Opinió de Josep Guia sobre l'Aplec del Puig
 |
| Josep Guia (Fotografia: Jordi Carreño). |
Aquesta que es diu al títol és, més o menys, l’evolució de gairebé tots els aplecs catalanistes que, de la Renaixença ençà, s’han fet arreu la nostra terra, del Pirineu al Segura i a les Illes.
Les primeres romeries
Al Puig, on tingué lloc la batalla decisiva prèvia a l’entrada de Jaume I a València (1238) i on es construí (a partir del segle XVI) un monestir monumental, les primeres notícies de romeries organitzades per venerar la imatge de Santa Maria del Puig són de finals del segle XIX, durant la (primera) restauració borbònica. La del 1877, per exemple, fou prohibida pel governador civil, ja que aquestes romeries eren, en bona mesura, veritables manifestacions dels ultra-catòlics carlins, que havien perdut la guerra contra els liberals alfonsins. No tenien cap significació valencianista i la premsa satírica republicana se’n reia i les ridiculitzava. Vegem dos retalls de diaris sobre la romeria del 1891:
La romería a Nuestra Señora del Puig ha sido un acontecimiento. Sólo de esta capital han asistido más de doce mil personas, con veinticuatro músicas y cientos de estandartes a la cabeza. (La Unión Católica, 20 d’abril de 1891)
La mayor parte de los romeros la forman mujeres, frailes y curas. El resto lo componen labriegos, gente ignorante y sin ilustración. (El Liberal, 21 d’abril de 1891)
El primer aplec
La primera convocatòria amb un cert caire de reivindicació «regionalista» va ser el 1915, feta pel periodista i polític conservador Joan Pérez Lúcia, des de la primera plana del diari La Voz de Valencia, en la data simbòlica del 25 d’abril. Era una crida a salvar i restaurar el Monestir del Puig i l’Ermita de Sant Jordi:
Ocupan el Monasterio las escuelas, la cárcel y las oficinas municipales, y sus claustros sirven de trinquete. La ermita de San Jorge, ya denunció Llorente que servía de establo… ¡Qué abandono! ¡Qué vergüenza!
Y para que se aúnen los pensamientos, se muevan las voluntades y se produzca la protesta… el último de los valencianos propone un aplech o Asamblea en el Puig… Tendrà mero carácter patriótico y de conservación y defensa de los intereses valencianos.
L’Aplec, presidit pel Penó de la Conquesta que fou traslladat solemnement des de l’ajuntament de València, tingué lloc el 20 de juny de 1915; de la crònica que en feu Las Provincias reproduïm aquests paràgrafs:
Hay que hacer destacar la nota simpática de que todos los oradores, excepto tres [d’un total de nou], hablaron en valenciano; y ello lo hicieron con gran soltura, y hasta elocuencia, algunos. Dominó en todos estos discursos la nota de un sano regionalismo…
Pàrrafo aparte merece el discurso pronunciado por el presidente de la Juventud Nacionalista catalana, Sr. Bofill, orador elocuentísimo (…). La impresión que le había producido aquel hermoso acto, sirvióle para fundamentar un bellísimo discurso repleto de imágenes; pletórico de doctrina; rebosante de sentimiento; en todo el cual se destacaba la hermandad de Valencia y Cataluña, ligadas por los lazos de la historia y de la lengua. Su discurso fué repetidas veces interrumpido por nutridas salvas de aplausos.
La represa dels anys 60
Deixem els temps de la dictadura primoriverista i de la República. Sota la dictadura franquista, en la dècada dels 50, Lo Rat Penat reinicià les marxes-romeria al Monestir del Puig des de la Porta dels Serrans, el diumenge següent al 9 d’octubre, sempre encapçalades pel seu penó quadribarrat (quan aquesta entitat encara no havia renegat dels seus orígens).
Eren actes que el règim tol·lerava com a mostres de «sano regionalismo». Però els joves del Rat (Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Mercè Banyuls, Antoni Bargues, Francesc Cueva, Enriqueta Matalí…) ja apuntaven més alt i pujaven a la Muntanyeta del Castell (també dita «de la patà») amb plantejaments democràtics i d’alliberament nacional catalanista. De fet, al costat d’altres joves del món universitari (Eliseu Climent, Manuel Ardit, Alfons Cucó…), amb el suport de Joan Fuster, Adolf Pizcueta i Joaquim Reig, convocaren i feren el Primer Aplec de la Juventut del País Valencià, a Llíria, l’octubre de 1960. El Quart Aplec, a Bocairent, fou impedit per la Guàrdia Civil, que ocupà la població. El 1964, doncs, sant tornem-hi a l’aixopluc de la marxa-romeria al Monestir del Puig… però també s’hi pujava a la Muntanyeta, amb parlaments de Joan Fuster i Vicent Ventura (167) i, de nou, l’ocupació de la població per la Guàrdia Civil i l’avortament de l’Aplec (1968).
L’aplec independentista
Després de la mort de Franco, l’Aplec es va reprendre a l’esplanada del Monestir (1977), amb 8.000 assistents però amb desercions de polítics emporuguits per Maria Consuelo Reyna; després, a la Plaça de Bous de València (1978, 1979, 1980). El 1981, el PSAN reinicià la convocatòria a la Muntanyeta del Castell i el Governador Civil hi envià de nou la Guàrdia Civil, la qual cosa provocà que tallàrem la carretera general i férem concentracions i parlaments alternatius a Puçol i a la Plaça de la Seu de València. En la dècada dels 90, la UPV (després BNV) va començar a fer els seus aplecs a l’esplanada del Monestir i, d’altra banda, diverses entitats convocaren les marxes al Puig des de la Porta dels Serrans.
Tornant a la Muntanyeta, el PSAN ha mantingut durant més de 30 anys, fins al 2014, un Aplec de signe clarament independentista, catalanista i d’esquerres, amb una assistència molt concorreguda, en un ambient de força caliu humà per a grans i menuts, i obert a parlaments i actuacions de convidats diversos i prestigiosos: Jordi Moners, Núria Feliu, Jaume Arnella, Maria Conca, Miquel Mayol, Estrela Roja de Benimaclet, Daniela Grau, Carles Solà, Dolors Pérez, Jaume Pérez Muntaner, Miquel Mayol, Escaramussa Folk, Grup de Dances de Figueroles, Francesc Ferrer Gironès, Juli Peretó, Vicent Partal, Guillem Agulló, Núria Cadenes, Urbàlia Rurana, Rosa Calafat, Carraixet, Bernat Joan, Xavi Sarrià, Salvador Bernabeu, Maribel Domènech (Salvem el Cabanyal), Titot, Mercè Teodoro, Antoni Strubell, Patrícia Gabancho, Antoni Furió, Anna Oliver, Josep Manel Ximenis, Maria Antònia Font, Uriel Bertran, Enric Solà, Vicent Torrent, Jaume Marfany, Josep Lluís Albinyana, etc. També s’hi han fet sentits i emotius homenatges a Joan Ballester Canals, Vicent Andrés Estellés, Francesc Ferrer Pastor, Enric Valor, Manuel Tarín, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Mavi Dolç, Lluís M. Xirinacs, Xavier Romeu, Ovidi Montllor, Lleonard Giner, Blanca Munàrriz, Francesc Candela i a molts altres amics i patriotes ja traspassats.
És d’esperar que l’Aplec del Puig, des de la força tel·lúrica de la Muntanyeta i al servei de les classes populars, continuarà amb aquestes coordenades per tal de contribuir a guanyar la independència de la nació catalana completa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada