ALS VENTS DEL MÓN
La situació del valencià a les nostres terres és digna de la mítica frase de Jaume I “Vergonya, cavallers, vergonya!”, amb la que recriminava als seus cavallers la falta de valentia en l'assalt a Mallorca. El poder dominant que s'ha instal·lat en terres valencianes en les últimes dècades ha seguit una tendència històrica de castellanització i de relegar el valencià en un lloc secundari i marginal. I això és un gran problema perquè la llengua és l'element més significatiu de la identitat valenciana, sense valencià no hi ha cultura valenciana.
La realitat dels mitjans de comunicació en valencià és un reflex de la feble identitat social dels valencians i de les nul·les polítiques lingüístiques de la Generalitat pel que fa al foment de la llengua en la comunicació. Han passat quasi 30 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la presència de la llengua vernacla en els mitjans és marginal. I la situació actual no presenta indicis de millorar. En un context polític com el present, l'obsessió febril per equilibrar els comptes públics amb retallades constants i pèrdua de drets laborals i socials ens ha privat per complet de la perspectiva i de la raó. Ara els problemes de la comunicació en valencià es multipliquen.
Les dades d'audiències i consums constaten una dura realitat. El País Valencià no té cap diari d'informació general en valencià, sols el 3,5% de l'audiència escolta ràdio en llengua autòctona i la televisió autonòmica que paguem tots els valencians, Canal 9, només emet el 47% de la seua programació en valencià, mentre que les televisions de Catalunya i Galícia emeten al 100% en llengua pròpia. El govern valencià no està defensant el dret de la ciutadania a veure una televisió en la seua llengua. La Generalitat no s'ha preocupat per convertir el valencià en llengua normal de comunicació en Canal 9 ni per la qualitat dels seus continguts, l'ha utilitzat com a mitjà de propaganda i no de vertebració social i cultural. I això l'ha convertit en una televisió poc creïble. De fet, en els últims anys l'audiència de Canal 9 ha caigut en picat, del 22,5% de quota de pantalla que tenia en 1995 ha baixat al 7,9% en 2011.
Tot açò no resulta massa sorprenent. En una comunitat autònoma on ni tan sols el seu president parla valencià, què s'ha d'esperar del respecte a la seua pròpia llengua? El problema té una base innegablement política. S'ha polititzat amb excés l'ús de la llengua, fins al punt que s'ha aparcat la normalització del valencià a nivell social i comunicatiu. Patim una diglòssia comunicativa de la que no trobem un camí clar d'eixida. El desinterés del Consell es plasma en fets com la ridícula assignació destinada a promoure l'ús del valencià en els mitjans. En 2009, quan encara la crisi econòmica no havia mostrat del tot les seues dents, el País Valencià destinà 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans, una xifra irrisòria en comparança als set milions d'euros que donà Catalunya al mateix fi, els 5,7 milions del País Basc i els 3,5 de Galícia. Fins i tot, Astúries amb 415.000 euros per a una comunitat de parlants del bable de poc més de 100.000 persones, supera l'ajuda valenciana.
Siga com siga, des del Consell s'imposen estils lingüístics que acaben per contagiar a la societat i configurant el panorama dels mitjans de comunicació que tenim. És ben cert que, ara per ara, hi ha poca audiència de mitjans en valencià. Però no és tant un problema de manca d'oferta ni de qualitat, sinó més bé de demanda conformista i de qüestions socials. Això no obstant, la nostra llengua resisteix en els mitjans de comunicació les galtades de les autoritats. Viu contra les cordes, el combat està en un moment crític però no ha acabat. Pot ser el present és descoratjador, però hi ha un futur possible, no tot és negatiu. Un dels reptes de futur en la comunicació és aprofitar una joventut que demostra cada vegada més el seu interés pel valencià, sobretot en Internet on el 24,7% dels usuaris usen sempre o habitualment el valencià en la pàgina principal del navegador i el 32,3% en les xarxes socials.
Som encara a temps. El futur dependrà dels col·lectius i ciutadans que lluiten pel valencià, de què la Generalitat siga capaç d'actuar veritablement com a motor de normalització lingüística, i sobretot de la consciència cultural de les noves generacions que no volen deixar morir la seua llengua ni perdre la identitat, perquè sense valencià no hi ha cultura valenciana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada