Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar l'armada franco-lusitana dirigida per En Colom, ens evidencia que el futur descobridor lluitava en contra del rei i dels genovesos i que, en conseqüència, no podia ser genovès.
Colom i Ferran el Catòlic
L'estudi que estic realitzant sobre els germans Valdés m'ha portat a indagar en la biografia d'un altre il·lustre ciutadà de Cuenca anomenat Mossèn Diego de Valera, ambaixador de Castella, escriptor i mestre-sala de Ferran el Catòlic. El primer document que vaig examinar d'en Valera va ser el seu epistolari1, per veure si el que s'hi deia lligava amb la història oficial i per comprovar si a la seva llengua s'hi podien detectar catalanismes o catalanades. I va ser llegint-lo que, casualment, vaig trobar dues cartes escrites per Ferran el Catòlic que feien referència a En Cristòfor Colom i a la famosa batalla naval davant la costa de Portugal, esdevinguda el 13 d'agost del 1476.
La primera d'aquestes cartes, datada a Vitòria el 5 de setembre del 1476, té un gran valor, perquè referma l'afirmació que En Jordi Bilbeny2 fa a la seva obra Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya,segons la qual En Cristòfor Colom participà en aquesta contesa militar en qualitat de capità de l'armada franco-lusitana i no com a simple tripulant d'una nau genovesa. El testimoni de primera mà del mateix rei Ferran no deixa lloc a cap mena de dubte:
I la segona d'aquestes missives, datada dos dies després també a Vitòria, el 7 de setembre del 1476, no fa sinó confirmar el que ens diu la primera: que el rei Ferran tenia clar que En Colom i els portuguesos eren al mateix bàndol.
Tenint en compte la transcendència de la troballa, vaig enviar les cartes a En Jordi Bilbeny perquè me'n donés el seu parer. És el que us transcric tot seguit: "Atès que un Colom genovès mai no atacaria un estol de naus genoveses plenes de compatriotes seus; i com que no podem posar en dubte aquest testimoni documental del rei Ferran, que és autèntic de tot en totes, llavors és que En Colom no podia ser genovès -el Colom genovès analfabet que ens han volgut fer creure que era-, sinó que som davant del Colom barceloní, antitrastàmara i emparentat amb la casa reial portuguesa. És a dir, que les dues cartes de Ferran el Catòlic ens corroboren que En Colom, el Colom navegant i corsari, era català".
Raimon Balagué
1 LUCAS DE TORRE Y FRANCO-ROMERO, "Mosén Diego de Valera: Su vida y obra"; Boletín de la Real Academia de la Historia, 64 (1914), p. 369-370.
2 JORDI BILBENY, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya; Edicions Proa, Barcelona, 2006, p. 353-358.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada