traducció - translate - traducción

31.3.12

L’AMAGAT MISSATGE DELS VALENCIANS DE JUNY DE 1936

Bertomeu Mestre

Una pàgina desconeguda de la nostra història social i política és la triple crida que, el maig i el juny de 1936, es va fer des de Barcelona, Palma i València. A l'espera d'una nova Germania, aquell clam roman mig amagat. Passa d'hora de retre un just tribut d’homenatge a les persones que varen reclamar la unitat lingüística, cultural i nacional de tots els territoris per on la gent respon “bon dia!” quan li diuen “bon dia!”.

***

L'any passat, arran del 75è aniversari de l'esdeveniment, s’hauria d’haver commemorat i enaltit el significat d’aquell clam conjunt a enfortir-nos per prosperar agermanats. Això no obstant, per culpa de l’esquarterament que patim, la memòria sembrada de sal i la ignorància empeltada a sang i a foc, l’efemèride va passar gairebé desapercebuda tant al Principat de Catalunya com al País Valencià i només va ser destacada a la premsa de Mallorca. El silenci i l’oblit, siguin innocents o covards, conviden a revoltar-nos amb l’evocació dels fets i, sobretot, romandre a l’espera d’una futura avinentesa més profitosa per renovar els vells i nobles objectius.
El maig de 1936, La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i ciències, íntegrament en català, publicada a Mallorca des del gener de 1928 fins a l’inici de la guerra incivil, amb participació de col·laboradors de totes les terres de parla catalana (1), informava que en un proper consell de Ministres s’aprovaria “un decret de bilingüisme a favor de les Balears i València, similar al que s’ha concedit a Catalunya”. La bona nova (que no arribaria a reeixir), s’arrodonia, dia 20 d’aquell mes, amb la publicació a Barcelona d’un Missatge als mallorquins. L’escrit posava en relleu els lligams culturals i animava la realització d’actes d’apropament entre els territoris d’un mateix poble. El Missatge, presentat per un Patronat, un Comitè d’Honor i un Comitè Organitzador, va ser signat per 165 personalitats destacades de l’àmbit de l’empresa i de la cultura catalana. Calia correspondre la convidada i així es va fer. Dia 10 de juny de 1936, es publicà a Palma la Resposta als catalans, signada per 153 mallorquins conscients, amb aquest paràgraf final: “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on és parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col•laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.”
La Vanguardia de dia 11 de juny de 1936 informava dels dos documents: “El entusiasmo que se siente en Cataluña con motivo del mensaje que los catalanes dirigieron a Mallorca, ha sido allí acogido con extraordinario fervor. Una nutrida representación de intelectuales, hombres de ciencia, profesores, industriales, etcétera, publican un escrito, titulado Resposta als catalans. Podemos adelantar que los mallorquines vendrán a Barcelona. Tanto los actos de Mallorca como los que se han de celebrar aquí, constituirán unos días de espléndida fraternidad y exquisita espiritualidad.”. En línia amb la crida efectuada tant a la Catalunya continental com a la insular, es va constituir un comitè organitzador. Dia 18 de juny la premsa anuncià el calendari d’activitats previst per a la tardor d’aquell any. Trenta dies després, la insurrecció armada dels militars, amb la participació dels partits de dreta i la complicitat activa de l’Església, va estroncar el procés de retrobament nacional. Ho diu Francesc de B. Moll: “El 18 de juliol va impedir que es consolidàs la col·laboració”. Ho ratificaGregori Mir: “L’alçament militar-feixista interrompé la unitat”.
Aquells dos documents, el Missatge als mallorquins i la Resposta als catalans són considerats com un referent històric clau i fonamental, però s’oblida un tercer document igualment important que, ara i aquí, és just reivindicar. LA VANGUARDIA del diumenge 28 de juny publicava un escrit rebut de València:Adhesió al Missatge als Mallorquins: "Assabentats del Missatge que els catalans de la Catalunya estricta adrecen als mallorquins, els valencians volem manifestar la nostra plena adhesió a la lletra i l'esperit d'aquell document, Amb aquesta adhesió enviem als nostres germans de Mallorca el nostre viu i fervorós desig de que troben ressò entre ells les paraules del Missatge, per a que aquest esdevinga fructífer en les relacions internes de la nostra Comunitat Cultural.” El mateix diari afegia: “Firman esta adhesión los señores siguientes:Joaquín Reig, ex diputado a Cortes y presidente de la «Unió Valencianista»;Nicolás Primitiu, presidente de «Proa» y director del «Centre de Cultura»;Adolfo Pizcueta, publicista; Enrique Navarro Borras, poeta y directivo de «Proa»; J. Castanyer, regidor valencianista; Luis Guarner, poeta y profesor; M. Duran de Valencia, escritor; Rafael Rosselló, directivo del «Partit Valencianista d'Esquerra»; Carlos Salvador, filólogo y poeta; M. Thous Llorens, escritor y maestro; Angelí Castanyer, poeta; G. Huguet Segarra, fundador de «Esquerra Republicana del Partit Valencianista»; F. Bosch Morata, médico; E. Caballero Muñoz, poeta; J. Martínez Vidal, directivo del «Partit Valencianista d'Esquerra»;Vicente Tusón, de la «Unió Valencianista»; Emilio Nadal, escritor y catedrático;Pascual Asins, poeta; José María Tusón, de la «Unió Valencianista»; Roberto Morodes, presidente de la «Associació d'Estudiants»; F. Soto Mas, regidor valencianista; E. Cebriá, secretario de la «Unió Valencianista»; J. Calvete, de la «Unió Valencianista»; Rafael Molina, de la «Unió Valencianista»; Carlos Biet, abogado; J. Navarro Barba, de la «Unió Valencianista»; F. Martínez, de la «Unió Valencianista»; Juan Reig, de la «Unió Valencianista»; Joaquín Rieta, presidente de la «Associació Protectora de la Ensenyança Valenciana».”

REFLEXIÓ I DESAFIAMENT CAP A UNA NOVA GERMANIA
Aquell compromís públic de fa 75 anys estimula una reflexió col·lectiva. Com han canviat els temps! Trobaríem avui un estol d'intel·lectuals d'aquell nivell disposat a mostrar cara? Hi ha, al País Valèncià, al Principat i a les illes Balears un nodrit grup d'il·lustrats compromesos en fer una crida a la unitat nacional? Quants d'escriptors i creadors d'opinió denunciarien cara alta l'esquarterament que patim? No ho sé i és un dubte que em mou al desafiament públic, perquè d'allò que estic convençut és que la millor forma de mostrar gratitud a les 346 persones que, des de Barcelona, Palma i València, mostraren cara, és convidar les entitats culturals del país a actualitzar aquells missatges en defensa de la llengua, la cultura i la unitat de la nostra terra i, així, renovar el camí cap a una nova Germania. El repte ja està fet. Veurem si algú aixeca aquestes paraules o les esborra el vent.



(1) Entre els col·laboradors del País Valencià, destaquen Joan Chabàs i Martí(novel·lista, Dènia, 1900 – La Habana, 1954), Daniel Martínez Ferrando (poeta i professor, València, 1888 – Palma, 1953), Enric Navarro Borràs (narrador i dramaturg, València, 1891 – València, 1943) i Artur Perucho Badia (periodista i polític, Borriana, 1902 – Mèxic, 1956). 


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.