Foto: Wikimedia
“És l'economia, imbècil!!!”, va engaltar Bill Clinton a George Bush -sènior- en la campanya electoral nord-americana del 1993. Amb aquesta fuetada verbal, Clinton -candidat a la presidència- posava en evidència les limitacions de Bush -candidat a la reelecció-, que es presentava amb un programa electoral que havia perdut la perspectiva de les prioritats. Aquesta cita, trivialitzada i banalitzada, campa lliurement per les xarxes per il·lustrar situacions còmiques protagonitzades per personatges ridículs. Però conserva el seu esperit. I és perfectament aplicable a les polítiques erràtiques d'infraestructures viàries del govern espanyol. El Corredor Mediterrani -grapejat, dilapidat i prostituït pels gabinets de Rajoy- és l'oblidada columna vertebral del territori peninsular. És la via natural que connecta la península Ibèrica amb el continent europeu des de fa més de 2.000 anys. És la Via Augusta romana, Mariano!!!
La calçada romana
Quan els romans van posar els peus -i les urpes- a la península Ibèrica -fa 2.200 anys- la que seria Via Augusta ja insinuava el seu traçat. Les nacions nord-ibèriques -del territori entre les actuals Narbona i València- es comunicaven entre elles i amb les sud-ibèriques -de la vall del Guadalquivir- a través d'un traçat de vies i carreteres que serien l'esbós del dibuix definitiu de la posterior calçada romana. Fa 2.200 anys la façana mediterrània peninsular ja participava plenament de les dinàmiques globals -i globalitzants- que imposaven les potències de l'època. En canvi el centre, el nord i l'oest de la península -per una simple qüestió de logística estratègica- havien quedat en una situació perifèrica i feien la funció de rebost del litoral mediterrani. Els ramals viaris que s'endinsaven cap a l'interior (atenció, Mariano!!!) partien, sempre, de l'eix mediterrani, seguint -o remuntant- el curs dels grans rius -l'Ebre, el Duero, i el Tajo-. De llevant cap a ponent, Mariano.
 |
| La Via Augusta en el traçat des de Narbona |
La Via Augusta
L'excursió cartaginesa d'Anníbal i els seus elefants a Roma -en el context de les guerres púniques que enfrontaven les dues superpotències del moment- va seguir el curs dels camins que insinuaven la Via Augusta. De Cartagena als Pirineus; passant per Sagunt, Tortosa i Empúries, sembrant el camí de mort i de destrucció. Poc després els generals Escipions romans -dos germans amb fam de glòria i sed de sang- van fer el mateix camí a la inversa, sense elefants però amb el mateix resultat. L'expansió peninsular romana -que vol dir la conquesta i el sotmetiment de les nacions ibèriques- es va fer seguint l'eix mediterrani. I el traçat de la Via Augusta explica, Mariano, que l'acusat sentit de la praxi romana -que no estava per punyetes tribals- no va tenir dubtes: la forma més estratègica -que vol dir fàcil i pràctica- de comunicar la península amb el continent era a través del litoral mediterrani. Fa 22 segles, Mariano!!!.
Les ciutats romanes
Roma tenia un particular -i brutal- sistema de dominació que consistia en la concentració de la població sotmesa. L'èxode rural, Mariano, sempre ha estat un fenomen forçat i dramàtic. Roma va situar a propòsit les ciutats més importants de la península sobre el traçat de la Via Augusta. Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tàrraco (Tarragona), Dertusa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saètabis (Xàtiva) o Ilice (Elx). Ciutats que, amb els seus respectius hinterlands, s'estima que representaven (atenció altra volta, Mariano!!!) el 30% de la població peninsular. I el 60% si hi sumem l'estimació de població de les antigues Corduva (Córdoba), Astigi (Écija), Híspalis (Sevilla) i Gades (Cadis) i els seus respectius hinterlands. Perquè la Via Augusta, la columna vertebral de la xarxa viaria romana a la península, dibuixava el traçat que unia Cadis i Narbona, i fins a Roma, caput mundi (capital del món). 2.000 anys, Mariano!!!.
La columna vertebral
Quan contemplem les restes de les infraestructures romanes ens sorprèn la seva capacitat de resistir el pas dels segles. Això s'explica perquè Roma, en les infraestructures estratègiques, no estalviava ni recursos ni esforços. La Via Augusta, infraestructura viària de primer ordre en la Roma imperial, va ser construïda amb l'ús de les tecnologies més avançades de l'època. Tant és així, que va resistir l'ensorrament polític de l'imperi; les revoltes destructives dels esclaus, les invasions germànica, bizantina i islàmica, i les guerres d'expansió dels Estats cristians. 1.000 anys després de ser construïda, els comte-reis catalano-aragonesos la van convertir en el Camí Reial que unia Alacant amb Perpinyà, passant per València i per Barcelona. La columna vertebral de la xarxa viària que unia la Corona d'Aragó amb França, amb les Repúbliques italianes i amb l'imperi alemany. I que unia Andalusia -la part sud de la corona castellana- amb Europa...Mariano!!!.
El fil de la història
Les disputes fratricides ibèriques, Anníbal i els seus elefants, els sanguinaris Escipions romans i la pau de plom imposada -la pax romana injustament glorificada-, l'exotisme visigòtic, la gihad islàmica, la croada cristiana, l'empori comercial catalano-valencià, les revolucions agràries, les revolucions socials, la revolució industrial, la revolució tecnològica, i el que ha de venir; fa més de 2.000 anys que arriba i que marxa, del continent a la península i de la península al continent; que entra, que es queda, o que senzillament transita i se'n va; pel camí natural que segueix el perfil de la costa mediterrània. La Via Augusta és, també, alguna cosa més que un eix viari estratègic. És, atenció altre cop, Mariano!!!, el fil sobre el mapa, que vol dir sobre el territori (les persones, les cultures, el comerç, ... l'economia!!!), que explica la nostra història -inequívocament europea- i el nostre destí -inequívocament europeu-... Europea, Mariano !!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada