Molt entrenyable aquest documental, et puc dir, que qüasi és el retrat de la història de la meva mare. va treballar quaranta anys al tèxtil, passan totes les penuries que expliquen aquestes senyores,una d'elles deia que en té 92, ella en té 88, va passar tota la guerra i tot el que et pots imaginar. Té un molt bon record del president Macià que quan va venir a Manresa, sent ella una nena li va tocar el cap. I despreés de les colonies de la Generilat, aixó s'enrecorda com si fos ara, 6 setmanes a Pineda de Mar, any 1934, vestuari pagat, dues mudes de tot, aixó quan hi havia el president Companys. Tot que ara la memòria inmediata l'esta perdent, d'aquestes fabulose vivència s'enrecorda amb tots els detalls, ella va aprendre a llegir i escriure en ctalà, fins el 36 clar, despres ja saps... No amb vull allargar més, m'ha fet gràcia al entrar al teu bloc, i mirar l'entrada anterior.
Gràcies per aquest comentari tant emotiu. Són aquestes, les persones humils i treballadores, les que ens han preservat el país. Gràcies a totes elles.!
4 comentaris :
Quines dones tan autèntiques i tendres.100 anys sense moure's del lloc. Han hagut de passar per proves molt dures i no en perdut el somrís.
!!*!!
Tenen molta força. La de la simplicitat i la senzillesa.
Molt entrenyable aquest documental, et puc dir, que qüasi és el retrat de la història de la meva mare. va treballar quaranta anys al tèxtil, passan totes les penuries que expliquen aquestes senyores,una d'elles deia que en té 92, ella en té 88, va passar tota la guerra i tot el que et pots imaginar. Té un molt bon record del president Macià que quan va venir a Manresa, sent ella una nena li va tocar el cap. I despreés de les colonies de la Generilat, aixó s'enrecorda com si fos ara, 6 setmanes a Pineda de Mar, any 1934, vestuari pagat, dues mudes de tot, aixó quan hi havia el president Companys. Tot que ara la memòria inmediata l'esta perdent, d'aquestes fabulose vivència s'enrecorda amb tots els detalls, ella va aprendre a llegir i escriure en ctalà, fins el 36 clar, despres ja saps...
No amb vull allargar més, m'ha fet gràcia al entrar al teu bloc, i mirar l'entrada anterior.
Molte Gràcies
Carme Luis
Gràcies per aquest comentari tant emotiu. Són aquestes, les persones humils i treballadores, les que ens han preservat el país. Gràcies a totes elles.!
Publica un comentari a l'entrada