L’escriptora Isabel-Clara Simó ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha dit que se sentia rescabalada pel guardó i ha fet un discurs carregat d’energia. Ha reivindicat el talent que amaguen els Països Catalans. Repassant tota mena de disciplines, ha esmentat Joan Francesc Mira, Jaume Plensa, Ferran Adrià… ‘Tenim molt de talent’, ha exclamat.
Així mateix, ha animat a canviar l’estat de les coses amb l’horitzó de la independència, com va passar amb el sufragi femení i el servei militar obligatori, perquè malgrat les traves i les prohibicions, el canvi es va acabar imposant. L’escriptora ha intercalat bromes en el discurs. Per exemple, s’ha referit a la constitució espanyola dient que era ‘el llibre que Moisès va baixar del mont Sinaí’.
Però l’actitud ha canviat quan ha fet esment del futur del país i els dubtes que suscita. ‘I si estem mentalment, inconscientment, colonitzats? –s’ha preguntat–. Estem segurs de nosaltres mateixos?’ Per explicar la situació ha fet servir una metàfora d’Alícia en terra de meravelles, quan Alícia demana al gat com se surt del laberint, i el gat li respon: ‘Això depèn d’on vulguis anar.’
‘Si n’estem convençuts, no hi haurà ningú que ens pugui aturar’ –ha exclamat–. Ningú no ens posarà barreres, ni res no podrà vèncer la voluntat de la gent. Els entrebancs els superarem amb el nostre afany de llibertat.’ Simó ha dit al públic, com si parlés amb cada un dels assistents: ‘Tenim una consigna indestructible, sapere aude’ (‘atreveix-te a saber’). Ha reclamat que tothom fes un pas endavant per pensar, investigar i ser actiu.
Font: El discurs enèrgic d’Isabel-Clara Simó: ‘Ningú no ens aturarà, ni ens posarà barreres’ | VilaWeb
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada