L’any 988 Catalunya s’independitza de França
Quan l’any 985, els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l’ambiciós cabdillAl-Mansur, a París el rei Franc, Lotari I, es va fer el sord als precs d’ajut del seu vassall el comte de Barcelona. Va estar la gota que vessà el got. Borrell II, comte de Barcelona, Girona-Besalú, Osona i Urgell-Cerdanya va decidir que ja n’hi havia prou.
La desafecció mútua ja havia durat massa anys, a partir d’aquest moment ja s’ho podia manegar tot sol i quan li va arribar el document de vassallatge al rei franc, Borrell també es va fer el sord. Els comtats catalans esdevenen un estat independent de fet.
La Marca de Gòtia i el fet diferencial
El Regne Franc Occidental, va ser una de les tres parts en què es va fragmentar l’Imperi Carolingi (Oriental, Occidental i Mig) i l’origen de l’actual França. Al segle IX restava dividit en vuit feus: Aquitània, Bretanya, Borgonya, Flandes, Gascunya, l’Illa de França, Tolosa i Gòtia (Catalunya i Septimània).
Els comtats catalans (Barcelona, Girona-Besalú, Osona, Empúries-Peralada, Rosselló-Vallespir, Urgell-Cerdanya, Pallars i Ribagorça) malgrat ser governats pels comtes nomenats directament pel rei franc, compartien una certa consciència col·lectiva que va portar molts mal de caps als regents francs, el fet diferencial català. Una llengua pròpia i unes certes singularitats en la manera de gestionar-se, van fer que molts d’aquests territoris ja pretenguessin l’autoritat central de Barcelona i més autogovern. Per cert, mai es van dir Marca hispànica, ni els francs ni cap regne de l’època els va conèixer per aquest terme.
Guifré I, el Pelós, (840 – 897) va assolir el govern de la majoria d’aquests comtats, i els va gestionar amb un autèntic sentit de país, tot i mantindre el jurament de fidelitat als reis francs. Va ser el fundador de lacasa comtal de Barcelona, la dinastia que va governar Catalunya i la Corona catalana-aragonesa durant més de cinc segles.
L’origen de l’Estat Català
El nét de Guifré el Pelós, Borrell II (927 – 992) va ser comte de Barcelona amb 20 anyets d’edat i unes capacitats innates per la diplomàcia i el bon govern, sempre protector de les ciències i la cultura. PerBorrell II, la cort de París era una rèmora. El 971 va aconseguir que el Papa Joan XIII aprovés el seu projecte per agrupar totes les diòcesis catalanes i obtenir la independència respecte de l’arquebisbat de Narbona, d’aquesta manera el nou arquebisbat català restaria sota la influència directa del comtat de Barcelona, amb tot el poder que aquest control suposaria. El comte Borrell posava a punt les estructures d’estat fins i tot obrint ambaixades, com les de Còrdova i Roma, per exemple. Borrell s’intitula comte i marquès per la gràcia de Déu.
“Abans de l’atac d’Al-Mansur els barcelonins s’havien separat completament del regne dels francs” – Ibn Hayyan (987 -1076) considerat el més gran historiador de l’Andalus.
En aquell punt, malgrat els seus èxits bèl·lics i diplomàtics amb els sarraïns, els territoris de la Marca Gòtiavan patir les ràtzies del cabdill musulmà Al-Mansur, rebordonit i mesell com pocs, que el 985 va arrasar Barcelona. Les peticions d’ajuda de Borrell van ser ignorades pel rei franc. Fart com estaven de pagar impostos a París per res, al març de l’any 988 el comte Borrell es nega a renovar el Pacte de Vassallatge amb el nou rei franc Hug Capet, instaurant la independència dels seus comtats. Borrell és reconegut per la resta dels comtes catalans com a Principis Borrelli ducis Gothicae.
L’eficaç reconstrucció de Barcelona, serveix per cohesionar encara més a la nació catalana, ja amb una ferma voluntat de construir un futur millor al marge dels veïns del nord.
El seu hereu, el comte Ramon Borrell (972 -1017) governà amb sobirania plena i tots els atributs, com la lliure disposició del patrimoni fiscal, capacitat per atorgar privilegis i encunyar moneda amb el seu rostre i el seu nom. Catalunya, a partir de llavors, creix mirant cap al sud, esdevenint en poc temps una granpotència política, comercial i cultural al Mediterrani.
Article publicat originalment a la Xusquipèdia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada