Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Recupero aquest article d’Héctor
D'Alessandro, escriptor, que va residir vint-anys a Barcelona, publicat el 9
d’octubre de 2017 al seu blog.
Hi ha proves suficients, obtingudes a dojo
en els últims dies, i de les quals milions de persones en són testimonis. A
aquestes alçades del segle XXI, hi ha lleis aprovades que respecta fins i tot
l'Estat espanyol sobre la cura en el tracte a les minories, a les dones, el
respecte als drets dels homosexuals, les lesbianes i els transsexuals, el
respecte a els drets dels animals, etc. Una dona té el dret a transitar pel
carrer i no rebre ofenses per la manera com vesteix, pot fins i tot posar una
denúncia si aquest dret és vulnerat, però, mai, a l'estat espanyol, s’ha aprovat
cap llei contra la xenofòbia anti-catalana, un català pot viatjar amb qualsevol
comesa a territori de la resta de l'estat espanyol sense que cap llei el
protegeixi davant una vexació per ser català; ni ara ni mai ha existit. Jo
mateix he viatjat a altres zones d'Espanya i, fins i tot en escoltar el meu
accent, que segurament no sabien d'on era, en comentar que vivia a Barcelona,
em miraven amb menyspreu fins a realitzar gestos despectius mentre em deien:
"catalán". Això no és admissible, mai hauria de ser-ho, i aquest feixisme
continu i de caràcter social, sempre ha estat admès. Mai ningú va demanar que
s'imposessin fortes sumes de diners a manera de multa o penes de presó per
ofendre a un ciutadà nascut a Catalunya ni a cap altra part de l'Estat. No
obstant això, sí que un es fa creditor de multes i sancions penals per llançar
una ofensa que afecti la dignitat, no només d’una persona, també per ficar-se
amb els gossos i ols gats. Mai ha tingut cap interès l'Estat Espanyol en
prevenir aquesta xenofòbia que sí que és un delicte d'odi. És un delicte
constant que a Espanya s’ha convertirt en el mar de fons que amanyaga amb terror
l'horitzó; d'aquesta situació mai solucionada ve ara aquesta pedrera social de
persones que ni saben com és Catalunya ni mai l'han visitat però en les quals
s'ha inoculat l'odi, sí, es diu odi. I penalment es diu "xenofòbia". Té arrels
històriques ben fermes i un resultat nefast que consisteix en què, arribat el
moment, es pugui mobilitzar a aquesta massa que ni coneix Catalunya i que potser
mai no ha vist cap català, però ja té un judici sobre ells. Espanya és un país
que sempre ha encoratjat encara que sigui per omissió aquest mar de fons de
rebuig i vulneració. d'aquesta situació mai solucionada ve ara aquesta pedrera
social de persones que ni saben com és Catalunya i mai l'han visitat però en les
quals s'ha inoculat l'odi, sí, es diu odi. I penalment es diu "xenofòbia". Té
arrels històriques ben fermes i un resultat nefast que consisteix que arribat el
moment es pot mobilitzar a aquesta massa que ni coneix Catalunya i que potser
mai va veure un català, però ja té un judici sobre ells. Espanya és un país que
sempre ha encoratjat encara que sigui per omissió aquest mar de fons de rebuig i
vulneració. d'aquesta situació mai solucionada ve ara aquesta pedrera social de
persones que ni saben com és Catalunya i mai l'han visitat però en les quals
s'ha inoculat l'odi, sí, es diu odi. I penalment es diu "xenofòbia". Té arrels
històriques ben fermes i un resultat nefast que consisteix en què, arribat el
moment, es pot mobilitzar a aquesta massa que ni coneix Catalunya i que potser
mai ha vist cap català, però ja té un judici sobre ells. Espanya és un país que
sempre ha encoratjat encara que sigui per omissió aquest mar de fons de rebuig i
vulneració. però ja té un judici sobre ells.
Més d'una vegada en qualsevol nit cèntrica
a Barcelona vaig poder escoltar a més d'un borratxo procedent dels més llunyans
indrets de l'estat, intentant armar una batussa i posar-se a cridar coses com
"Catalanes eso o catalanes aquello”, que “puedo decir lo que me salga de…”, que
“estoy en España, cojones”, que “eso es España". Trist. I invariablement vaig
observar que, majoritàriament, quan alguna persona es comporta d'aquesta manera,
simplement s'allunyen i el deixen discutint sol. Es pot atribuir a
ignorància per part d'aquesta persona, que no va tenir oportunitats
d’informar-se, etc, El sorprenent és que mai s'hagi pogut aplicar-li cap
legislació, a Espanya, on tantes lleis repressives s'apliquen, una llei que amb
una bona multa i l'amenaça d'uns dies a la presó, hagi fet desistir a qualsevol
a l'hora de caminar insultant als seus conciutadans. És un hàbit a Espanya
injuriar al diferent; n’hi ha prou amb escoltar a Pablo Iglesias (de Podemos) al
en un programa de l'altre dia a la televisió catalana, cada vegada que volia
elevar la categoria internacional d'Espanya, només feia que dir "Això no és
Turquia". Dues vegades, ho va dir. No pensa que a Turquia hi ha persones amables
i generoses i que poden sentir-se “xenofóbicament” menyspreades?
El cas és que mai vaig veure ni vaig saber
per la premsa que algun català o grup d'ells anessin a Espanya a cridar algun
tipus d'ofenses. I ara en un llenguatge totalment orwellià, veiem com nazis,
fent la salutació corresponent als del seu clan, amb símbols feixistes tatuats
al cos, acusen el govern català de ser un govern nazi. Importen gent des de tota
Espanya per fer a una manifestació contra el dret a decidir i donen un gran
espectacle, sentint-se impunes, donant una pallissa a un periodista, cridant
puta a una periodista catalana, i per descomptat besant banderes.
Espanya ja ha obert l'ou de la serp i si
no es para això a temps, anirà a més; els catalans són una minoria en estat de
vulneració dels seus drets democràtics i que corren un greu risc de dany
físic.
Les organitzacions ja haurien de començar
a intervenir. Els catalans a dia d'avui són els jueus d'Espanya; als quals, per
cert, va expulsar a tots fa ja molts segles. A
l'Estat espanyol als catalans com a col·lectiu amb identitat nacional pròpia no
només se'ls persegueix sinó que se'ls denigra, a través dels mitjans massius de
comunicació des de fa moltes dècades, en els acudits que, en una època en què
per decor i per la raó coneguda com "correcció política" ja no es fan
determinats acudits o es penen fins i tot expressions considerades denigrants
per a les dones i altres col·lectius, sobretot a través dels mitjans de
comunicació, als catalans, en canvi, se'ls insulta i se'ls menysprea.
Per aquest motiu i no per un altre, és que
el representant de l'estat davant Catalunya ha demanat amb la boca petita
disculpes als catalans per les càrregues policials dels últims dies. Perquè
saben que a nivell internacional i fins i tot a nivell de la pròpia Espanya,
estan cometent un delicte, probablement de xenofòbia, que està penada, i de
seguir en la mateixa línia estan cometent un delicte per encoratjar una situació
perillosa per a la població catalana. Quan una població corre riscos, ha
d'intervenir, en alguns casos, la mateixa ONU per intercedir i evitar
enfrontaments i danys. Tal com estan plantejades les coses, l'estat espanyol
s'ha comportat envers la població catalana com el marit violent i agressor de
l'esposa que només es calma, una mica, quan el seu delictiu comportament es fa
públic. En aquests dies el maltractament sord i constant contra la població
catalana ha sortit per fi a la llum pública. I el maltractador s'ha adonat que
el miren els veïns. Falta que li exigeixin responsabilitat.
He viscut en tres països durant anys i
només a Espanya he vist la pràctica de l'estat a través dels mitjans de
comunicació d'encoratjar la major part de la població en contra d'una minoria
nacional. Això, està passant a Espanya. Un Estat amb capacitat de control dels
mitjans i amb el monopoli en l'exercici de la violència que educa la població,
per omissió potser, en l'odi als catalans. Per què mai s’han castigat les
expressions verbals en la vida social contra els catalans? Per què mai s’ha
educat en el coneixement del seu idioma a la resta d'Espanya ja que la
constitució indica que es tracta d'una llengua cooficial?
Quan les forces de seguretat de l'Estat
concorren a colpejar a ciutadans pacífics que desitjaven exercir el seu dret a
votar, a què es deu que vagin sobrecarregats de l’excessiva càrrega adrenalínica
que es va poder veure i sentir en els vídeos gravats en què s'anima els cossos
policials a què reprimeixin amb força a aquest sector de la població i es pot
escoltar en enregistraments de converses per ràdio a membres de les forces de
seguretat on donen per fet que van a "repartir hòsties"?.
S'està estigmatitzant a un conjunt
de la població.
En els preàmbuls de la primera guerra
mundial, quan, a França, se sentien rumors d'una confrontació amb Alemanya, en
la premsa es feia broma sobre que els alemanys eren uns borratxos busca-raons i
ganduls. De manera que quan els francesos van anar a la guerra pensaven que
anaven a trobar-se amb aquesta situació entre les files de l'enemic. En trobar
amb un exèrcit poderós i ben entrenat, van sortir corrent espantats. A partir
d'aquest esdeveniment, quan es vol atacar una població, país o estat, primer
s'ho demonitza. (Afganistan, l'Iraq, Líbia, Síria, Veneçuela) Es fa creure que
aquest poble o aquesta col·lectivitat té pactes amb el diable; en fi, que
encarna la maldat suprema. Quina altra cosa no s'està preparant contra la
població catalana des de fa moltes dècades? El que estem veient són les famoses
"bagatel·les per a una massacre", com les anomenava Celine, l'escriptor francès
i feixista, quan es referia a la preparació de la propera matança dels jueus.
Els catalans són els jueus d'Espanya; no exagero en absolut, a l'altiplà
castellà encara s'utilitza el terme jueu per referir-se a una persona garrepa o
roí, i un pot escandalitzar-se, però, mentrestant, davant dels propis nassos
s'està produint la pitjor preparació per a una matança que s’hagi pogut veure al
llarg de la història; potser no una matança, perquè si es transmet per instagram
o Facebook live queda molt malament, però un ofegament absolut de l'economia i
del cos social català, sí, l'estat espanyol, amb
l'anuència de la Unió Europea. Si la població catalana no es dóna pressa, s’està
preparant la dissolució de la societat, de la cultura i de la identitat
catalana.
El que estan fent es diu enginyeria
social. Bagatel·les per a una massacre. Destrucció d'una cultura i d'una nació;
però intueixo que els catalans no es deixaran.
Deia abans que els catalans són els jueus
d'Espanya, i no exagero gens ni mica, d'on sinó un rei que surt i emetre un
comunicat per "el conjunt dels espanyols" i darrere posa una retrat de Carles
III, el rei que va prohibir els llibres i l'aprenentatge del català?. Un
missatge probablement digne de Milosevic; a aquest nivell estan.
Per què dic que són els jueus
d'Espanya?
Perquè els acudits sobre catalans, les
expressions de sentit comú que van configurant una idealitat col·lectiva, com
dic des del començament, no es corregeixen sinó que s’encoratgen amb la
celebració jocosa a la resta d'Espanya. Per aquest motiu, quan es produeix un
problema polític amb Catalunya, l'Estat no dubta a enviar-hi les forces
policials a reprimir i aquestes no només porten porres, van armades amb el
material punitiu ideològic d'una formació social i educativa que els ve a
convèncer que es trobaran amb uns nazis demoníacs. Avui dia ja no surt gratis
convertir a una població en el boc expiatori de tots els problemes interns que
es tinguin.
Fa anys, els partits de la democràcia
espanyola van acordar no tirar-se pel cap el compte del terrorisme; no es podia
utilitzar el terrorisme com a arma política d'ús diari. Ja fa anys que si una
persona denigra a una altra per la seva condició sexual o pel seu origen
nacional o característiques racials, es fa punible d'una sanció en els tribunals
de justícia; però ofendre a un català pel seu origen nacional no és una cosa que
a ningú se li hagi ocorregut penar legalment.
I fixin-se a quin nivell funciona aquesta
misèria que, quan arriben els policies i es troben amb una forta oposició
pacífica, es queden desconcertats; es queden tant desconcertats, segons un
periodista català d'aquests que ja se’n riuen de les ofenses que els dirigeixen
a ells com a grup nacional a tota hora del dia des de fa dècades, (i no haurien
de riure sinó substanciar-ho als tribunals) que la sorpresa policial segur que
es devia al llarguíssim adoctrinament que es fa a Espanya sobre els catalans; un
adoctrinament tan repugnant i tan irracional que fa que el maligne, per acabar
de convertir-lo en maligne, a més de ser el causant de tots els mals, ha de ser
algú que sigui també un covard i un miserable, una rata. És clar. Quina no seria
la sorpresa en trobar-se que els covards es defensen amb intel·ligència? Que
estrany que entre les qualitats que se'ls puguin atribuir als catalans, no se'ls
atribueix com als jueus, la de ser intel·ligents? Ah, sí, són malignes, però són
tan intel·ligents. Miri vostè. No, ni això se'ls atribueix en l'orquestra
mediàtica i política que a Espanya contínuament i sense que ningú faci res per
aturar-lo s'envien tothora missatges d'odi, que és el nom que ha de rebre.
Missatges d'odi.
Ara, fins i tot, la premsa espanyola diu
que els catalans busquen el seu primer mort. Això és una amenaça a penes
dissimulada; el que està dient és: matarem i els donarem la culpa a
vostès, perquè són tan malignes que són capaços de fer que un de vosaltres mori
a les nostres mans innocents que no desitgen de cap manera matar ningú.
Jo vaig viure la guerra freda a l’Uruguai
i es va estar estigmatitzant a una bona part de la població durant gairebé una
dècada per auto-legitimar-se i començar la matança. Si alguna cosa vaig aprendre
és que quan un Estat diu que "es preocupa molt per alguna cosa" és perquè es
prepara per a una trencadissa en aquest alguna cosa. I quan, durant tant de
temps es demonitza una població és perquè es pretén danyar-la. Avui mateix un
representant del govern ha amenaçat el president català amb l'afusellament.
Per raons com aquesta és que s'acaba als tribunals
de la Haia, i el territori intervingut amb cascos blaus per protegir la
minoria.
Héctor D'Alessandro.
Font: https://hectordalessandroenmexico.blogspot.com.es/2017/10/hay-pruebas-suficientes-obtenidas.html
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada