Titllar desafiantment de miserables i llunàtics als que públicament gosen amenaçar amb hostilitats bèl·liques al sobiranisme català no es pot interpretar en cap cas com una falta de respecte sinó com una obvietat que pretén picar la cresta amb un bastó als que viuen en el passat del franquisme i no en l’Europa del S. XXI. No estic malalt, ni indisposat però menysprearé els meus desitjos de dir tot el que els diria gustosament si els tingués a menys de 30 centímetres del meu nas.
No espero ni tinc l’esperança que entenguin res, lluitar contra un vent impetuós és com perdre la força contra l’absurd. Sabut és que pensaments sulfurosos de ments que s’aixopluguen abans amb la bragueta abans que aixoplugar-se amb el cap són del tot fangoses i inaccessibles. Laral-lali laró !!!
Ah, i per acabar els recomano que tinguin els peus ben lluny d’aquesta terra perquè aquí no ens fa por ni el llop ni el lleó i molt menys el soroll d’unes sabates militars que obeeixin a un impuls maliciós i reprovable en si mateix.
Prenguin bé el consell de no deixar-se entabanar per una estranya bogeria d’alguns dements inflats de l’ambició i de l’impuls que incita a les armes i cedeixin a homes de pau prendre les decisions que canvien la història i els temps malgrat que puguin ser del seu disgust.
Sense res més a dir, els desitjo bon vent i barca nova.

Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada