 |
| 1670 Els Angelets de la Terra s'apoderen de la Vila d'Arles, al Vallespir |
Els angelets de la terra van ser pagesos del Rosselló que van lluitar contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord.
El 7 de novembre del 1659 les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que significà la repartició Catalunya entre els dos sobirans. La resistència a l'ocupació francesa de la Catalunya Nord començà al març de 1661. Van ser ajusticiats un veguer, amb el notari i el criat que l'acompanyaven, implantant-se tot seguit un impost a la comarca "per a pagar el sometent, destinat a lluitar contra els enemics del rei francès que pertorben la contrada".
El que var encendre l'esperit de resistència va ser la gens popular decisió del govern francès de confiscar l'impost de la sal. Aquests diners servirien pel pagament de les despeses de les places fortes i dels sous dels funcionaris estrangers que ens ocupaven. La confiscació de l'impost de la sal per part de França fou considerada un atemptat contra el jurament reial de respectar els privilegis de la capital del Roselló, que cobrava una quantitat molt insignificant pel seu control. Els cònsols de Perpinyà protestaren, però una decisió del Consell Sobirà desestimà aquell acord municipal i imposà la voluntat de París.
Els pagesos necessitaven la sal per al bestiar, i un cop apujat el preu desmesuradament es negaren a pagar-lo i es rebel·laren. Aquest aixecament, però, també tingué el caràcter de clar aixecament popular anti-francès. Els angelets (que era com s'nomenaven els resistents catalans) actuaren sobretot entre 1666 i 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella de la sal, que dificultaven la gestió dels contrabandistes de la sal.
Josep de Trinxeria, un pagès de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. Damià Nonell, conegut com a fill del batlle de Serrallonga, Joan Miquel Mestre de Bellavista, dit l'hereu de Just de Vallespir, foren uns dels lloctinents d'en Trinxeria.
Bons coneixedors de les muntanyes de l'Alt Vallespir, aquells homes es convertiren aviat en senyors del país entre els anys 1667 i 1668, perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l'impost de la sal. Les forces enviades a aquelles valls i muntanyes feréstegues foren rebutjades, arribant fins i tot, a partir del mes de juliol de 1668, a oferir cent dobles d'or a qui detingués a qualsevol dels resistents.
Francesc Segarra, un botifler del nord, actuà decididament contra els revoltats, arribant fins i tot a organitzar una incursió armada al Vallespir acompanyat per 200 homes armats, acabant l'enfrontament després de vuit dies de lluita amb el compromís de Ceret, pel qual, els guardes de la sal no farien més inspeccions i s'entendrien amb els "consells" de cada poble per a la venda de la sal.
A partir d'aquella acció, la resistència es començà a manifestar a més punts d'aquelles contrades. Com a resposta van ser imposades multes a centenars de famílies acusades d'ajudar als miquelets.
El 27 de febrer de 1670 els miquelets o angelets s'apoderaren d'Arles, on mataren al batlle. Els darrer dies de març es presentaren a Ceret i es feren amos de la ciutat empresonant tota la companyia de soldats a cavall que havien estat enviats per capturar-los.
La importància de la revolta es pot establir per l'amplada i la gravetat de la relació repressiva del poder francès. Hi hagueren execucions, a Arles i a d'altres ciutats, on es penjaren als rebels a les places públiques; mentre els seus béns eren confiscats per a indemnitzar les víctimes i reconstruir tot el que havien fet malbé durant la revolta.
A primers de novembre de 1673 una columna de l'exèrcit francès, format per 3.000 homes, i un miler de soldats a cavall, entrà a l'Empordà i calà foc a la Jonquera. Finalment, el 7 d'abril de 1674 hi hagué una conspiració contra els resistents. Manuel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpinyà, reconeguent tots els seus actes, terriblement torturat i executat a la plaça de la Llotja; era el 2 d’abril de 1674 i tenia només 26 anys. Francesc Puig i Terrats va ser condemnat a mort i degollat en públic i davant de la seva mateixa casa, i després trossejat i posat a la porta de la Vila, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Molts d'altres conjurats pagaren la cooperació amb els revoltats amb la pèrdua de la llibertat cívica i del seu patrimoni.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada