Benvolgut, o no, Tesoro:
M’encanta la teva teoria: “perquè (sic) sou tan ignorants? Estem en un moment històric sense precedents on els païssos (un altre sic) obren les seves fronteres i Vosaltres les voleu tencar (tercer sic)”. És una teoria preciosa que donaria per a una cançó de “María Jesús y su acordeón”: fronteritas por aquí, fronteritas por allá… uh, uh, uh. Tanmateix, la realitat és una altra. Has vist els informatius darrerament? Coneixes el drama dels refugiats sirians? Has vist com d’obertes estan els fronteres de la Unió Europea? Has vist la tanca de Melilla? Maca, oi? Sense precedents. És clar. Has escoltat els discursos del Donald Trump? Té unes ganes enormes d’obrir fronteres amb Mèxic. Ui, sí! Només menjaNachos con Guacamole i per això té aquell cabell tan maco! Les fronteres que estan completament tancades són les fronteres mentals. Aquí no hi ha cap espai Schengen que pugui obrir-les.
Una frontera mental és anomenar a una persona panchito o moro. Una altra frontera mental és dir nazis, coreans, etarres o jihadistes a milions de persones que demanen un referèndum d’autodeterminació (el 80% de la població catalana per ser més exactes). Vols més fronteres mentals? Anomenar catalufos, polacos o catalanes de mierda a tots aquells que han comés l’error de néixer a Catalunya i no a Quintanilla de Onésimo. Més fronteres mentals? Cridar maricons a dos homes que es fan un petó. Posar totes les traves possibles perquè una nena embarassada o una dona violada avortin en les millors condicions. Impedir parlar en català, en euskera o en gallec al parlament espanyol. I no continuo, amic. No continuo.
Sóc independentista i no vull fronteres. Ni mentals, ni físiques. Al final, les fronteres són canvis de color en els mapes que indiquen espais on hi ha un autogovern real, on hi ha estructures d’estat pròpies, on el 84% de la població no impedeix decidir el seu futur en un referèndum legal i acordat al 16%. Això és el que vull. No confongueu a la gent amb proclames simplistes. No vull murs, no vull aranzels pels camions espanyols que necessitin creuar Catalunya camí de la frontera, no vull que cap espanyol o que cap català dubti ni un sol segon en la possibilitat de viatjar més enllà del seu estat, no vull rancúnies, no vull odis, no vull idees supremacistes, no vull coartades colonials. Vull diàleg, respecte i, sobretot, tenir veu per decidir en quin model de societat vull viure, on els impostos no es dilueixin en projectes faraònics i en l’escola la llengua vehicular sigui el català sense que cap ministre interfereixi. Vull tenir veu!!! I no la tinc aquesta veu!!! Des de que es va amputar l’Estatut de Catalunya no la tinc. Ni jo, ni milions de persones a Catalunya. I això sí que és un frontera! Enorme! Gegant! Injusta! Antidemocràtica! Si vols et faig una cançó que sembli escrita per a la María Jesús perquè ho entenguis:que no són fronteres, és autogovern. Uh… Uh… Uh…
P.D: he dibuixat una cara en la teva foto de perfil. Espero que no t’enfadis.
Àlex
Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada