CAS DELS CATALANS

Fa algun temps us vam informar de la campanya El cas del catalans, promoguda per Francesc de Castellví, el Memorial 1714 i Moviment Civil 11 de setembre, per agrair el suport a la causa catalana per part d'un grup de diputats del Parlament Britànic. Ara, aquesta associació ha realitzat un magnífic vídeo realitzat per l'equip d'en Lluis Cabezas i que creiem serà de gran utilitat per a estendre i donar a conèixer arreu la campanya en qüestió.

Des de l'associació ens comuniquen que des de l'oficina del Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru, han fet saber que a primers de maig se celebren les eleccions nacionals al País de Gal·les impossibilitant així la seva vinguda a casa nostra pels voltants de Sant Jordi tal com estava previst. És per aquesta qüestió, i d'acord amb les diferents institucions i entitats implicades en els actes previstos, que els promotors de la campanya han fet arribar una nova proposta de dates per a la pròxima tardor. 

CAS DELS CATALANS

GAT I GOS I RATOLÍ

GAT I GOS I RATOLÍ

J.V. FOIX, 25 ANYS SENSE VEURE-HI CLAR

VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, EL DIMONI AMAGAT DARRERE UN ARBRE, EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC, I EM VA OMPLIR LES MANS DE RETALLS DE DIARIS. 

Com se diu aquest poble
Amb flors al campanar
I un riu amb arbres foscos?
On he deixat les claus...

Tothom me diu: -Bon dia!
Jo vaig mig despullat;
N'hi ha que s'agenollen,
L'altre em dóna la mà.

-Com me dic!, els pregunto.
Em miro el peu descalç;
A l'ombra d'una bóta
Clareja un toll de sang.

El vaquer em deixa un llibre,
Em veig en un vitrall;
Porto la barba llarga,
-Què he fet del davantal?

Que gent que hi ha a la plaça!
Em deuen esperar;
Jo que els llegeixo els versos,
Tots riuen, i se'n van.

El bisbe em condecora,
Ja els músics s'han plegat.
Voldria tornar a casa
Però no en sé els topants.

Si una noia em besava...
De quin ofici faig?
Ara tanquen les portes:
Qui sap on és l'hostal!

En un tros de diari
Rumbeja el meu retrat;
Els arbres de la plaça
Em fan adéu-siau.

-Què diuen per la ràdio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam;
Li compraré un rellotge:
Quin dia deu fer el Sant?

Me'n vaig a la Font Vella:
N'han arrencat els bancs;
Ara veig el diable
Que m'espera al tombant.

Setembre de 1942 

J.V. FOIX, 25 ANYS SENSE VEURE-HI CLAR

Dones de Can Saladrigas: 100 anys de vida i treball al Poble Nou

FONT:
http://histotube.blogspot.com/2012/01/dones-de-can-saladrigas-100-anys-de.html

Dones de Can Saladrigas: 100 anys de vida i treball al Poble Nou

No a la dictadura financera. Aturem les retallades!

Crida a la manifestació #28G 

 "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Dissabte 28 de gener a les 17h 

a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere (Barcelona) 

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques...-  que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l'estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l'atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d'urgències, els Centres d'Atenció Primària redueixen els horaris, l'educació pública cau en el més absolut oblit, s'executa pràcticament un desnonament cada hora, s'expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l'1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere.  Confluirem en el recorregut de la manifestació  amb  Plataforma Prou Retallades que anunciarà properament el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l'acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

Atenció!

Les organitzacions ja poden adherir-se a la manifestació i al procés del FSCat del 2012, tot enviant un correu a info@forumsocialcatala.cat

A l'Assemblea del 28 de gener, a les 11h del matí, es presentarà el procés del FSCat i s'acordaran les aportacions econòmiques que han de garantir la seva independència, com en les edicions anteriors.

http://www.forumsocialcatala.cat
info@forumsocialcatala.cat

http://www.forumsocialcatala.cat
info@forumsocialcatala.cat

No a la dictadura financera. Aturem les retallades!

El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català

Estàvem llargament acostumats a un PP gens entusiasmat amb qualsevol idea de promoció de la llengua catalana i a un PP que practicava un cert joc electoral amb les baixes apetències de la població monolingüe i amb les restes dels sentiments del localisme indocumentat. Però mai no havíem vist —i potser no esperàvem— un PP tan llançat contra el català com el partit actual, en bona mesura en mans de forasters i desitjós d'afalagar una direcció madrilenya disposada a recentralitzar l'estat i a completar el vell projecte uniformitzador. La fluixor dels governs de progrés en temes de normalització lingüística ha estat —ben lamentablement— tema eclipsat davant l'impacte social del retorn a la barbàrie.

L'estira-i-arronsa inicial de Bauzà s'ha convertit en una acció desacomplexada contra el català d'un abast molt més gran del que es vol donar a entendre. Un avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública, amb la idea de convertir el requisit de coneixement del català en un simple mèrit, du incorporada la modificació d'articles fonamentals de la llei de normalització lingüística (1986), de diverses lleis que afecten la funció pública i la derogació de cinc decrets, entre aquests el denominat 'decret 100' (1990), que fa preceptiu l'ús de la llengua catalana en les activitats de l'administració autonòmica i en les actuacions orals dels càrrecs públics. La modificació de la llei de normalització lingüística consisteix en la supressió del principi fonamental que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és també la llengua pròpia de la seva administració. Una qüestió absolutament crucial.

L'objectiu és fer desaparèixer tota obligació legal de fer servir el català per a les administracions, per als governants i per als funcionaris, tot diluït dins un bilingüisme oficial sense regulació i a la mercè de la voluntat del governant de torn. En el fons, es vol donar cobertura legal a allò que és l'aspiració d'aquesta nova classe dirigent de cada vegada més desarrelada: la utilització de l'espanyol com si fossin a qualsevol territori monolingüe castellà, tot desentenent-se de la llengua del país, deixada en mans de qui vulgui usar-la, en un context de fortíssima pressió espanyolitzadora. No cal dir que és la via lliure per a completar la substitució lingüística i l'extinció del català. El programa del PP espanyol i les seves lliurees autonòmiques. 

Però amb la posada en marxa del pla també ha començat la resistència. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters no es resignaran tan fàcilment. L'escridassada espontània al batlle de Palma quan va introduir l'esquizoglòssia a la Festa de l'Estendard —esquizoglòssia seguida ja mimèticament, o potser seguint ordres, per alguns batlles i uns altres càrrecs en els seus discursets—, la campanya per a presentar al·legacions als canvis legislatius projectats, l'extensió de la indignació a les xarxes socials, etc. auguren una situació de conflictivitat de la qual només ells seran responsables i que els passarà factura.

Gabriel Bibiloni és lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears.

FONT:
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/3969471/gabriel-bibiloni-pla-bauza-via-lliure-lextincio-catala.html

El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català

ANNETTE HANSHAW - We Just Couldn’t Say Goodbye

Quatre anys després del Crac del 29, Annette Hanshaw podia fer somiar.

Amb aparença tímida i mirada blanca, encara ens envia aquest missatge d'altres temps directament als ulls. No tot està perdut, però potser caldrà que retrobem alguna cosa que no es pot oblidar, tot i no recordar-la.

ANNETTE HANSHAW - We Just Couldn’t Say Goodbye

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL ... AL PAÍS VALENCIÀ (Vídeo)

FONT: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eldtKf4CXkU

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL ... AL PAÍS VALENCIÀ (Vídeo)

ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA - MANIFEST PER LA LLENGUA

Manifest per la llengua catalana gener 2012

Les entitats sota-signades, formant part del teixit associatiu menorquí dins l’àmbit de la cultura i el lleure, després d’una anàlisi conjunta de la realitat social actual de la nostra illa i de les Illes Balears en el seu conjunt, coincidim a fer constar:

1.Que el futur de la nostra construcció social ha de basar-se en la qualitat de la nostra cultura, en la ciència, en la tecnologia i en la llengua territorial pròpia del nostre país.

2.Que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social del nostre país, així com de la cohesió de les nostres illes.

3.Que, per garantir la llibertat dels ciutadans per expressar-se en l’idioma oficial que vulguin, correspon a l’Administració l’obligació de respondre en la llengua elegida pel ciutadà.

4.Que la comunitat de llengua i cultura catalanes és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment.

5.Que l’onada immigratòria, especialment forta durant les tres darreres dècades, ha incidit en la davallada en l’ús del català, especialment a les zones més poblades; però també podria ser font de nova vitalitat per al català si els illencs tinguéssim, com a societat d’acollida, la capacitat d’integració que hem tingut en altres conjuntures passades.

6.Que en aquest camí obert i dinàmic, l’escola ha estat i ha de poder continuar sent, juntament amb els mitjans de comunicació, un àmbit eficaç d’integració i de progrés social.

7.Que correspon a les institucions d’autogovern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (llei orgànica de l’Estat) impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.

Constatam, així mateix, que les mesures de l’actual Govern de les Illes Balears, presidit pel M.Hble. José R. Bauzá són clarament insuficients sinó greument contràries per als objectius anteriorment expressats. En especial, qualificam de molt preocupants les mesures que s’anuncien i algunes que ja s’estan adoptant en política lingüística . I açò pels motius que a continuació s’exposen:

A)Incompliments palesos de la Llei de Normalització Lingüística i d’algunes normatives que en deriven, com ara el Decret d’Ús del català en l’Administració o el canvi en la llei de la Funció Pública, que implica la desaparició del requisit lingüístic en els funcionaris.

B)Doble xarxa escolar per raó de llengua i retrocés del català com a llengua vehicular de l’ensenyament; manca d’exigència del català per accedir al concurs de trasllats

C)Bilingüització diglòssica dels mitjans de comunicació públics (IB 3), amb superior presència del castellà a la ràdio i televisió a la graella de programació i amb pel·lícules doblades en castellà.

D)Decisions contràries a la normativa en matèria de topònims.

E)Retirada del suport a la Premsa en català i a l’Escola d’Estiu.

F)Eliminació dels programes de suport a l’ensenyament de la llengua catalana en els nivells bàsics del sistema educatiu i de la dinamització social en català (PAIRE, ESEL, Reciclatge...

G)Greu retallada en general a l’associacionisme cultural i cívic mentre es mantenen subvencions milionàries a esdeveniments d’escassa o nul·la rendibilitat social.

H)I, en general, amb les seus decisions el Govern Balear, en tost de deixar la llengua fora de la contesa política, li dóna una centralitat negativa, la qual cosa fa del català un indesitjable element de polèmica que li procura descrèdit i en desactiva l’adhesió ciutadana.

La nostra crida a la societat neix de la consciència que cal més que mai afirmar els principis per a la convivència en la diversitat, com els continguts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996), no renunciar als nostres drets ni fer cap pas enrere en els avenços assolits.

Ens adreçam, idò:

Al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.

Als nostres representants polítics i a les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.

I a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible, perquè siguem respectuosos amb la diversitat lingüística, i alhora defensem la nostra identitat cultural.

Menorca, 14 de gener de 2012

Entitats que subscriuen el manifest:
Acció Cultural de Menorca
Justícia i Pau
MRPM
Grup la Clota de teatre
Centres d'Estudis Locals
Fòrum d'ONGs
Moll Oest Espectacles
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC
Amics de la Mar de Menorca
FEMEFOLK
GOB
Escoltes de Menorca
CCOO
STEI
Jazz Obert
Associació Cultural S'Ull de Sol
Fòrum 3r. Mil·leni (associació UNESCO)
Mô Teatre

ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA - MANIFEST PER LA LLENGUA

2012: 'Llibre d'amic e amat', una màxima cada dia

Un bloc ofereix les reflexions de Ramon Llull i aprofita les possibilitats digitals per a incorporar-hi aclariments de vocabulari

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Ramon Llull va concebre 'Llibre d'amic e amat', inscrit dins el 'Blanquerna', com un enfilall de 365 meditacions, una per a cada dia de l'any. I el professor de literatura David Cos ha tingut la idea d'obrir un bloc en què publica una màxima lul·liana d'aquest llibre cada dia.

A més, destaca i aclareix els termes del text i les variants morfològiques desuets. N'hi ha prou de clicar-hi a sobre.

Els aclariments de vocabulari, explica Cos, són per a acostar encara més l'obra lírica de Llull al lector d'avui. Es troben al bloc, si bé per dificultats tècniques no són, de moment, a la pàgina de Facebook del 'Llibre d'amic e amat' ni a Twitter, que diàriament també publica un fragment (com a reclam) de la màxima del dia.

David Cos, molt interessat en l'edició digital i en la difusió via xarxes socials, fa una certa d'edició del 'Llibre d'amic e amat', perquè el bloc en què el publica és una mena de llibre digital, que enriqueix el text amb les prestacions que permet la xarxa.

David Cos utilitza la versió més divulgada de 'Llibre d'amic e amat', la publicada per Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics (1927), a cura de Marçal Olivar i la col·laboració de Salvador Galmés. L'única alteració que David Cos hi ha introduït és la partició d'una màxima del mes de gener pensant en el fet que el 2012 és un any de traspàs. Cos recorda, de totes maneres, que els experts divergeixen sobre el nombre de màximes que Llull va escriure; Albert Soler, per exemple, responsable de l'edició crítica de 'Llibre d'amic e amat' (Barcino 1995), arriba a la conclusió que Llull en va escriure menys de 365.

David Cos es dedica a l'ensenyament. És president de la cooperativa de mestres Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. I si aquesta condició el fa sensible a treballs pensats per a professors i alumnes de secundària, també creu que el seu bloc pot interessar un públic més general, amant de la literatura. 

Cos va començar aquesta 'edició' el maig del 2011, sense aclariments de vocabulari, per veure com era rebuda, i des de l'1 de gener d'enguany l'ha llançada en les condicions i amb el propòsit volguts.

A banda, ha començat a treballar en un altre projecte sobre l'obra de mossèn Cinto Verdaguer, que podria començar a percebre's a partir del mes de maig.

2012: 'Llibre d'amic e amat', una màxima cada dia

EL LINGÜICIDI A BALEARS - EL NOM DELS BOTXINS

ELS NOMS DELS BOTXINS

FONT: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/els-noms-dels-botxins.html

Deutch: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/die-namen-der-henker.html

English: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/names-of-exterminators.html

Cast.: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/los-nombres-de-los-verdugos.html

Français: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/les-noms-des-bourreaux.html

Italiano: http://nespardenyeta.blogspot.com/2012/01/i-nomi-dei-boia.html

Eina preferida per acabar amb la llengua.

A les Illes Balears el Partido Popular, hereu del franquisme i guanyador de les eleccions autonòmiques i municipals del maig de 2011, ha iniciat una política decididament encaminada a l’exterminació de la llengua catalana i de la cultura pròpia de les Illes. A final de 2011, només amb mig any de govern:

• ja havia eliminat TV de Mallorca i Ona Mallorca, emissores que, per televisió i per ràdio, emetien en llengua catalana;
• havia eliminat totes les ajudes a la premsa en català i a les activitats de promoció de la llengua catalana;
• havia eliminat (o estava a punt de fer-ho) els requisits de coneixement de la llengua catalana per a accedir a la funció pública i per a promocionar-s’hi;
• planejava canviar la Llei de Normalització Lingüística per a fer del català una llengua absolutament prescindible;
• havia eliminat les pel·lícules en català de la televisió autonòmica IB3;
• havia decidit canviar el nom oficial de Palma en el servil Palma de Mallorca (motivat per la referència al marc geogràfic espanyol);
• havia intentat canviar el nom de Maó en Mahó-Mahón;
• havia anunciat la supressió del decret que exigeix un mínim d’ensenyament en català del 50 % a tots els centres escolars de les Illes;
• havia disposat que a partir del curs 2012-2013 els pares hauran de triar en quina llengua (català o castellà) faran els seus fills l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura;
• havia instituït els premis literaris Ciutat de Palma com a premis bilingües...

El Partido Popular vol fer desaparèixer tots els senyals d’identitat dels naturals de les Illes Balears, perquè aquestes restin definitivament una dòcil província més de l’Imperi Espanyol, i per a fer-ho ha d’anul·lar al màxim la presència de la llengua catalana a la societat perquè esdevengui inútil. Però totes aquestes mesures (i les que vindran) no s’han pres casualment ni han sorgit del no res. Els responsables de totes aquestes mesures tenen nom, i és bo que la gent sàpiga qui són els qui han començat (activament, prenent les disposicions necessàries, o passivament, aplaudint-les i aprovant-les) el pla executiu per a matar la llengua catalana a les Balears. A continuació teniu els noms dels principals botxins que ens volen exterminar. Hi podrien ser tots els regidors populars de tots els ajuntaments (perquè tots estan d’acord amb aquesta actuació; no n’hi ha hagut ni un que se n’hagi desmarcat públicament), però la llista seria massa llarga. Cadascú que hi afegeixi els del seu poble. Que la indignitat acompanyi per a sempre tota aquesta guarda de renegats i de forasters que odien L’ÚNICA LLENGUA PRÒPIA DE LES ILLES BALEARS, LA CATALANA. (N’hi ha que surten a més d’una llista. Com que els agrada tant acaparar càrrecs d’on poder xuclar...)

BOTXINS DE LA LLENGUA CATALANA A LES BALEARS:

Cap Suprem dels botxins:

President del Govern d’Espanya i President del Partido Popular:

 Mariano Rajoy Brey

Executor principal de la política d’exterminació de la llengua catalana a les Balears:

President del Govern de les Illes Balears:

José Ramón Bauzá Díaz

Principals còmplices en la política d’exterminació de la llengua catalana a les Balears:

Diputats i Senadors a les Corts espanyoles:

Miquel Ramis

Enrique Fajarnés

Joan Carles Grau

Isabel Borrego

Mariona Ares

Llorenç Bosch

Gari Durán

José Sala

Joana F. Pons

José Mª Rodríguez

Delegat del Govern Espanyol a les Illes Balears:

José Mª Rodríguez Barberá

Diputada al Parlament Europeu:

Rosa Estarás Ferragut

Consellers del Govern de les Illes Balears:

José Ignacio Aguiló Fuster - Vicepresident del Govern de les Illes Balears

Antonio Gómez Pérez - Conseller de Presidència

Rafael Àngel Bosch i Sans - Conseller d’Educació, Cultura i Universitats

Carlos Delgado Truyols - Conseller de Turisme i Esports

Carmen Castro Gandasegui - Consellera de Salut, Família i Benestar Social

Gabriel Company Bauzá - Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori

José Simón Gornés Hachero - Conseller d'Administracions Públiques

Diputats del Parlament de les Illes Balears:

Pere Rotger

Ana Maria Aguiló i Garcías

Maria José Bauzá i Alonso

Rosa Maria Bauzá i Colom

José Ramón Bauzá i Díaz

Lourdes Bosch i Acarreta

Margalida Cabrer i González

José María Camps i Buenaventura

Antoni Camps i Casasnovas

Margarita Durán i Cladera

Jaime Fernández i Juan

Óscar Fidalgo i Bestard

Llorenç S. Galmés i Verger

Miquel Àngel Jerez i Juan

Eulàlia E. Llufriu i Esteva

Maria Virtudes Marí i Ferrer

Gabriel José Martí i Ballester

Francisco Mercadal i Alabern

Manuel José Monerris i Barberá

Catalina Palau i Costa

Pere Palau i Torres

Antoni Pastor i Cabrer

María Asunción Pons i Fullana

Margarita Prohens i Rigo

Pere Rotger i Llabrés

Fernando Rubio i Aguilo

Maria Salom i Coll

Alejandro Sanz i Benejam

Margalida Serra i Cabanellas

Vicent Serra i Ferrer

Misericordia Sugrañes i Barenys

Santiago Tadeo i Florit

Carolina Torres i Cabañero

Josep Torres i Cardona

Antònia Vallés i Ramis

Carlos Luís Veramendi i Mestre

Consellers de Mallorca:

Maria Salom i Mateo Isern

Maria Salom (Presidenta)

Joan Rotger

Catalina Cirer

Antoni Mesquida

Catalina Soler Torres 
Miquel Vidal Vidal

Margalida Roig

Jaume Crespí

Bernardí Coll

Antònia Roca

Antonio Llamas

Magdalena García

Josep Oliver

Isabel Llinàs

Bernat Roig

Margalida Ginard

Antoni Mulet

Coloma Terrassa

Jeroni Salom

Consellers de Menorca:

José Ignacio Aguiló i Santiago Tadeo

Santiago Tadeo Florit (President)
Pilar Pons Faner
Luís Alejandre Sintes
Joan Josep Pons Anglada
Salomé Cabrera Roselló
Aurora Herráiz Águila
Fernando Villalonga Bordes
María Nieves Baillo Vadell
Cristóbal Huguet Sintes

Consellers d’Eivissa:

Vicent Serra Ferrer (President)

Mariano Juan Guasch

Antonio Marí Marí

Josefa Costa Ramón

Carmen Domínguez Arellano

Vicente Roig Tur

Carmen Ferrer Torres

Josefa Costa Costa

Rafael Triguero Costa

Mercedes Prats Serra

Alex Minchiotti Fàbregas

Directors Generals (o càrrecs més o menys equivalents) del Govern:

Javier Fons Recuenco – Director del Gabinet de Presidència

Isabel Maria Serna Benbassat – Secretària General

Antoni Costa Costa - Director General de Pressuposts i Finançament

José Vicente Marí Bosó - Director General del Tresor i Política Financera

Maria Teresa Palmer Tous - Directora General d'Economia i Estadístiques

César Nuño Pacheco Cifuentes - Director General de Comerç i Empresa

Antonio Jorge Mateos Sastre - Director General d'Innovació i Desenvolupament Tecnològic

Juana María Camps Bosch - Directora General de Treball i Salut Laboral

María Marqués Caldentey - Interventora General de la Caib

Justo Alberto Roibal Hernández - Director de l’Agència Tributària Illes Balears (ATIB)

Teresa Palmer Tous – Directora de l’Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Miguel Bernat Bosch Balears - Director d’Innovació Telemàtica, Sa (BITEL, Sa)

Miguel Bernat Bosch - President de la Fundació Illes Balears per a la Innovació Tecnològica (IBIT)

Catalina Ferrer i Bover - Secretària General de la Conselleria de Presidència

María Magdalena Jover Casasnovas - Directora General de Coordinació del Govern

Antònia Maria Estarellas Torrens - Directora General de Cooperació i Immigració

María del Carmen Lliteras Arañó - Directora General de Relacions Institucionals i Acció Exterior

Sra. Antònia Perelló Jorquera - Directora de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma

Salvadora Ginard Martínez - Secretària General de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

María de las Mercedes Celeste Palmero - Directora General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives

Margalida G. Pizà Ginard - Directora General de Recursos Humans

Onofre Ferrer Riera - Director General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional

Miguel José Deyá Bauzá - Director General d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement

Isabel Cerdá Moragues - Directora General de Cultura i Joventut

Francesca Ramis Pons – Directora del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB)

Cristòfol Vidal - Director de l’Institut d'Estudis Baleàrics

Maria José Frau Marí - Directora de l’Institut Balear de la Joventut

Isabel Bonet – Presidenta de la Fundació per al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears

Antoni Vera Alemany – Gerent del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears

Marcelino Minaya – Gerent del Consorci per a la Música de les Illes Balears Orquesta Simfònica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma'

Joan Ramis – Gerent del Consorci Castell de Sant Carles

Joaquín Legaza Cotayna - Secretària General de la Conselleria de Turisme

Jaime Martínez Llabrés - Director General de Turisme

Francisco Javier Morente López - Director General d'Esports

José Marcial Rodríguez Díaz - Director de l’Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB)

Daniel Ramis Melero - Director de Ports de les Illes Balears

Antoni Fuster Zanoguera – President de la Fundació per al Suport i la Promoció de l'Esport Balear (Illesport)

Jaume Thomás Calafat – Gerent del Consorci Escola Balear de l'Esport (EBE)

José Luis Mateo – Gerent del Consorci Escola d'Hoteleria

Álvaro Gijón Carrasco – Gerent del Consorci per a la Millora i l'Embelliment de la Platja de Palma

Andreu Villalonga Simonet – Gerent del Consorci del Velòdrom de Palma

Ignacio Jiménez Artacho – Director de Palau de Congressos de Palma, Sa

Lucía Matías Bermejo - Secretària General de la Conselleria de Sanitat

Federico Antonio Sbert Muntaner - Director General de Salut Pública i Consum

Margarita Ferrando Barceló - Directora General de Família, Benestar Social i Atenció a Persones en Situació Especial

Martí Sansaloni Oliver - Director General de Gestió Econòmica i Farmàcia

Maria del Pilar Sánchez-Cuenca - Defensora Dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic

Juan José Bestard Perelló - Director del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-SALUT)

Luis Clar - Director de la Gestió Sanitària de Mallorca (GESMA)

Manuela Meseguer Barrios - Directora de l’Institut Balear de la Dona

Javier Ureña Morales – President de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears

Apol·lònia Socias Socias – Presidenta de la Fundació Institut Socioeducatiu S'Estel

Javier Ureña Morales – Gerent del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears

Concepción Sartorio Acosta  - Secretària General de la Conselleria d’Agricultura

Lorenzo Rigo Rigo - Secretari General Adjunt de la Conselleria d’Agricultura

Margaret Mercadal Camps - Directora General de Medi Rural i Marí

Salvador Padrosa Payeras - Director General de Recursos Hídrics

Joan Mesquida Sampol - Director General d'Ordenació del Territori

Neus Lliteras Reche - Directora General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic

María José Marco Landazábal - Directora General d'Arquitectura i Habitatge

Juan Salvador Iriarte - Director General de Transports

Eduardo Parga - Director de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT)

Jaume Ferriol - Director de l’Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (abaqua)

María Magdalena Servalls – Directora dels Serveis d'Informació Territorial de les Illes Balears S.A. (SITIBSA)

José Ramón Orta - Director dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM)

José María Vicente Martorell – Director d’Espais de Natura Balear

Joan Simonet Pons - Director del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA)

Margarita Rubí – Directora de Serveis Millora Agrària (SEMILLA)

Roberto Maria Cayuela Rexach - Director de l’Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI)

Jose Carlos Caballero Rubiato - Director de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

Óscar Juan Lladó Arrieta - Secretari General de la Conselleria d’Administracions Públiques

M. Nuria Riera Martos - Directora General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis

Isabel Febrer Gelabert - Directora General d'Interior, Emergències i Justícia

Ana María García Serrano - Directora General de Patrimoni, Contractes i Obres Públiques

Sergi Torrandell Gornés - Director de l’Escola Balear d'Administració Pública (EBAP)

Jaume Servera Esteva - Director de Gestió d'Emergències de les Illes Balears, Sau (GEIBSAU)

Clara M. del Moral Torres – Directora de Promocions Comunitat Autònoma Illes Balears, Sa (PROCAIBSA)

Regidors de l’Ajuntament de Palma:

Mateo Isern Estela (Batle)

Alvaro L.Gijón Carrasco

Sandra Fernandez Herranz

Julio Martínez Galiano

Irene San Gil López-Quesada

Sebastià Sansó Bonet

Andrés Garau Garau

Jesús Valls Flores

Fernando Gilet Sancenon

Guillermo Navarro Garau

Gabriel Vallejo Gomila

Ana M. Ferriol Font

Belen Soto Mateu

Antonia Fornari Thomas

Joan Pau Reus Frontera

Rosa Llobera Gili

Esperanza Crespí Pibernat

Regidors de l’Ajuntament de Maó:

Águeda Reynés Calvache (Batlessa)

Salvador Botella Mantolán

Ana Lía Noval García

Mateo Ainsa Coll

Elisa Mus Gil

Vanesa Contreras Hormigo

Francisco Pons Olives

Simón Gornés Hachero

Manuel  Corral Rosado

Alejandro Sanz Benejam

Begoña Jusué Hernández

José Escudero Gomila

Carmen Moya Riera

Regidors de l’Ajuntament d’Eivissa:

Marienna Sánchez-Jauregui Martinez (Batlessa)

Juan Daura Escandell

Catalina Sansano Costa

Maria Del Pilar Marí Torres

Juan Mayans Cruz

Maria Del Mar Sánchez Gutierrez

Miriam Valladolid Portas

Ignacio Rodrigo Mateo

Alejandro Marí Ferrer

Raimundo Prats Ramos

Constantino Larroda Azcoitia

EL LINGÜICIDI A BALEARS - EL NOM DELS BOTXINS