i
Pol que acaba dient que tot està per fer i tot es possible, quan ell el va
escriure això era cert. Però ara tot és possible perquè nosaltres ho hem fet
i ho farem possible i no tot està per fer, hem avançat molt, encara ens queda
feina i ara som aquí per acabar-la. Estem preparats per acabar-la i
l'acabarem.
Una àmplia majoria del poble de Catalunya, de tots els orígens i classes
socials i de diferents adscripcions polítiques ens hem unit per un projecte
comú. Aquesta unitat de la societat civil catalana ha generat il·lusió, una
il·lusió que ha fet possible les principals mobilitzacions de la història
d'Europa. Per tant, des de la unitat de la societat civil ens sentim legitimats
per exigir que els partits polítics refacin la seva unitat per tirar endavant el
procés.
És veritat que aquesta no és la consulta que volíem, no és la consulta que
ens havien promès, no és la nostra consulta, però tampoc no ho eren ni la
data ni la pregunta que vau acordar el passat 12 de desembre, però les vam
acceptar perquè vau dir i ens ho vam creure que mantenien la unitat entre
els partits polítics i que reforçaven el procés i ho vam defensar per mantenir
la unitat i per reforçar el procés.
Ara també acceptarem aquesta consulta sempre i quan convertim aquest 9N
en una nova forma de mobilització. Sempre i quan tothom que hi vulgui
participar ho pugui fer en tot el territori. Sempre i quan serveixi per
denunciar la involució democràtica de l’Estat Espanyol davant dels
organismes internacionals. Sempre i quan serveixi per denunciar un estat
que ens nega els nostres drets nacionals i el nostre dret d'expressió. Sempre
i quan el 9 de novembre serveixi per mostrar al món la ferma voluntat i
determinació del poble català de decidir el seu futur.
Sempre i quan aquest 9N sigui considerat com la primera volta d'unes
eleccions referendàries sobre la independència de Catalunya, unes eleccions
que ens atorguin el mandat democràtic definitiu que necessitem per garantir
el nostre procés davant del món.
Estarem amatents, ens comprometem a ser garants del procés i a arribar fins
al final. Donarem suport al 9 de novembre, però exigim que es refaci la
unitat dels partits polítics i que hi hagi eleccions, per això ara i aquí
demanem: President convoqui eleccions, volem votar en els propers tres
mesos, volem iniciar la primavera del 2015 amb un Parlament constituït.
Si ho fa tindrà el nostre suport, convertirem el 9N en una mobilització
massiva i serem un exemple per al món com ho vam ser els passats 11 de
setembre.
Ara és l'hora, no acceptem més dilacions ni pèrdues de temps, us exigim que
poseu el país per davant dels vostres partits, és la vostra responsabilitat.
Nosaltres hem fet la nostra feina hem assumit la nostra responsabilitat ara
us toca a vosaltres. Demostreu que sou dignes representants del poble que
us ha votat.
Res ni ningú no aturarà la voluntat del poble català, res ni ningú no impedirà
que decidim el nostre futur, res ni ningú no impedirà la independència de
Catalunya si així ho volem la majoria de ciutadans i ciutadanes d'aquest país.
Nosaltres estem compromesos amb aquest país i amb aquest poble per això
el 9N tornarem a mostrar la nostra dignitat al món.
El Cant dels Segadors
Cant dels Segadors a plaça Catalunya por vilawebtv
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)