Carme Forcadell
Amb aquesta frase el Partit Popular del País Valencià ha reivindicat, durant la campanya electoral, que català i valencià són dues llengües diferents. De res ha servit que el Govern de Camps hagi perdut els dos darrers recursos, interposats al Tribunal Suprem, per no reconèixer la validesa dels títols de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià, en les oposicions de professors i mestres.
Malgrat aquestes dues noves sentències, ja en són 37, del passat mes de març i del ridícul que fa fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana el PP continua la seva croada contra el català.
Si algú s'imaginava que la guerra entre català i valencià era una cosa passatgera ja s'ho pot treure del cap, l'anticatalanisme està arrelant amb força al País Valencià, atiat per les institucions valencianes davant la passivitat del Govern espanyol. Aquestes dues noves sentències continuen avalant la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià, però els governs valencià i espanyol continuen fent-ne cas omís.
L'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haurien de trobar una solució per aquest conflicte que fa anys que dura i que cada cop es radicalitza més, especialment en èpoques electorals. La política lingüística del govern valencià es erràtica, esbojarrada i va en contra de les normes científiques més elementals i de tota lògica, en negar l'evidència que català i valencià són una mateixa llengua, independentment del nom que se li vulgui donar.
Tampoc el Govern català, cap dels governs catalans ha sabut encarar la qüestió amb valentia i coratge, forçant la intervenció del Govern espanyol i de les institucions europees per acabar d'una vegada per totes amb aquest càncer que rosega la llengua catalana.
Les entitats que treballen per la llengua han demanat que es signin acords lingüístics entre els diversos governs de les comunitats on es parla català: Catalunya, País Valencià, Aragó i les Illes Balears per aturar la fragmentació lingüística ja que, si no s'atura, la llengua es debilita i, a la llarga, pot comportar-ne la desaparició del territori fragmentat.
Els partits polítics catalans, al contrari que el PP, no fan de la llengua catalana una prioritat electoral, no ho van fer en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, marcades per la crisi econòmica i per la fragmentació de l'independentisme, i tampoc ho han fet en aquestes que continuen marcades per la crisi econòmica i per les retallades socials.
La Plataforma per la Llengua va denunciar la setmana passada que les propostes electorals dels partits catalans han ignorat les polítiques lingüístiques i els partits espanyols que les han tingut en compte han fet demagògia sobre el sistema educatiu català i el mètode d'immersió lingüística.
També pel que fa a la llengua els partits polítics estan lluny del que la societat demana: un compromís ferm per superar el procés de judicialització al qual està sotmesa i actuacions valentes, desacomplexades i positives en l'àmbit municipal per assegurar la convivència i perquè
Carme Forcadell
COMENTARI PERSONAL:
Aquest article, anterior a la evidència de l'atac que està sofrint la llengua a les Illes Balears i Pitiüses des que el PP va guanyar les eleccions (amb trampes, lògicament), no deixa de ser un seriós avís per a navegants. L'article es podria intitular perfectament "Ací parlem baléà"
Boladevidre.
1 comentari :
No parlen Valencià ni al seu propi parlament!
Publica un comentari a l'entrada