traducció - translate - traducción

3.2.17

Accions policials en moments clau del procés: casualitat o causalitat?

Els presumptes casos de corrupció al voltant de CDC a Catalunya s’han multiplicat des que la independència va començar a ser central

Guifré Jordan (@enGuifre). El procés és el gran protagonista de l’actualitat política a Catalunya en els últims anys, però per algun motiu, sempre ha hagut de cedir la màxima atenció en els moments clímax en favor de diverses accions policials gairebé en tots els casos a l’entorn de CDC. L’últim cas ha estat la ‘coincidència’ entre la data en què Artur Mas va signar el decret per constituir el primer Parlament independentista de la història i un escorcoll de deu hores a la seu convergent. És només una casualitat, o hi ha causalitat entre els passos que segueix el procés i les espectaculars actuacions dels cossos de seguretat de l’Estat? La cronologia que acompanya aquesta notícia parla per si sola.


Març 2012: Convergència es declara independentista / Cas de les ITV

24-3-2012: El congrés de CDC de Reus es clausurava el 24 de març de 2012 amb l’aprovació majoritària d’un nou objectiu polític del partit: “Volem llegar a la posteritat una Catalunya lliure, justa i independent que ocupi un espai propi en el món del segle XXI”. Convergència passava a ser independentista, cosa que influenciaria mesos després a sacsejar el partit.

26-3-2012: Dos dies després, la Guàrdia Civil deté el número 2 al capdavant de la Diputació de Barcelona, el convergent Josep Tous, que portava mig mes al càrrec i que havia estat exdirector general de Consum de la Generalitat. A banda de tres empresaris, un altre alt càrrec, Isidre Masalles, també passa a disposició judicial. Són els primers passos del cas de les ITV. El jutge va arxivar l’acusació de Masalles el juliol del mateix any. Tres anys i mig després, cap dels detinguts aquell dia ha estat condemnat.

Novembre 2012: Eleccions catalanes / Portada d’El Mundo sobre Mas, Pujol i Suïssa

9-11-2012: Comença la campanya electoral pels comicis catalans del 25 de novembre d’aquest any. Per primera vegada a la història, CiU es presenta amb un referèndum d’independència al programa, un argument que també centra la campanya d’ERC. Es preveu un govern que remi cap a la defensa del dret a l’autodeterminació, només dos mesos després de la manifestació més gran que es recorda al país, que demanava la plena sobirania.

16-11-2012: A mitja campanya, El Mundo trenca la normalitat amb una portada que barreja corrupció amb Mas i Pujol, de qui diuen que tenen comptes bancaris a Suïssa: “La Policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas amb la corrupció de CiU”. El terratrèmol està servit. La candidatura de Mas perdrà 12 diputats en els comicis contra tot pronòstic, però tres anys després, ningú ha provat l’existència d’aquests comptes a Suïssa. Fins i tot el Ministeri de l’Interior nega que les informacions vinguin de la policia espanyola. Pedro J. Ramírez es va vantar a Twitter d’haver influït en les eleccions catalanes.

Hivern 2013: Declaració de Sobirania / Es coneix el dinar de la Camarga i altres casos

23-1-2013: S’aprova de manera solemne la Declaració de Sobirania al Parlament, que dóna el tret de sortida al procés polític per aconseguir un referèndum d’autodeterminació.

26-1-2013: El protagonisme de la Declaració dura poc, ja que aquest dia El País i El Periódico publiquen que el diputat de CiU al Parlament i exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, ha rebut sobres amb diners de la màfia russa que ha operat a la localitat del Maresme. A data de novembre de 2015, no hi ha cap sentència al respecte.

12-2-2013: El Mundo treu per primera vegada informacions sobre el dinar de La Camarga entre Victoria Álvarez i Alicia Sánchez-Camacho. Era el principi del fil que portaria Jordi Pujol i la seva família al complet a l’ostracisme un any i mig després. Ara bé, ningú ha acabat de treure l’entrellat sobre qui hi va haver darrere d’aquest muntatge.

14-2-2013: La ‘reacció’ de l’Estat a la Declaració de Sobirania es tanca amb la detenció de l’alcalde de Sant Hilari Sacalm (CiU) i president del Consell Comarcal de La Selva, Robert Fauria per presumptes comissions per adjudicacions. La policia va escorcollar també la Diputació de Girona. És el cas Manga, que encara no ha donat cap sentència tampoc.

Juliol 2014: Comença la precampanya pel 9N / Confessa Jordi Pujol

17-7-2014: Després que els partits sobiranistes pactessin mig any abans que el 9 de novembre de 2014 hi hauria una consulta i un cert refredament de tot el procés amb només el parèntesi de la demanda d’un referèndum a Madrid (abril 2014), comença l’hora de la veritat. Tret de sortida a la precampanya del 9N amb l’inici de les inscripcions per la manifestació de la V, prevista per la Diada.

25-7-2014: Després de setmanes d’informacions que El Mundo va publicant a comptagotes, arriba la confessió de Jordi Pujol. L’expresident diu que fa més de tres dècades que la seva família té uns diners a Andorra no declarats, provinents d’una deixa del seu pare. Només saber-se el gran secret de Pujol, moltes veus donen ja per derrotat el procés. Un any després, tots els casos entorn a la família del fundador de CDC estan oberts. El juny de 2014 la Guàrdia Civil deté l’alcalde de Torredembarra, en un cas que any i mig després encara s’arrossega. El “clan Pujol” alimentarà els mitjans espanyols matí, tarda i nit fins arribar al 9-N, i encara dura.

Tardor 2014: Convocatòria del 9N / El Mundo publica que Trias ha tingut un compte a Suïssa 

27-9-2014: Mas convoca de manera solemne el 9N. Això desperta els ‘elefants’ del Consell d’Estat i els magistrats del TC, i comença un mes molt convuls en la política catalana. A finals d’octubre, però, es veu clar que la consulta se celebrarà i que els partits catalans han mantingut la unitat tècnica per fer possible el 9N.

27-10-2014: No obstant, els diaris espanyols i qui hi hagués darrere de les informacions que publicaven no donen treva. El Mundo afirma en portada que el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha tingut un compte bancari amagat de 12,9 milions d’euros a Suïssa. El dia següent fins i tot publiquen el número de compte, però en menys d’una setmana tot queda desmentit. Quatre mesos i una compareixença al Congrés després que no aclareix res sobre l’informe fantasma de la UDEF, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, assegura a ‘Salvados’ que”No he de demanar disculpes a Xavier Trias. L'informe no era de la UDEF, no em puc fer responsable de tot el que es publica. El temps posa cadascú al seu lloc. Quan es van publicar els informes de Pujol i tot això es va dir que era fals, i després... Des de determinades instàncies catalanes se m'acusa de quasi tot".

Primavera 2015: Eleccions municipals / Detinguda una regidora de Reus pel cas Innova

31-3-2015: Es convoquen les eleccions municipals i comença una precampanya per uns comicis que alguns anomenen ‘primera volta de les plebiscitàries’.

28-4-2015: A menys d’un mes dels comicis, la Guàrdia Civil entra a l’Ajuntament de Reus i deté la tinent d’alcalde convergent Teresa Gomis. Una operació amb 25 registres simultanis en el marc del cas Innova que porta 9 detencions. Òbviament, la justícia encara no ha aclarit què hi ha de cert en el cas.

28 d’agost 2015: Comença la precampanya de Junts pel Sí / Primer escorcoll a CDC

28-8-2015: La primera mostra de força de Junts pel Sí arriba amb un acte a l’Arc de Triomf de Barcelona amb 40.000 persones. El mateix dia es produeix el primer dels dos escorcolls a la seu de CDC de l’any. Una posada en escena espectacular amb els mitjans de comunicació avisats amb antelació que enterboleix la precampanya del 27S i provoca una compareixença de Mas per donar explicacions.

15 d’octubre de 2015: Mas declara davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya just el dia que es compliran 75 anys de l’afusellament del president Lluís Companys

El diari ‘La Razón’ publicava en portada el 26 de setembre, jornada de reflexió electoral, que el president Mas seria imputat després de les eleccions. Tres dies després el  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imputa el president de la Generalitat per la consulta del 9N i el cita a declarar al mateix tribunal el 15 d’octubre. 

22 d’octubre de 2015: Constitució del nou Parlament / Segon escorcoll a CDC

22-10-2015: El 27S resulta en un nou Parlament independentista per primera vegada a la història i el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, es disposa a signar el decret de convocatòria del ple de constitució de la nova cambra catalana. Amb tot, a primera hora del matí la Guàrdia Civil torna a sorprendre tothom –menys els periodistes- amb un segon escorcoll a la seu de CDC i la detenció del tresorer. Mas signa el decret, però veu encara més complicada la seva reelecció com a president, ja que l’enèsima acció policial dóna més excuses a la CUP per vetar-lo.

Darrera setmana d’octubre: Carme Forcadell elegida presidenta del Parlament / Macroescorcoll família Pujol

26-10-2015: Carme Forcadell escollida presidenta del Parlament.

27-10-2015: Prop de 200 agents de la Policia Nacional registren des de primera hora del matí 14 domicilis, oficines i empreses relacionades amb la família Pujol per ordre de l’Audiència Nacional.

Darrera setmana d’octubre: Acord declaració independentista Junts Pel Sí-CUP / Escorcolls contra suposats anarquistes (Cas Pandora)

27-10-2015: A quarts de deu del matí Jordi Basté que entrevista a Oriol Junqueras dóna l’exclusiva en directe: Junts pel Sí i la CUP entren a registre del Parlament una proposta de resolució de declaració d’inici de procés d’independència que inclou ignorar “l’Estat espanyol i el Tribunal Constitucional”. Commoció a Madrid per la declaració del Parlament.

28-10-2015: Es posa en marxa de matinada l’operació Pandora2. Per ordre de l’Audiència Nacional els Mossos escorcollen una desena de locals a Barcelona i Manresa, en el marc d’una operació contra grups anarquistes a Catalunya per la seva presumpta relació amb un grup criminal terrorista. Hi ha nou detinguts. Aquell mateix dia la CUP decideix ajornar una reunió amb JxSí arran de l'operació Pandora, lamenten que el govern en funcions executi “ordres de l'Audiència Nacional”.

Font: http://www.directe.cat/noticia/446466/accions-policials-en-moments-clau-del-proces-casualitat-o-causalitat
Share/Bookmark