Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Es van equivocar quan van menystenir el que consideraven “enemic” a liquidar
 |
| Vergonya i amargor / GETTY |
El que s’ha viscut els últims anys ha
canviat la societat catalana a fons. D’una banda, l’ha fet més madura com a
país, però de l’altra la repressió des de l’1 d’octubre li ha afectat l’ànim i
l’ha deixat confosa i desenganyada. Els ciutadans catalans que procedeixen de
regions espanyoles coneixien el que deixaven enrere, ja sabien el que era
Espanya, però molts catalans d’origen i que han crescut en les últimes dècades o
que havien oblidat el passat van descobrir amb sorpresa que la tradicional
antipatia cap a ells s’havia transformat en odi.
Un odi que es va expressar en aquell “
¡A por ellos!”, irreparable i que ja no té marxa enrere, que van cridar als
voluntaris enviats pel govern espanyol -però procedents de regions receptores de
fons transferits des de Catalunya- persones que mai han estat a Catalunya, que
no han llegit mai un diari o vist una televisió en català o ni tan sols han
conegut una persona catalana en la seva vida. Aquesta ràbia era fruit de la
manipulació de les persones més febles econòmicament i culturalment, que
corejaven la consigna que havien donat el govern espanyol i el rei i havien
difós els mitjans de comunicació espanyols. Un “ ¡A por ellos!” total,
que primer va exercir la repressió i liquidació de l’autogovern de la
Generalitat, que havia tornat de l’exili el 1977 i que ara torna a estar exiliat
i empresonat. Després va venir l’espoli d’empreses. Només quedava la persecució
de la llengua, i a això es dediquen ara.
Una experiència així crea danys
emocionals; rebre un cop d’odi com aquest té efectes traumàtics. La societat
catalana està afectada emocionalment i intenta digerir l’agressió: cal una
anàlisi psicològica de les conseqüències d’aquesta agressió. Malgrat tot, els
cops rebuts no li han impedit mantenir-se dempeus, cosa que els seus agressors
no imaginaven: l’havien subestimat.
M. Rajoy i Felip VI, els governants de l’“¡A por ellos!”, s’han guanyat a pols el seu lloc en la història més negra d’Espanya
La cort tenia un pla; i els que dirigien
el procés català, precisament pel seu caràcter de moviment eminentment cívic i
no polític i perquè va ser la gent qui empenyia els partits, no en tenien. És
reveladora, i imprescindible, una entrevista de Cayetana Álvarez de Toledo a un
altre conspicu cortesà, Juan Luis Cebrián, a El Mundo el 20 de febrer
del 2017. S’hi enuncia l’estratègia i els passos que es van fer mesos després:
“Si el gendre del rei anirà a la presó, per què no Artur Mas?” “Si convoquen el
referèndum, cal aplicar l’article 155”. Cebrián és precís i implacable en les
seves formulacions: “El poder és essencial en la política. I Catalunya no té
poder polític per separar-se d’Espanya”. Què cal fer després de dissoldre el
govern de la Generalitat? “Ocupes tu el poder”. “I llavors què passaria?”,
pregunta l’entrevistadora. “Llavors el debat ja no seria quan aconseguiran la
independència sinó quan recuperaran l’autonomia. La clau, insisteixo, és si els
independentistes tenen o no poder. I no en tenen. L’Estat sí. Es parla
d’enviar-hi la Guàrdia Civil i immediatament es diu: «No, home; la Guàrdia Civil
no». I per què no? La Guàrdia Civil hi és per al que hi ha de ser”. El pla
previst incloïa des de feia temps, com ha revelat la ministra Cospedal,
l’ocupació militar del Principat si la creien necessària.
L’entrevista és reveladora de la
naturalesa de l’estat espanyol però també de com es construeix aquest poder a la
cort madrilenya, a través d’una xarxa d’enteses i complicitats que es beneficia
econòmicament i políticament de tenir l’estat. Sense conèixer la naturalesa i
com funciona aquest entramat no es comprèn ni l’economia ni la política
espanyoles. I sense conèixer la seva cultura política castissa i militarista,
franquista, al capdavall, no es comprèn tampoc com va reaccionar davant el
desafiament democràtic català al seu domini i espoli voraç.
Es van equivocar quan van menystenir el
que consideraven “enemic” a liquidar. La seva estratègia estimava que eren “uns
10.000 o 100.000 manifestants”, i va resultar ser la majoria de la societat
catalana la que volia poder decidir la seva relació amb Espanya i més de dos
milions de ciutadans militants. L’Estat va decidir imposar la seva voluntat
bel·licista i colonial, i el resultat és un conflicte en què cap de les dues
parts té força per imposar-se a l’altra. La societat catalana va tornar a elegir
un Parlament sobirà malgrat els càstigs d’un estat corrupte, arbitrari i
delictiu, però la cort posseeix l’Estat de dalt a baix: des del Borbó Felip VI
fins a Montoro, fiscals, jutges, guàrdies i cebrianes a les empreses de
comunicació. Els catalans tornaran a tenir els seus propis governants i la cort
hi haurà de negociar.
Les conseqüències de militaritzar un
problema que s’hauria d’haver resolt amb diàleg democràtic són desastroses per a
la societat espanyola, que ha retrocedit democràticament i s’ha envilit
acceptant i abonant el maltractament a conciutadans que volien ser lliures. I
són també molt dures per a la societat catalana: la cort ha aconseguit ficar-hi
una falca a dins per dividir, encara que no hagi tingut el rendiment polític que
pretenien. Per als uns la vergonya i per als altres l’amargor. I s’ha creat un
malentès que a poc a poc s’anirà aclarint, perquè agreujar el conflicte va fer
que moltes persones que no desitjaven, ni desitgen, la independència votessin
independentista. De la mateixa manera, moltes persones que entenien que era
legítim poder votar en un referèndum i que no tenien sentiments anticatalans van
votar una candidatura espanyolista propulsada des del poder madrileny que es
nodreix de l’odi i l’alimenta.
Rajoy no va voler que hi hagués sortides
en el pols amb la Generalitat, va voler radicalitzar-lo, i això va portar a
aquest resultat catastròfic per a la convivència i que ell tampoc
rendibilitzarà. M. Rajoy i Felip VI, els governants de l’“ ¡A por
ellos!”, s’han guanyat a pols el seu lloc en la història més negra
d’Espanya.
Font: Vergonya i amargor (Suso de Toro)
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada