 |
| Jorge Fernández, en una compareixença durant la seva etapa com a ministre de l'Interior. EP |
El comissari Marcelino Martín-Blas, el comandament al qual el jutge que instrueix el cas del petit Nicolás va nomenar per a investigar els fets després de la seva destitució com a responsable de la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional, va ser la persona clau en la filtració de les gravacions en què Fernández Díaz i el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, intercanvien informació sobre suposats casos de corrupció que afectaven familiars de polítics independentistes catalans just abans de la consulta del 9-N.
El repartiment de papers en l'escàndol de l'espionatge al despatx oficial del Ministeri d'Interior està ja definit. Si Eugenio Pino -ex número dos de la Policia- va ser la persona que va convèncer al ministre de la conveniència d'enregistrar les reunions al seu despatx oficial, l'inspector José Ángel Fuentes Gago qui va comminar De Alfonso a traslladar-se a Madrid per reunir-se amb Fernández Díaz i Enrique García Castaño -responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO)- l'encarregat de proporcionar la mini enregistradora, Martín-Blas, va ser decisiu perquè les cintes arribessin a Público. Aquest diari va difondre el contingut de les converses dies abans dels comicis generals del passat 26 de juny, quan el llavors titular d'Interior anava de número u per Barcelona a la llista del PP al Congrés dels Diputats.
Llavors va esclatar l'escàndol, si bé l'origen es remunta a la tardor de 2014. Els dies 2 i el 16 d'octubre d'aquell any, en ple torcebraç sobiranista, el llavors titular d'Interior va rebre al seu despatx a Daniel de Alfonso, al qual va gravar, el ministre, per blindar-se (1) davant la possibilitat que el seu convidat pogués desdir-se del que afirmés en privat. De Alfonso havia estat proposat per al càrrec per l'antiga Convergència i tenia fama d'enregistrar les converses.
" Pino va lliurar els enregistraments a Martin-Blas quan tots dos encara col·laboraven en la investigació als Pujol
Segons la investigació d'El Independiente, Eugenio Pino va lliurar les cintes a Martín-Blas perquè les custodiés en la seva condició de cap de la Unitat d'Assumptes Interns. La relació entre cap i subordinat era en aquells moments molt estreta, com demostra el fet que tots dos van arribar a viatjar a Andorra en el marc de la investigació dirigida pel grup especial de la Policia amb la qual es tractava de descobrir un suposat patrimoni ocult de la família Pujol en bancs del Principat.
Aquella confiança es va trencar definitivament el març de 2015, quan el DAO va proposar al llavors director general de la Policia, Ignacio Cosidó, la destitució del comissari com a responsable d'Assumptes Interns, per enviar al jutge del cas del petit Nicolás un informe "falso a sabiendas" -en identificar erròniament al comissari José Manuel Villarejo com la persona que apareixia al costat de Francisco Nicolás Gómez Iglesias en un parc madrileny- i per haver-se reunit el 20 d'octubre de 2014 amb agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) sense autorització.
En un escrit enviat al jutjat que instrueix l'esmentada causa el passat 5 de setembre, Pino afegia un tercer motiu per justificar la sortida de Martín-Blas com a cap d'aquesta unitat: fer "caso omiso" de l'ordre que li havia donat perquè no es tornés a reunir amb una periodista de Público, que "estaba publicándolo todo de este asunto [el cas protagonitzat per Gómez Iglesias] con un detalle que sólo podía obtener" d'ell. Es tractava d'un dels redactors que va signar les informacions sobre el contingut de les converses mantingudes entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, que van veure la llum just un any i mig després que es produïssin les trobades.
" L'ex responsable d'Assumptes Interns va encarregar una transcripció de les cintes a un funcionari de la seva unitat
Hi ha un altre indici que permet veure la mà de Marcelino Martín-Blas en l'operació perquè es conegués el contingut de les converses. Fonts policials han assegurat a aquest diari que, quan Pi li va lliurar els enregistraments, el comissari va encarregar a un funcionari adscrit a Afers Interns una transcripció de les mateixes. Tot va quedar en un calaix fins que, any i mig després de la recepció, es va filtrar.
Totes les fonts consultades per aquest diari afirmen sens dubte que Martin-Blas va tenir un paper estel·lar en la filtració de les cintes. D'ell també va sospitar Daniel de Alfonso, com va sostenir en l'entrevista concedida al diari “El Independiente”. (2)
Molt possiblement no va ser la persona que va lliurar físicament els enregistraments, però sí va ser la baula decisiva de la cadena perquè arribessin al mitjà de comunicació en un moment clau: le vigília de les últimes eleccions generals, dies abans de la jubilació d'Eugenio Pino, la persona que l'havia destituït com a comissari en cap d'Afers Interns.
Fonts policials consultades per aquest diari no tenen dubtes que el comissari Martin-Blas és un col·laborador assidu del CNI, organisme al que assenyalen algunes fonts com l'última baula abans que les cintes arribessin al citat mitjà de comunicació. Aquest extrem ho desmenteix l'organisme que dirigeix Félix Sanz Roldán, que nega qualsevol vinculació amb l'escàndol de les gravacions i la seva posterior filtració.
Font:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada