traducció - translate - traducción

12.10.14

INVESTIGACIÓ: SOCIETAT CIVIL CATALANA

L'espanyolisme diví que ve d'on sempre

Societat Civil Catalana pretén ser vista per l'opinió pública com una formació que combat l'independentisme des de posicions totalment demòcrates

El president, Josep Ramon Bosch, també lidera Somatemps, fundada pocs mesos abans, amb base ultra

 | Actualitzat el 10/10/2014 a les 23:59h

Míting de Josep Ramon Bosch a l'acte de Societat Civil Catalana a Tarragona. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Societat Civil Catalana (SCC) és la nova entitat unionista que, diumenge, organitzarà la commemoració del 12 d'Octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. Una plataforma amb dirigents de diverses sensibilitats polítiques, des de Ciutadans al PP, PSC i UPyD. Però el seu cap visible, l'exmilitant del PP Josep Ramon Bosch, també presideix formalment l'entitat Somatemps, que va organitzar l'escrache davant de CDC en protesta pel "cas Pujol" i que es va sumar a la concentració de Plataforma per Catalunya (PxC) davant del Parlament pel mateix motiu. Una entitat en què hi conflueixen tot de personatges amb un historial democràtic més tèrbol, que el mateix Bosch va fundar just uns mesos abans de la flamant SCC.

Prèviament a SCC, ja havien organitzat la mateixa commemoració de la Hispanitat les entitats D'Espanya i Catalans (2012) i Som Catalunya, somos España (2013), dues estructures que no van acabar de quallar. Però ara, l'unionisme ha aconseguit articular una nova plataforma, visible tant per als mitjans de comunicació espanyols com pel propi poder executiu estatal, sobretot a través de la incorporació de dirigents de l'òrbita socialdemòcrata, com Joaquim Coll, Álex Ramos o José Rosiñol. Tot plegat, amb l'objectiu de mobilitzar el màxim de catalans possibles en contra de l'independentisme.

Però uns mesos abans del naixement de SCC, Josep Ramon Bosch havia promogut la creació d'una altra entitat, Somatemps, que tampoc no va aconseguir treure's de sobre l'aire autoritari que acostumen a desprendre les entitats espanyolistes. I, a dia d'avui, formalment, encara n'és el president, segons consta al registre d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya i ha constatat Nació Digital. Bosch assegura que no, que va deixar-ne la presidència a l'assemblea fundacional, el 26 d'abril al monestir de Poblet -just tres dies després de la presentació pública de Societat Civil Catalana-, però el canvi formal encara no s'ha dut a terme, reconeixen des de la nova junta, encapçalada formalment per Jordi Cabanes.

Somatemps va néixer el novembre de l'any passat a Santpedor, municipi on resideix Bosch. Els Bosch de Santpedor, de fet, són una reconeguda família franquista d'aquest municipi del Bages. El pare del president de SCC i de Somatemps, José María Bosch Espinet, era amic personal del notari Blas Piñar, i va formar part de les llistes de Fuerza Nueva a les eleccions de 1980. Fins el 2005, organitzava una missa anual en honor a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera, fins que el canvi de mossèn santpedorenc va posar punt i final a aquest pràctica.

Una milícia intel·lectual

El nom triat a Santpedor per designar la nova plataforma espanyolista, Somatemps, volia ser un joc de paraules entre "hi som a temps" (d'aturar l'independentisme) i el sometent (milícies catalanes de gent armada no professional constituïdes amb l'objectiu d'autodefensar-se). En aquella reunió inicial, hi van assistir tan dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC) com de l'ultradretà Movimiento Social Republicano (MSR), el referent a l'Estat espanyol de partits com el grec Alba Daurada o el Partit Nacional Britànic (BNP). Bosch s'excusa assegurant que, en un primer moment, va concebre aquella reunió com una trobada de només una desena de coneguts, però que finalment la convocatòria es va estendre per molts cercles i que a Santpedor s'hi van presentar gent de múltiples procedències, sense que aquesta fos la seva intenció inicial.

Un dels membres més actius de Somatemps des del primer moment, el sociòleg i vocal de la nova junta Javier Barraycoa, reconeix que el llavors màxim dirigent del MSR, Juan Antonio Llopart, va ser present a la reunió fundacional del think tank. Tot amb tot, coincideix amb Bosch que a Santpedor "hi havia molta gent" i que Llopart "no és un dels elements claus de la fundació de Somatemps". "Sense Llopart, Somatemps també hagués tirat endavant", assegura.

Llopart va ser jutjat i condemnat a dos anys i mig de presó, però finalment absolt, pel cas de la Llibreria Kalki-Círculo de Estudios Indoeuropeos (CEI)-Ediciones Nueva República, en què el fiscal el va acusar d'un delicte continuat d'idees genocides, associació il·lícita i delicte contra l'exercici dels drets fonamentals per editar, publicar i distribuir milers de llibres d'ideologia nazi.

Actualment, Llopart ha abandonat l'MSR i ha creat Soberanía y Libertad (SyL), partit que va triar l'acte de Societat Civil Catalana a Tarragona, per la Diada, per realitzar-hi la seva primera aparició pública. "En el tema separatista, seguirem donant suport a l'associació Somatemps, que està realitzant una tasca cultural i de correcció històrica inigualable", assegura SyL a la seva pàgina web.

Josep Alsina, de la vella escola ultra


L'actual vicepresident executiu de Somatemps, Josep Alsina, dóna una versió un pèl diferent a la de Bosch i Barraycoa. Assegura que Llopart "va ser un dels promotors de Somatemps", però limita el seu paper "a un moment molt determinat". Alsina, de fet, reconeix que és amic de Llopart, i que publica llibres a la seva editorial i dirigeix la revista "Nihil Obstat", editada per Ediciones Nueva República.

Quan era jove, Alsina havia militat al Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi creada a Barcelona l'any 1970 i que va tenir forts vincles amb els serveis secrets franquistes del Servicio Central de Documentación (SECED), fins al punt que va poder pagar un local i imprimir grans tiratges de propaganda nacionalsocialista. El PENS, durant la seva última època, va realitzar atemptats contra llibreries, sales de cinema i teatre o distribuïdores de llibres i editorials.

El propi Alsina reconeix la seva militància extremista al llibre Ultracatalunya, de Xavier Casals. En aquest llibre també s'assegura que, després de la dissolució del PENS, Alsina va ingressar a Fuerza Nueva, fins a ocupar-ne el número quinze a la llista electoral de la formació d'extrema dreta a les eleccions espanyoles de 1982.

Alsina no nega el seu passat ultra, però tot seguit afirma: "Una cosa és el que fas quan ets jove... Jo ara tinc 60 anys, i durant aquest temps he fet moltes altres coses", com fundar un sindicat de professors, per exemple. Lamenta que, ara, "el discurs unionista és molt pobre", en el sentit que només branda la legalitat per aturar el procés independentista, i creu que es podria articular "un discurs català, catalanista i hispanista" que podria captivar els catalans dubtosos. Un discurs que, molt possiblement, seria molt mal rebut al conjunt de l'Estat espanyol. "Però és que tan hi ha separatistes com separadors!", s'exclama.

Barraycoa corrobora l'evolució ideològica d'Alsina: "Ara està molt allunyat de totes aquelles idees. Suposo que és cosa de l'evolució natural, des de l'extrem cap al centre."

Tot amb tot, Alsina sí que ha participat recentment en actes de formació a diversos nuclis de l'MSR arreu de l'Estat, i recentment ha publicat unes "aportacions a la línia política de Soberania y Libertad" en què reflexiona sobre què ha de fer per sortir de la marginalitat el que anomena "el área patriótica".

La irrupció del PSC

Però Somatemps podia aspirar a conquerir el centre social català amb aquest bagatge? En algun moment dels seus contactes amb diverses dirigents polítics per tirar endavant Somatemps, Bosch va creure que no. Més enllà dels veterans Llopart i Alsina, l'entitat només atreia l'interès de gent com la jove advocada Ariadna Hernández, actual coordinadora de Vox a la demarcació de Barcelona i parella d'un dels principals impulsors del neofeixista Casal Tramuntana, el regidor de PxC a l'Hospitalet de Llobregat Alberto Sánchez.

De tot plegat, en va acabar sorgint la necessitat de crear una nova entitat, l'actual Societat Civil Catalana (SCC), on militants i simpatitzants de l'òrbita socialista també poguessin sentir-s'hi còmodes. El periodista Xavier Rius-Sant apunta a la teoria que va ser la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la que va convèncer Bosch de la necessitat d'una entitat que agrupés també a dirigents de l'òrbita socialista, una hipòtesi que Bosch nega en rodó.

Tot amb tot, l'exdirector de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Pasqual Maragall, Jordi Mercader, sí que apunta una dada: "Josep Ramon Bosch ha dit en alguna ocasió que no coneixia a Joaquim Coll d'abans."

I és que, paral·lelament a Somatemps, a l'entorn del PSC havia sorgit l'organització Federalistes d'Esquerres, constituïda el juliol de 2013 i presentada formalment en societat el 25 de setembre. Joaquim Coll, vicepresident de l'entitat federalista i un dels grans ideòlegs del PSC de Pere Navarro, de cop va passar a ser també vicepresident primer de Societat Civil Catalana.

En aquells primers moments en què no era del tot clara quina seria l'entitat que acabaria unint el conjunt de l'espanyolisme, el desembre del 2013 Coll va publicar un article a El Periódico en què lloava la tasca de Somatemps.

Finalment, ja com a dirigent de Societat Civil Catalana, Coll va tenir un teloner de luxe en un esmorzar-col·loqui a Barcelona per presentar en públic l'entitat: ni més ni menys que l'anterior president de la Generalitat, José Montilla, davant del qual va assegurar que "Catalunya és un país políticament malalt".


Pocs dies més tard, en qualitat d'historiador, participaria a Ripoll alI Congrés de Catalanitat Hispànica organitzat per Somatemps, en què dissertaria sobre "el futur de Catalunya" conjuntament amb el diputat popular Fernando Sánchez-Costa.

"No tenim cap relació"

SCC, doncs, neix amb la voluntat de no tenir cap mena de vincle ultradretà. Conformada per tot de partidaris de la unitat d'Espanya, amb un discurs més o menys dur, però dins dels límits democràtics. El vocal Juan Arza, militant del PP, sosté amb vehemència: "No tenim cap relació amb Somatemps. Bosch se'n va desentendre molt ràpid."

Ell, explica, es va incorporar "tard" a les reunions preparatòries de SCC, i relata que el conjunt d'actuals dirigents es van anar coneixent a mida que s'anaven reunint. "La junta no té cap mena de vincle amb la ultradreta, ho tenim totalment clar. No hi tenim vincles", insisteix.

De fet, aquest 12 d'Octubre, Somatemps ha decidit adherir-se a la manifestació que començarà a les 11 al passeig de Gràcia i que desembocarà a la plaça de Catalunya a migdia, on hi tindrà lloc l'acte de SCC. Però no s'ha adherit formalment a l'acte de SCC.

Però Bosch encara consta oficialment com a president de Somatemps. La mateixa Somatemps que va ser concebuda amb tot d'ultres rondant pel seu entorn. Bosch emfatitza la no-adhesió de Somatemps a la concentració de plaça Catalunya per defensar que no hi manté cap vincle, però ningú no s'ha preocupat de notificar-ho oficialment a l'administració. La defensa de la unitat d'Espanya a Catalunya, ara amb suports "divins", continua arrossegant un pecat originari.

Ferran Brunet, responsable de d'assumptes econòmics de Societat Civil Catalana, sostenint la pancarta de Somatemps durant l'escarni davant la seu de CDC del juliol. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.


RELACIONAT:



Share/Bookmark