Des del passat dia 1 de març, o sigui ja en fa setze de dies, en Jaume Bonet membre de Jubilats per Mallorca, està en vaga de fam. VAGA DE FAM EN PER LA LLENGUA.
Ja uns dies abans que iniciés la vaga vaig intentar informar-ne als mitjans de comunicació del Principat, ja que només se n'havien fet ressò alguns de les Balears i només alguns d'entre els més militants de la xarxa.
Evidentment vaig enviar correus, reiterats en iniciar-se la vaga, a tots els mitjans d'informació. Unes mil adreces pel cap baix.
Via missatge del facebook vaig enviar els enllaços al post d'aquest bloc amb la informació trobada, vídeos, etc., a les diverses institucions i associacions que diuen que vetllen per la llengua. Deu ser la llengua dels vedells, ja que la de les persones la silencien, almenys en aquest cas.
En tenen constància l'Òmnium Cultural. l'Obra Cultural Balear, que si que li ha mostrat suport, i l'Acció Cultural del País Valencià que ho ignoro. La Plataforma per la LLengua tant del Principat com del País Valencià. Les pàgines de l'Institut d'Estudis Catalans de Perpinyà, el Principat i Palma. Associacions pel voluntariat lingüístic del País Valencià, Principat i Balears. Editorials, Llibreries; pagines de delegacions locals de formacions polítiques com Esquerra, Iniciativa, Bloc, Compromís, Cups, Maulets, PSM-Entesa....
Fins i tot vaig fer gestions a través del Secretariat de la Conferència Nacional Per l'Estat Propi, per tal que "almenys" fos citada la VAGA DE FAM PER LA LLENGUA en l'acte de fundació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
El resultat de tot plegat?
Silenci, silenci, silenci i més silenci, tret d'alguna excepció.
Aquest són els fets que ens converteixen en còmplices. No és el PP, no és Espanya. Són les persones que ens haurien de representar, les que ens haurien d'informar; les institucions que s'omplen la boca de reivindicacions i consignes per després fer servir la llengua per tapar la boca d'altres. Finalment som nosaltres, totes i tots nosaltres que amb la nostra inacció esdevindrem botxins. De fet ja n'estem exercint mentre lamenteml'acció empresa per Jaume Bonet a l'hora d'esmorzar. Qui ho lamenti, quedi clar.
Sense excuses. Nosaltres serem els Botxins, ja ho he dit.
I jo no vull formar part de l'execució dels interessos d'altres.
Puc esperar tranquil·lament a què tota aquesta caterva que malda per decidir, a vegades tant ufana i tant superba com la que assenyalem sempre amb el dit, resolguin aquesta cosa del decidir i quan arribi el moment exercir el meu dret de vot. Entretant si ells ofereixen silenci, la meva paga serà el silenci. El silenci del Bloc, de facebook, de Twitter i de la resta.
Restaré al lloc on pertanyo. Al costat d'algú com en Jaume. Al lloc de la gent senzilla i modesta. La que quan no fan callar, tampoc no escolten quan parla clar.
I per favor, honorables hipòcrites que ens heu de portar a la terra promesa, no torneu a dir el nom del poble en va doncs el poble som les persones, totes; i també ha quedat demostrat que les orelles les teniu només com a suport pels llorers que, amb sort, aspireu a portar algun dia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada