Col·legis, meses, voluntaris, recompte… Us exposem tots els detalls sobre la votació
El govern de la Generalitat ja ha presentat el dispositiu de votació per al 9 de novembre, després de veure l’èxit de la campanya de captació de voluntaris, que sobrepassen els 30.000. La setmana vinent ja es podran consultar els col·legis on anar a votar; n’hi haurà 1.255, amb gairebé 6.500 urnes. Hi haurà punts de votació en 941 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. I això farà que el 99% dels ciutadans tinguin un col·legi en el seu municipi.
Punts de participació. Hi haurà col·legis en 941 municipis dels 947; en total, 1.255 col·legis i 6.430 urnes. A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori i hi haurà molts centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar. Es podran consultar a internet, als ajuntaments i al 012 des de dimecres de la setmana vinent. Segons el codi postal que consti en el DNI de cadascú li pertocarà un col·legi o un altre, i depenent de la lletra del cognom, una mesa o una altra.
Cens: No hi ha cens previ. El registre de participació es farà el mateix dia de la votació, just abans de dipositar el vot. Es farà manualment prenent nota del nom del votant. Les dades s’introduiran en un ordinador per evitar que hi hagi duplicitat de vot. Segons dades de l’Idescat, podran votar 5,4 milions de persones.
Document necessari. Només el carnet d’identitat espanyol, perquè hi consta el domicili. No pas el passaport. Els immigrats hauran de presentar el NIE.
No hi haurà vot anticipat. Només els qui acreditin amb un document una causa major (com ara una hospitalització o jornada laboral) podran votar durant els quinze dies següents al 9 de novembre. S’han d’adreçar a una de les set delegacions territorials de la Generalitat que hi ha repartides al Principat.
Vot de residents a l’estranger. Es podrà fer en disset punts de votació, repartits en diversos països del món, que corresponen a les delegacions que té el govern a l’estranger. Vegeu-los ací. Els que tinguin DNI amb residència a Catalunya poden desplaçar-se per votar el 9 de novembre al punt de votació que els correspon a Catalunya.
Vot de catalans que viuen a la resta de l’estat espanyol. Només podran votar el 9 de novembre si en el seu DNI hi consta la residència a Catalunya. Si no hi poden ser aquell dia, també podran votar els quinze dies següents del 9-N en una de les set delegacions de la Generalitat repartides al Principat.
Escrutini. Es farà durant la nit del 9 al 10 de novembre. I els resultats provisionals s’anunciaran el dia 10. Els definitius, que inclouran els dels qui hagin votat a les delegacions territorials, se sabran, com passa en més processos electorals, al cap de dues setmanes.
Els voluntaris. D’entrada, el govern va fixar en vint mil els voluntaris que feien falta per a poder organitzar el dispositiu. Ja n’hi ha més de trenta mil, i això ha permès de dissenyar un dispositiu més ambiciós que no es preveia de bon començament. La inscripció és oberta encara, fins dilluns al punt de migdia. El formulari per a apuntar-s’hi es manté actiu a la web http://participa2014.cat.
Tipologia de voluntaris
1. Membres dels punts de participació. Un president i dos vocals, assignats a cada punt de votació. Les seves funcions seran, entre més: obrir la mesa, identificar cadascuna de les persones que volen participar en la votació, registrar-les, comptabilitzar les paperetes i preparar la documentació de tota la jornada.
2. Gestors dels punts de participació. Les seves funcions seran: assistir el president i els vocals en totes les funcions. Donar-los suport, assessorar-los, informar puntualment de les dades de participació, custodiar el full de transmissió en cas que no hi hagi coordinador de participació, regular les cues d’accés i facilitar la participació i les tasques dels membres, de president i vocals.
3. Coordinadors del procés de participació. És una figura pensada per als locals de participació amb un nombre important de punts i on calgui una coordinació de tots els gestors. Les seves funcions seran, entre més: comprovar que tots els gestors són al local, coordinar l’organització de cues, recollir la documentació del procés de participació de la jornada.
4. Voluntaris suplents. En seran les persones disposades a donar cobertura a qualsevol possible absència o incidència, tant al començament com en el decurs de la jornada. Són a disposició dels gestors i coordinadors, que els avisaran per cobrir suplències o qualsevol necessitat que aparegui durant jornada.
5. Coordinadors del local de participació. És una figura apartada del procés purament. Són els màxims responsables dels locals el 9-N. Obriran i tancaran els locals, definiran els circuits i els accessos d’entrada i sortida de edifici. Donaran les indicacions pertinents dels espais i coordinaran la seguretat en els edificis.
El calendari, a divuit dies del 9-N
–Dilluns 27, a les 12.00, es tanca el termini per a inscriure’s com a voluntaris.
–Dimecres 29 ja es podrà consultar el lloc de participació via web participa2014.cat, 012 i als ajuntaments.
–Dijous 30 comença a comunicar-se l’assignació de tasques als voluntaris.
–Dijous 30 comença un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d’entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d’actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.
–Dijous 30 comença una nova campanya informativa als mitjans per a explicar tant pedagògicament com sigui possible la manera de participar en el 9-N.
Notícia de Vilaweb
El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt.
El 9-N: la clau de la participació
Els catalans han anat a votar cinc vegades en referèndums oficials
El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt.
VilaWeb ha volgut comprovar quin havia estat el suport dels catalans en consultes anteriors, i en el gràfic que us oferim no us mostrem la participació, sinó la quantitat de catalans que van votar a favor en cada consulta. El 9-N podrem saber si hi ha més independentistes que no pas gent que va votar a favor de la constitució europea, per exemple. Dit això, aquest exercici comparatiu seria més just si el govern espanyol hagués permès la consulta sobre la independència, perquè no és igual fer un referèndum amb l'estat a favor, i totes les garanties, que amb un estat en contra. Sigui com sigui, les dades, algunes de sorprenents, són oficials i extretes de la pàgina de l'Idescat de la Generalitat de Catalunya. En el cas de les consultes populars per la independència, hem fet servir aquest resum publicat pel diari el Punt.
Podem comprovar que 1,2 milions de catalans van votar a favor de l'entrada a l'OTAN l'any 1986, i gairebé 1,4 a favor de la constitució europea l'any 2005. Els independentistes del 9-N superaran aquestes xifres? Per agafar perspectiva, sapiguem que en les consultes populars que es van fer per iniciativa popular, i que van començar a Arenys de Munt, uns 0,8 milions de catalans van votar a favor de la independència. Tinguem en compte que aquelles consultes es van fer només en 554 municipis i, en canvi, ara es podrà votar gairebé en un miler.
Finalment, l'estatut de l'any 2006 va rebre el suport d'1,89 milions de catalans; el del 1979, 2,32 milions; i la constitució espanyola del 1978 va rebre el suport de 2,7 milions de catalans. Val a dir que aquests 2,7 milions de catalans que van votar a favor de la constitució espanyola equivalien al 61% del cens. Seria interessant, si mai es pot fer un referèndum oficial, de veure si el suport a la independència supera els 2,70 milions de votants i el 61% del cens.
Els 4 alcaldes del PP que donen suport al 9-N
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada