DIA 14 DE JUNY
US DEMANAM QUE, DES D'AQUÍ, RECOLZEU L'ACCIÓ AMB MÉS LLAÇOS QUE MAI !!!
Poden votar el que vulguin, nosaltres no descansarem!
Demà (13 de juny) a primera hora , en nom de l'Stei-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en català-I Balears, partim cap a Estrasburg per fer una compareixença de 45 minuts al Parlament europeu dijous dia 14.
Denunciam la Vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears per part del Govern autonòmic
AMB PROFUND AGRAÏMENT A TOTES LES PERSONES, INSTITUCIONS, I ENTITATS D'ARREU DELS PPCC PER L'ALLAU DE SUPORTS QUE ESTEM REBENT...NO US IMAGINAU LA FORÇA QUE ENS DONAU
Si t'ha interessat aquest post,
aquí tens el resum de l'acte i el text complert de la intervenció davant el parlament europeu
Acció al parlament europeu en defensa del català
STEI Intersindical i l'Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears faran una denúncia dels atacs que, per part del Govern de les Illes Balears (PP) pateix la comunitat lingüística de parla catalana a les illes Balears, dia 14 de juny al Parlament Europeu d'Estrasburg. Cil Buele com a membre de DRETS HUMANS DE MALLORCA envia aquesta petició de suport als eurodiputats
Compareixença davant l'Intergrup dia 14 de juny a Estrasburg
STEI Intersindical i Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, denunciaran la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears per part del Govern autonòmic.
Benvolguts senyors,
Agrairíem sincerament es fessin ressò, per la gravetat de la situació, de la compareixença que tendrà lloc davant l’Intergrup el proper 14 de juny a les 11 hores a càrrec de L'STEI-Intersindical, sindicat d’ensenyament majoritari a les Illes Balears, i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català -Illes Balears per presentar l'acció de denúncia per la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Balears que duu a terme l'actual Govern autonòmic del PP, emmarcada dins la política d'etnocidi lingüístic practicat per l'estat espanyol a tots els territoris de parla catalana.
Davant l’escalada ofensiva que el govern de les Illes Balears, ara en mans del PP, duu a terme contra la Comunitat Lingüística Catalana de les Illes Balears- entesa com la formada per totes les persones que independentment d’on han nascut, de la llengua que parlen o de la nacionalitat que tenen, volen conèixer el català i, sense perdre els seus orígens, formar part d’aquesta comunitat lingüística catalana de les Illes Balears.- i que es concreten, entre d’altres, en:
Davant tot això, deiem, la societat civil s’organitza i dóna respostes immediates que passen per presentar al·legacions a la modificació de la llei, se’n presenten més de 12.000, sortir al carrer, 50.000 persones convocades pel Consell de la Societat Civil, campanyes molt fortes i exitoses com "Enllaçats pel Català" als centres educatius, "Enllaçats per la Paraula", "Enllaçats pels territoris"... Això que començà amb els llaços quadribarrats degut a l’ofensiva Bauzà contra la llengua catalana a les illes, i que ha tengut una resposta paral·lela en respostes de la ciutadania, entitats i organitzacions polítiques i sindicals, ha fet inevitable donar el pas amb urgència, de fer visible aquestes agressions davant la comunitat internacional.
Aquesta acció internacional, que es lidera des de les Illes Balears per aquestes dues entitats, es ve a sumar i vol recordar que en el darrer any hi ha hagut intervencions de demanda d’auxili des de diferents parts del territori de parla catalana (La Franja de Ponent i el País Valencià) que ja han dut el seu clam davant del Parlament Europeu cosa que precipita la urgència d’una resposta d’aquest organisme
La nostra intervenció que posarà de manifest la vulneració dels drets regulats a la Declaració universal dels drets humans, la dels drets lingüístics, la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües, l’Estatut d’Autonomia, la Llei de normalització lingüística... té la finalitat de demanar, amb urgència, una acció recriminatòria, una declaració o resolució per part del Parlament Europeu, que arribi al govern espanyol i als governs autonòmics dels territoris de parla catalana.
M. Antònia Font i Gelabert, Secretària de Política Educativa i Normalització lingüística de l’STEI Intersindical
Magdalena Gonzàlez i Crespí, representant de l’Assemblea de mestres i professors en Català - Illes Balears
L'ofensiva contra el català a les Illes Balears arriba
al Parlament Europeu
Diverses entitats en defensa de la llengua demanen
a l'Eurocambra que lluiti per "rescatar una comunitat lingüística que està
patint un etnocidi cultural" Els atacs al
català del govern del popular José Ramón Bauzá han arribat aquest dijous al
Parlament Europeu. La portaveu de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català
de les Illes Balears, Magda González, i la portaveu del Sindicat de
Treballadors de l'Ensenyament (STEI-i), Maria Antònia Font, han intervingut
davant de l'intergrup parlamentari sobre minories per denunciar l'ofensiva
contra la llengua a les Illes Balears. González i Font han fet un repàs a les mesures
de vulneració del català i han demanat al Parlament Europeu que faci els
possibles per "rescatar una comunitat lingüística que està patint una
agressió i un etnocidi cultural", així com es rescaten els bancs
espanyols.
Entre altres
els atacs rebuts darrerament pel català a les Illes, les entitats han denunciat
l'eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració
pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de
Mallorca, la impossibilitat de veure TV3 des del territori balear,
l'abandonament del català com a llengua preferent en l'educació i les
"detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a
les polítiques de Bauzá.
A partir
d'aquesta intervenció, el president de l'intergrup de minories, el socialista
hongarès Csaba Tabajdi, s'ha compromès a elevar preguntes a la Comissió Europea
perquè vetlli per la situació del català a les Illes.
Una
"plataforma comuna contra les agressions als Països Catalans"
Les entitats desplaçades al Parlament Europeu també
han reivindicat "la unitat territorial, és a dir, que s'entengui que el
que es fa a una part del territori, s'està fent a tot el territori
lingüístic". En aquest sentit, la portaveu Magda González ha recordat que
l'intergrup de minories del Parlament Europeu ha recollit les denúncies sobre
la situació lingüística també a la Franja i al País Valencià. González ha
manifestat la voluntat de treballar conjuntament des de tots els territoris i
crear una "plataforma comuna contra les agressions als Països
Catalans". "Si la dreta és capaç d'unir-se per tenir un pla
orquestrat per desmantellar la nostra identitat, nosaltres hem de ser capaços
d'organitzar-nos per un objectiu comú", ha afegit. |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada