CONTUNDENT DEFENSA DEL CATALÀ DAVANT LA UE, PER MESTRES BALEARS

M. Antònia Font i Gelabert, Secretària de Política Educativa i Normalització lingüística de l’STEI Inter sindical

Magdalena Gonzàlez i Crespí, representant de l’Assemblea de mestres i professors en Català - Illes Balears

L’assemblea de Mestres i Professors en català-I Balears i l'Stei, a Estrasburg vàrem fer la nostra intervenció en català!

Després d'escoltar la nostra compareixença, el president de l'intergrup es va comprometre a:
Elevar preguntes a la Comissió Europea
Citar-nos en un any per revisar com seguia la situació
Engegar la revisió de la Carta europea de les Llengües, que demostràrem que està absolutament obsoleta, no està a l'alçada de la realitat del S. XXI.
A banda, altres iniciatives d'unitat territorial molt interessant que vam fer veure necessàries als eurodiputats catalans i que es van comprometre a dur a terme

Magda González Crespí:

“No us podeu imaginar el que em va envair quan vaig sentir ressonar el català a l'hemicicle i dient que jo venia d'una cultura, en absolut minoritària, que parlava català des de feia segles....”

Tot en català!!

Consulta l'àlbum complet

Els atacs al català del govern del popular José Ramón Bauzá han arribat aquest dijous al Parlament Europeu. La portaveu de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, Magda González, i la portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEI-i), Maria Antònia Font, han intervingut davant de l'intergrup parlamentari sobre minories per denunciar l'ofensiva contra la llengua a les Illes Balears. González i Font han fet un repàs a les mesures de vulneració del català i han demanat al Parlament Europeu que faci els possibles per "rescatar una comunitat lingüística que està patint una agressió i un etnocidi cultural", així com es rescaten els bancs espanyols.

Entre altres els atacs rebuts darrerament pel català a les Illes, les entitats han denunciat l'eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la impossibilitat de veure TV3 des del territori balear, l'abandonament del català com a llengua preferent en l'educació i les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques de Bauzá.

A partir d'aquesta intervenció, el president de l'intergrup de minories, el socialista hongarès Csaba Tabajdi, s'ha compromès a elevar preguntes a la Comissió Europea perquè vetlli per la situació del català a les Illes.

Una "plataforma comuna contra les agressions als Països Catalans"

Les entitats desplaçades al Parlament Europeu també han reivindicat "la unitat territorial, és a dir, que s'entengui que el que es fa a una part del territori, s'està fent a tot el territori lingüístic". En aquest sentit, la portaveu Magda González ha recordat que l'intergrup de minories del Parlament Europeu ha recollit les denúncies sobre la situació lingüística també a la Franja i al País Valencià. González ha manifestat la voluntat de treballar conjuntament des de tots els territoris i crear una "plataforma comuna contra les agressions als Països Catalans". "Si la dreta és capaç d'unir-se per tenir un pla orquestrat per desmantellar la nostra identitat, nosaltres hem de ser capaços d'organitzar-nos per un objectiu comú", ha afegit.

RELACIONAT

1. Coincideix amb l’esdeveniment creat a facebook per aconseguir una ACCIÓ CONJUNTA A TOTS ELS TERRITORIS, en defensa de la llengua. Aquí pots sumar-t’hi
2. DIARI ARA: http://www.ara.cat/politica/ILLES_BALEARS-PARLAMENT_EUROPEU-CATALA-BAUZA_0_718728300.html
3. TRIBUNA.CAT: http://www.tribuna.cat/cronica/illes-balears/el-professorat-de-les-illes-denuncia-la-vulneracio-dels-drets-drets-linguistics-al-parlament-europeu-14-06-2012.html
4. VILAWEB: http://www.vilaweb.cat/noticia/4020184/20120614/demanam-europa-rescat-linguistic.html
5. ACN (Talls de veu): http://www.acn.cat/acn/673274/Noticia/audio/Noticia.html
6. DIARIO DE MALLORCA: http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/06/14/denuncian-parlamento-europeo-acoso-jose-ramon-bauza-catalan/772880.html
7. ULTIMA HORA: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/denuncian-parlamento-europeo-acoso-bauza-catalan.html
8. DBALEARTS.CAT: http://dbalears.cat/actualitat/balears/persecucio-institucional-catala-arriba-estrasburg.html

TEXT DE LA COMPAREIXENÇA

VULNERACIÓ DELS DRETS DE LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA A LES ILLES BALEARS

Compareixença parlamentària. Estrasburg 14 de juny de 2012

A la memòria de tots aquells que, al llarg dels segles,
han lluitat per la pervivència de la nostra llengua i la nostra identitat...

1. PRESENTACIÓ

Compareixem davant aquesta institució europea, símbol de la garantia del reconeixement dels drets nacionals, l’STEI-i, sindicat majoritari a les Balears en el sector de l’ensenyament, i l’Assemblea de mestres i professors en català - Illes Balears, per denunciar la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les illes Balears per part del govern autònom de les illes.

És, per tant, essencial que tengueu informació sobre la nostra comunitat lingüística, que sapigueu qui som i que ens conegueu, ja que la informació és font de comprensió i de convivència.

Nosaltres venim d’una nació cultural que des del S.. XI parla en llengua pròpia: el català.

No som aquí representant una llengua minoritària, som aquí denunciant que és una acció política que la vol minoritzar.

Una acció política que a l’època contemporània l’ha feta viure més temps prohibida que no pas en condicions de normalitat legal i que ha estat la lluita de totes les generacions que ens han precedit que l’han feta perviure al Principat de Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent, Catalunya Nord, la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya, Andorra i les Illes Balears.

Representam una llengua que:

A les Balears, la llengua catalana és una llengua viva, amb producció universitària i científica, vehicle d’una literatura d’alta qualitat, utilitzada normalment per tots els sectors de la societat a la vida quotidiana, en tots els àmbits, i idioma propi de personalitats rellevants com el pintor Miquel Barceló, el tennista Rafel Nadal, el baríton Joan Pons, l’escriptor Baltasar Porcel, el cineasta Agustí Villaronga, el fundador de Califòrnia, fra Juníper Serra i del filòsof i religiós medieval Ramon Llull (Raimundus Lulius), el primer, a Europa, a deixar d’utilitzar el llatí en obres filosòfiques per a fer-ho en una llengua romànica.

-Es parla a 4 estats diferents l’espanyol, l’italià, el francès i el Principat d’Andorra,

-oficial per a 13 milions de ciutadans europeus

-única llengua oficial a Andorra

-84ena llengua més parlada del món

-12ena llengua més parlada de la Unió Europea. Per damunt d’idiomes oficials a la UE com el suec, danès, finès, estonià, letó, lituà, eslovè, maltès, gaèlic...

-Llengua ensenyada a 165 universitats d’arreu del món

-20ena llengua que més edita del món (al voltant de 11 mil títols cada any)

-10ena llengua que més tradueix des d’altres idiomes

-com l’anglès, l’alemany o el francès, existeix la versió catalana dels clàssics grecs i llatins

Internet

-única llengua amb un domini propi a internet: .cat, considerat el segon domini més segur per als usuaris i per a les transaccions de tot tipus

-23è lloc en el rànquing de presència a internet

-20è lloc en presència a internet si es mesura el nombre de webs en relació al nombre de parlants

-15ena llengua en nombre d’ articles a Viquipèdia

-14ena llengua més utilitzada en les cerques a google books

-2on lloc en classificació de qualitat a Viquipèdia, darrere de l’anglès

2. MOTIUS QUE ENS HAN DUIT FINS AQUÍ

La nostra comunitat autònoma té dues llengües oficials. La llengua pròpia és el català, lligada a un passat històric que la converteix en la llengua característica d’aquest territori i que la identifica culturalment. El català és oficial, però el seu coneixement no és obligatori per a la població. L’altra llengua és el castellà o espanyol, oficial també a tot l’estat espanyol i de coneixement obligatori per a tots els ciutadans i ciutadanes de l’estat.[1]

Les eleccions autonòmiques de maig del 2011 donaren com a resultat la constitució d’un govern de majoria absoluta del Partit Popular (PP). Des del primer moment els atacs a la llengua i cultura pròpia de les illes Balears per part d’aquest nou govern han estat constants i a tots els àmbits possibles, començant per la supressió de la Direcció General de Política Lingüística, òrgan institucional per a la normalització del català a les Balears.

El president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, no ha assumit la seva responsabilitat institucional, prevista a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística, de vetllar i treballar perquè la llengua catalana assoleixi la plena igualtat jurídica i social amb l’altra llengua oficial, el castellà o espanyol, en tots els àmbits d’ús d’un idioma.

A més a més, ha romput el consens que hi havia a favor de la igualtat dels drets lingüístics dels catalanoparlants des de fa més de tres dècades i que cap Govern no s’havia atrevit a qüestionar, ni tan sols quan era del mateix color polític que l’actual. Aquest consens havia estat respectat per tots els govern de diferents colors polítics, tan progressistes com conservadors.

Però d’ençà que el govern actual està en l’exercici del poder ha posat en marxa accions per a fer desaparèixer el català, en una escalada sense precedents que ens ha duit fins aquí, després d’haver esgotat altres vies de diàleg i de negociació. Aquesta ofensiva repressiva contra la llengua catalana a les Balears ha comportat, també, una pacífica i multitudinària reacció de protesta ciutadana, que afecta també membres destacats del partit governant.

Dels tres pilars fonamentals per a normalitzar la llengua catalana —els mitjans de comunicació, l’administració i l’ensenyament— el Govern Bauzá ja ha fet intervencions en tots tres àmbits:

• Ha tancat RTV de Mallorca que feia tota la seva programació en català i arribava a totes les illes Balears.
• Ha reduït la presència de la nostra llengua a la RTV pública autonòmica IB3. Supressió de la possibilitat de triar la llengua a les pel·lícules doblades. Una llibertat d’elecció que abans existia i que tenia un cost zero.

En plena època de globalització dels mitjans àudiovisuals, no permet tècnicament la recepció de la televisió pública de Catalunya (TV3), íntegrament en llengua catalana.

«Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. Article 11. 1.a) I. Assegurar la creació d’almenys una estació de ràdio i una cadena de televisió en les llengües regionals o minoritàries. 2) Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua.»

• Vol treure el requisit de català als funcionaris per a l’accés i a la provisió de llocs de treball a l’administració local i autònoma. Els ciutadans podrien veure minvat el dret a ser atesos en català a la seva pròpia administració. Hi podrà haver ciutadans de parla catalana que no seran atesos en català per servidors públics de les diferents administracions de les Illes Balears.
• Vol posar en castellà els topònims de pobles, viles i ciutats de les illes, veritable atemptat contra la història i la realitat, amb una clara voluntat de substitució lingüística i cultural de la identitat de les Balears.
• Vol que l’administració i els polítics que ens representen usin el castellà i no la llengua pròpia, la catalana.
• Canvia la normativa de la llengua a l’ensenyament que permeti als pares i mares girar l’esquena al projecte lingüístic dels centres.
• Regula de normatives amb caràcter d’urgència que van en contra de la lleis vigents, rompent el consens i la pau social i fracturen la cohesió social.

Recordem aquí dues dades importants:

• La resolució de l’Eurocambra 24 de març de 2009 amb l’informe “Multilingüisme Un avantatge per Europa i un Objectiu compartit”, defineix el sistema d’immersió lingüística com l’eina més eficaç per promoure el multilingüisme. L’informe europeu també s’oposa a reconèixer el dret dels pares a escollir la llengua d’escolarització dels seus fills, atès que en determinades ocasions pot anar en contra de la cohesió social.
• L'entrevista a l'actual presidenta Comissió Cultura i Educació del Parlament Europeu, Doris Pack, la conservadora alemanya adverteix que separar els estudiants castellanoparlants dels catalanoparlants seria "separar el país". La presidenta és eurodiputada del Partit Popular Europeu des del 1989 i defensa que "és bo que els madrilenys" que s'instal·len a Catalunya "puguin parlar o entendre el català, per respecte". "No s'ha de deixar de costat ni una llengua ni l'altra, cal donar oportunitats a les dues, però això no s'aconsegueix necessàriament fent dues escoles o dividint", afegeix. "A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una llengua franca", reivindica Pack, membre de la CDU de Merkel.
• Pack replica als pares de la resta de l'Estat o de l'estranger que s'instal•len a Catalunya i reclamen l'escolarització en castellà dels seus fills que "cal que s'habituïn a parlar la llengua del seu barri, de la seva ciutat, la de la nova nació on viuen ara".

Arribat a aquest punt:

Volem constatar que el cas que presentam aquí, de les Balears, està emmarcat dins una campanya ben orquestrada pel govern de l’estat espanyol, ara en mans del PP, que es pateix a tot el territori lingüístic català. Recordam les sentències del tribunal superior de justícia de Catalunya (TSJC) i del País Valencià en les dificultats del decret sobre Plurilingüisme.

Volem recordar que aquest darrer any en aquesta seu han comparegut persones i entitats de territoris de parla catalana de la Franja de Ponent, el 28 de maig de 2012, denunciant l’incompliment de la Llei de llengües aprovada per les corts d’Aragó. I fa un just un any Acció Cultural del País Valencià, denunciava els “abusos lingüístics” comesos pel govern de Francisco Camps, i el tall de les emissions de TV3 i la poca oferta de català a Canal 9.

Volem que el català, que ha estat i és vehicle d’una cultura universal, deixi d’estar en situació de desvaliment. Ja és ben hora que, en una Europa del segle XXI, pluricultural, la comunitat lingüística catalana visqui en llibertat i igualtat de drets respecte de les altres comunitats lingüístiques d’Europa.

Per això volem que la nostra intervenció tanqui aquest cercle de demandes d’auxili, que ja s’han fet des d’Aragó i València, i que donin com a fruit una resposta contundent per part del Parlament Europeu que posi llum en aquest conflicte.

3.RESPOSTA DE LA SOCIETAT CIVIL

Una acció de protesta ciutadana, nascuda al món educatiu que ha traspassat a la societat civil, és el moviment “ENLLAÇATS PEL CATALÀ” símbol del qual és el llacet que us obsequiam i que simbolitza la resistència i la defensa de la llengua catalana i que és present als carrers, a les façanes i balcons i als edificis emblemàtics.

Aquest moviment ENLLAÇATS ha tengut infinitat d’accions en diferents àmbits

“Enllaçats per la Paraula” lectures ininterrompudes a totes les Balears

“Enllaçam el territori de parla catalana” acció d’unitat territorial

Presentació de 12.000 al·legacions

Una vaga de fam per la llengua de 42 dies

Una multitudinària manifestació amb 50.000 persones al carrer

Protestes ciutadanes continuades, ara ja amb detencions irregulars i indiscriminades amb una forta presència policial desmesurada als carrers.

I avui, senyors diputats, us llançam el llaç en aquest Parlament pera que us enllaceu en la

defensa del català

Per tot això,

Davant el debat que es du a terme aquests dies al Parlament de les illes Balears del projecte de modificació de la llei de la funció pública que modifica, també, la llei de normalització lingüística, en la nostra condició de ciutadanes i ciutadans europeus, recorrem davant aquest òrgan internacional per a sol·licitar la seva intervenció en la mediació d’aquest conflicte amb caràcter d’urgència;

Davant la vulneració de tots els principis establerts en el marc jurídic de les lleis, de les quals en teniu un resum a l’informe que se us ha lliurat;

Davant el que consideram que són indicis d’un possible assetjament institucional cap als drets que tenen les persones que formen part de la comunitat lingüística catalana de les illes Balears i la clara vulneració dels drets regulats a la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, acceptada i ratificada per l’Estat espanyol

La solució passa perquè aquesta institució s’impliqui , ens faci costat per aconseguir la igualtat de drets amb les altres comunitats lingüístiques d’Europa que són oficilas i obligatòries als territoris on són llengua pròpia.

Us demanam el vostre compromís i implicació perquè dueu a terme totes les accions que permetin les competències d’aquesta institució davant la qual:

REIVINDICAM EL DRET DELS CIUTADANS DE LES ILLES BALEARS, QUE FORMEN PART DEL TERRITORI LINGÜÍSTIC DE PARLA CATALANA, A PODER VIURE EN CATALÀ EN TOTS ELS ÀMBITS, PER A PODER EXERCIR AIXÍ LA PLENITUD LEGAL DE LA TOTALITAT DELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS, CULTURALS I CIVILS.

Moltes gràcies.

Magdalena González i Crespí

M. Antònia Font i Gelabert

STEI-i i Assemblea de mestres i professors en català - Illes Balears.

---

[1]. «Les Illes Balears s’incorporen a l’àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287).

»Des d’aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l’instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l’articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d’Occident.

»Des del segle XIII, la llengua catalana, al costat del llatí per a certs usos, esdevé la llengua de la cancelleria i la de l’administració en general, així com de la predicació i d’altres activitats públiques i formals; i també és la llengua emprada pel poble com a eina d’intercomunicació social.

»Al segle XVIII, els decrets espanyols de Nova Planta anul·len els òrgans d’autogovern de la Corona d’Aragó i la llengua catalana comença a sofrir un procés de marginació creixent en els diversos àmbits d’ús públic i formal. Així, el 1768, per una Pragmàtica de Carles III, la llengua catalana és bandejada en la major part de la documentació oficial, civil i eclesiàstica; i diversos textos legals proscriuen, devers la meitat del segle XIX, I ‘ús de la nostra llengua a l’ensenyament. Al segle XX, a part del breu parèntesi de la Segona República, el català sofreix una prohibició i persecució encara més accentuades, tant a l’escola com als mitjans de comunicació, i, també, en l’ús oficial i públic en general, que culmina durant la dictadura franquista. Finalment, la generalització dels moderns mitjans de comunicació, sobretot ràdio i televisió, dels quals quedava exclòs el català, ha fet que la nostra llengua arribàs a córrer el perill de desaparició si no se’n redreçava el rumb.

»Així mateix, cal comptar amb l’arribada, en temps recents, d’un nombre considerable d’immigrants d’altres àrees lingüístiques, als quals la nostra societat no ha pogut oferir els instruments que els poguessin facilitar la seva normal integració, després de tants anys de dictadura i de persecució lingüística, cultural i política.

»És així que la nostra llengua, que ha estat i és vehicle d’una cultura universal, parlada per prop de 10 milions d’europeus, es troba, actualment, en una situació de desvaliment. Conseqüències d’aquesta situació són: un excés de barbarismes a la llengua parlada popularment, el desconeixement de les formes d’expressió culta tradicional, la generalització de certs prejudicis lingüístics i diverses actituds d’infravaloració envers el propi idioma, en una clara situació de diglòssia.»

CONTUNDENT DEFENSA DEL CATALÀ DAVANT LA UE, PER MESTRES BALEARS