Els pilars de la independència
El govern ha accelerat cap a la implantació de les grans estructures d'estat
En un any ampliarà de 350 a 550 treballadors l'agència tributària, pretén tenir creada la de protecció social a l'estiu i reforçarà la política exterior
ÒSCAR PALAU - BARCELONA
“Estat en construcció, perdonin les molèsties.” S'ha iniciat el compte enrere i, dos mesos i mig després de constituir-se, el govern ha penjat el cartell mentre accelera cap a la culminació de les estructures d'estat que caldran perquè la independència no sigui una mera declaració. La feina és transversal i afecta tots els departaments, sense oblidar el paper cabdal del Parlament amb la preparació de les lleis de ruptura. Alguns aspectes, però, són especialment clau i hi ha més feina a fer que en d'altres, com l'agència tributària, la de protecció social i la política exterior. Són els pilars de la desconnexió, i ja s'estan fonamentant.
Hisenda pròpia
És la mare dels ous. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja existeix, però ni tan sols recapta la totalitat dels impostos propis (taxa turística o sobre grans establiments comercials) i cedits (patrimoni o successions), que a sobre representen tot just un 5% de la bossa fiscal. El govern, amb Lluís Salvadó com a màxim responsable en qualitat de secretari d'Hisenda, s'ha fixat precisament l'objectiu d'assolir aquest llindar en els pròxims 16 mesos, fet que implica assumir tota la recaptació executiva. “El xoc de trens no es produirà per això; hi ha marge estatutari”, assenyala el departament, i recorda que comunitats com les Canàries, Astúries, Múrcia i la Rioja tenen agències més desenvolupades.
Amb l'avantatge que disposa d'una partida que no es va poder gastar en el pressupost del 2015 pels entrebancs legals, el departament s'ha dotat d'un nucli dur intern, que treballa en coordinació amb la directora de l'ATC, Teresa Ribas, per dur a la pràctica els treballs teòrics que es van fer en la legislatura anterior, entre els quals destaca el de l'expert Joan Iglesias. Llavors ja es van fer també els primers passos, signant alguns convenis amb les diputacions que ara caldrà ampliar, començant el treball informàtic –que ja té en compte la futura incorporació dels tributs que ara no es gestionen– i convocant les primeres places per ampliar l'ATC, aspecte espinós per la dificultat de trobar personal especialitzat. En aquest sentit, l'anul·lació per part del TC de l'intent d'agilitzar el procés amb funcionaris de l'Estat que volguessin fer el salt va ser un contratemps, que ara es vol resoldre facilitant les condicions en les noves convocatòries que s'obrin, inclosos mecanismes de formació i promoció interna. Ja hi ha una seixantena de places en tràmit, i en els pròxims mesos se n'hi afegiran unes 130, en dues remeses. Sumades als 350 treballadors que té ara l'agència, la idea és que al final del primer trimestre del 2017 la plantilla pugi a uns 550.
En paral·lel, a més, es pretén integrar-hi les oficines dels 327 registradors de la propietat, a qui ara es paga com a externs, per assumir la recaptació executiva. Tot i que fa poc se'ls ha renovat el contracte per dos anys, no es descarta que abans d'aquest període s'acabin incorporant a l'agència, que així al final de la legislatura podria vorejar els 800 treballadors. En una última fase, caldrà reforçar les tasques d'inspecció fiscal, si bé de moment ja hi ha una vintena de places convocades.
En tot cas, si, com es pretén en el futur, ha d'assumir el gros dels impostos que ara són de gestió estatal –IRPF, IVA, impost de societats...–, es calcula que caldran unes 5.000 persones, que es compta que han de sortir en gran part, si no totalment, de les 3.700 que ara treballen per a l'Estat a Catalunya.
Seguretat social
Per mantenir l'estat del benestar, el país s'haurà de dotar d'un ens que gestioni les cotitzacions i pagui pensions i subsidis. En la legislatura passada, el govern va elaborar un mapa de prestacions socials que les identifica i quantifica totes, tant les de competència pròpia –entre les quals hi ha les pensions no contributives, la renda mínima, els ajuts vinculats a la dependència i la mobilitat i les beques menjador– com les de l'Estat. El mapa és el primer pas per a la creació de l'agència catalana de protecció social (similar a la que ja tenen altres comunitats), que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb el mandat de diverses resolucions del Parlament, vol tenir enllestida “abans de l'estiu”, segons el seu secretari i principal cara visible del projecte, Josep Ginesta. En aquest sentit, lamenta que es desmuntés l'antic Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (Icass), perquè s'hauria pogut reconvertir “i ara seria tot molt més fàcil”. En tot cas, el departament ja treballa en un esborrany de l'avantprojecte de llei de creació, que el govern aprovarà aviat.
La filosofia del nou ens és que assumeixi progressivament la tramitació de les prestacions que ara donen departaments com Empresa, Salut, Justícia i el mateix Treball. Això sí, sense que perdin les competències en prescripció, és a dir, la definició i identificació de qui té dret a cada subsidi. En paral·lel, a més, s'aprofitarà per fer ajustos, com que les actuacions que tinguin a veure amb l'assistència sanitària, com ara l'atenció als seropositius, passin a dependre de Salut.
L'agència, que tindrà la seu a les oficines centrals del Departament de Treball, es nodrirà en principi del personal propi que ja es dedica a la gestió de la protecció social a l'administració catalana, unes 1.500 persones. A la llarga, tal com preveia l'informe que hi va dedicar el Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'agència hauria de tenir uns 4.000 treballadors i unes 200 oficines d'estructura, amb un cost de funcionament d'uns 130 milions.
Estructura exterior
L'última gran pota ja va fer un salt qualitatiu en la legislatura anterior, tot i que els entrebancs per part de l'Estat han arribat ara, amb la creació d'una conselleria pròpia que, arran del requeriment al TC, es diu oficialment Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Al marge del nom, això sí, les funcions que fa no han variat gens, emparades per les competències en acció exterior que recull l'Estatut. És a dir, presència al món per a la promoció de Catalunya en el vessant econòmic, turístic i cultural; participació amb veu pròpia en fòrums multilaterals, i establiment de contactes bilaterals, molts de manera discreta, en afers que són competència pròpia, que òbviament s'aprofiten per explicar el procés i aplanar el camí d'un futur i imprescindible reconeixement exterior.
En aquest marc, a més del conseller Romeva i de la col·laboració de l'expresident Mas, són clau les figures del secretari general del departament, Aleix Villatoro; el representant permanent de la Generalitat a Brussel·les, Amadeu Altafaj; el secretari d'Afers Exteriors i de la UE, Jordi Solé, i la directora general del departament, Maria Badia, exeurodiputada socialista. Badia s'ocupa de les delegacions exteriors, que en els pròxims mesos s'ampliaran amb la de Lisboa, la més imminent, i les del Marroc i el Vaticà.
En paral·lel, continua la formació interna de funcionaris per fer tasques diplomàtiques. Una seixantena ja s'han llicenciat en el màster específic que organitza Diplocat, i una vintena més n'acaben d'iniciar la quarta edició.
LES XIFRES
800 treballadors podria tenir l'Agència Tributària de Catalunya en acabar aquesta legislatura. Ara en té uns 350.
1.500 funcionaris tindrà d'entrada l'agència catalana de protecció social, els que ara treballen en la gestió d'ajuts socials.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada