Ester Ustrell. Petjada catalana a la ciutat més antiga dels EUA
Tot i que Ponce de León havia explorat la zona de la desembocadura del riu San Juan, no s’havia arribat a aixecar cap establiment permanent abans de la fundació de Saint Agustine, el 1565. La presència d’exploradors francesos des del 1562 i la fundació de Fort Caroline van forçar els espanyols a plantejar-se algun tipus de resposta per tal de dissuadir la possible colonització francesa.
Des de la seva fundació, Saint Agustine va haver de fer front a l’hostilitat dels pobles originaris de la zona i a la cobdícia d’altres potències europees, especialment dels anglesos que, sota les ordres del corsari Francis Drake, van atacar i cremar la ciutat l’any 1586. Aquest tràgic episodi va ser immortalitzat pel cartògraf italià Giovanni Batista Boazzio en un mapa datat el 1589.
Establert a Londres entre 1585 i 1603, va il·lustrar campanyes militars i expedicions angleses, entre les quals l’obra de Walter Bigges sobre l’expedició de Drake a les Índies Occidentals que inclou el mapa que representa la captura i destrucció del fort i la ciutat de Saint Agustine. El gravat, que es conserva a la Biblioteca de l’Estat de Florida, és el primer d’una ciutat o territori dels actuals Estats Units.
Aquest gravat ens interessa especialment, perquè s’afegeix a la llarga llista de mapes i gravats on apareixen banderes catalanes allà on la historiografia oficial insisteix a afirmar l’absoluta inexistència de la presència catalana. Si ens hi fixem, veurem que els defensors “espanyols” que fan front a la invasió anglesa enarboren una bandera catalana perfectament reconeixible.
L’empremta catalana a Saint Agustine, però, no es reduiria a l’aparició d’una bandera en un gravat del segle XVI. També hi podríem trobar indicis en la presència d’una poc corrent advocació de la Mare de Déu de la Llet en l’indret on van desembarcar els primers “espanyols”, que s’ha convertit en un lloc venerat i considerat el lloc més sant més sagrat dels Estats Units, on es va celebrar la primera missa i, a finals del segle XVI, van construir una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Llet.
Aquesta Mare de Déu es veu ja representada en el segle II a la catacumba de Priscilia. Al llarg dels segles l’anirem trobant esporàdicament i no serà fins el segle XIII que es començarà a difondre àmpliament des d’Itàlia i s’anirà introduint arreu d’Europa. Sembla ser que un dels llocs on va arrelar amb més intensitat va ser a la Corona d’Aragó on encara avui en dia moltes poblacions li dediquen festes. El Concili de Trento va prohibir-ne la seva veneració i representació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada