Font: Sobre el "Nacionalisme Valencià” de Rafael Trullenque - Sal·lus Herrero - La Veu del País Valencià
Al mes de març, a la tertúlia Josep Lluís Bausset del Micalet, el metge Ramon Trullenque porta un llibret d’un, potser, avant-passat seu que li diuen Rafael Trullenque, del Cabanyal, titulat “Nacionalisme Valencià”, 1915 publicat per la Col·lecció Impremta Nacher, i acurat per un tal Voro Nacher que fa moltes notes a peu de pàgina des del seu anticatalanisme blaver, sovint re-interpretant el que afirma Trullenque per a negar-ho del tot.Rafael Trullenque escriu "Nacionalisme valencià" el 1915, referint-se al decret de Nova Planta de després de la batalla d’Almansa, el 1707, afirma que “Castella ens imposà les seues lleis i la seua llengua a València, de manera que ara semblem una colònia de Castella; si volem i ens unim el País Valencià aconseguirà el que volem”; Trullenque a principis de segle XX no dubta que la catalana, la valenciana i la balear són variants de la mateixa llengua; el 1915 escriu com Pi i Margall vol que la nostra llengua siga oficial, que els empleats públics, els tribunals i les Corts l’empren per a constituir el dret i constituir el País Valencià, com si fórem una nació amb dret a tenir drets com a valencians. Rafael Trullenque afirma que Catalunya és la nostra germana major, la que ens assenyala el camí al País Valencià i les Illes, perquè Catalunya és el cervell de l’Estat espanyol… i el País Valencià i les Illes, hem de seguir els seus passos si volem tenir llibertat i dignitat.
Després d’aquestes afirmacions inqüestionables sobre la unitat de la llengua catalana, valenciana i balears i sobre la unitat nacional dels països de llengua catalana, el ‘senyor’ -és un dir- Vendrell fa unes notes a peu de pàgina insípides, ensopides i denses d'estultícia tractant de llançar aigua al vi de Rafael Trullenque i pegant-li la volta com un calcetí, el que és blanc dir que és negre.
Comentem els tertulians d’El Micalet,les estupideses secessionistes i blaveres i remarquem l’actualitat que hi ha en les afirmacions de Rafael Trullenque, que era un republicà d’Azzati i de Blasco que es va tornar valencianista i catalanista, que és el mateix; perquè si u és valencianista de veritat no pot veure les Illes Balears, la Franja i Catalunya com a països hostil i diferents perquè compartim llengua, cultura, història, economia, manca d’inversions de l’estat, espoliació i l’hostilitat exterminista per banda de l’estat espanyol contra el nostre poble que és plural i que vol ser lliure d’opressions i de cadenes. Des d’un estat que sempre dóna suport a la llengua castellana, dient que és la millor del món, menyspreant la nostra llengua catalana i tractant de minorar-la i marginar-la per la força bruta, per les seues lleis tan injustes per a nosaltres i deixant-nos més de tres anys sense cap mitjà de comunicació en català al País Valencià, censurant i prohibint que rebem els mitjans de comunicació en català de les Illes i Catalunya. Per això, sempre sospite del valencianisme que remarca les diferencies entre el País Valencià, Catalunya i les Illes, i no cerca punt de trobada perquè entren en la lògica de l'estat de dividir-nos i tenir-nos fragmentats i sotmesos.
També remarca Rafael Trullenque que Teodor Llorente fou un polític nefast per al País Valencià, perquè afirma que va vendre a Silvela el valencianisme per un grapat d’honors; comenta que el centralisme i el conservadorisme sempre ha sigut miserable per al País Valencià, ens ha portat a la corrupció i a la ruïna, com la política espanyolista i corrupta del PP en les passades dècades.
Agustí Ventura conta una anècdota que dóna fe del nivell d’anticatalanisme al si del PP; quan va arribar el PP a la Generalitat Valenciana, en temps de Zaplana, ell estava al tribunal de la Junta Qualificadora de Valencià; posaren un examen on s’esmentava el llibre “Història Natural dels Països Catalans”, un dia abans de l’examen arribaren a la Junta Qualificadora els exàmens de valencià i un ‘xivato’ va denunciar als del PP que s’esmentava aquest llibre; immediatament, des del Consell Valencià, perquè no ho havien de pagar de la seua butxaca, donaren l’ordre d’enviar un taxi per tot el País Valencià (Elx, Alacant, Oriola…), a les distintes ciutats per arreplegar els exàmens perquè ningú els llegira i descobrira que s’esmentava això de “Països Catalans”; no sabem els diners que va costar, el taxi, arreplegar els exàmens i tornar-los a fer, tot perquè eixia esmentat un llibre el títol del qual era “Hª Natural dels Països Catalans”… A aquesta gent, que fa eixes coses, malbaratant diners públics, per desgràcia, un número molt considerable de la societat valenciana els ha estat votant durant 20 anys continuats. Un país que vota així, durant tants anys, fa por perquè assenyala uns dèficits educatius, culturals i democràtics clamorosos. El Govern a la Generalitat Valenciana ha canviat però sembla que en algunes coses, en posar en marxa un espai de comunicació en català no ha canviat massa o gens; les censures i les prohibicions per a rebre els mitjans en la nostra llengua de les Illes i Catalunya, continuen, la posada en marxa de la nova RTVV s'ajorna 'sine die'; si continuem així, "acabarem com Camot!", que és un llibre inoblidable de Manel Arcos, sobre el bandolerisme valencià.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada