traducció - translate - traducción

12.4.18

DE L'ATTEMPTAT DE MÜNSTER A CARLES PUIGDEMONT, HOME D'ESTAT | Stéphane Riand

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Stéphane RiandLicencié en sciences commerciales et industrielles, avocat, notaire, rédacteur en chef de L'1Dex (Suïssa).

La tragèdia de Münster ha tingut com a efecte posar en evidència la incommensurable indignitat d’Espanya en el procés d'independència de Catalunya. Si ja sabíem de fa temps l’odi de l’espanyol cap al català (o de certs espanyols cap als catalans), ignoràvem fins ahir fins a quin punt aquesta enemistat congènita podia arribar. I Espanya (alguns espanyols) l’han sobrepassat. S’han alegrat efectivament de l'atemptat de Münster, alguns assimilant-lo a una espècie de venjança divina lligada a la negativa germànica per extradir Carles Puigdemont en lloc de mantenir-lo a la presó.
L’ANC Suïssa resumeix en un tweet matinal perfectament la situació : “de la catalanofòbia a la germanofòbia. D’enriure-se’n dels morts catalans a la mofa dels alemanys morts. Aquesta Espanya que dieu defensar és fastigosa”.
L’Espanya franquista del PP se'n riu de les regles del dret quan es tracta de protegir els seus (la Família Reial, la corrupció del PP, l'incendi al tribunal de València, els manifestants feixistes, el frau fiscal massiu de Ronaldo, l´afer Cifuentes, els assassinats no resolts, la desviació de subvencions de la Unió Europea, les subvencions atorgades a la Fundació Franco etc…) i disfressa la llei per culpar a innocents (Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Carles Puigdemont, el grafitter de Figueres, el pallasso català fotografiat al costat d’un policia espanyol, l´afer Trapero, la  negativa d’investigar després dels atemptats terroristes de Barcelona, les demandes judicials contra els CDR etc).
Com es pot entendre que en aquestes condicions els catalans, els ciutadans catalans, els polítics catalans, acceptin renunciar a les seves aspiracions i al seu profund desig d'independència per complaure als qui els odien?
Intentant empresonar com sigui a Carles Puigdemont, encara que sigui esclafant amb les seves botes la llei i el codi penal, negant tota legitimitat a les decisions de les Nacions Unides i dels jutges europeus, i controlant els mitjans audiovisuals més grans d’Espanya, els dominants espanyols no s'adonen que accentuen irresistiblement els espais de simpatia en els quals es mou amb una desconcertant facilitat el veritable President de la Generalitat, qel qual, interrogat per una periodista sobre la seva reacció a la d’Espanya després del seu alliberament  : “en cap cas no comentaré la reacció d'un país que no és el meu”.
Espanya definitivament no és Catalunya.
Salutacions a tots els fins estrategues de la diplomàcia europea !
Traduït per Bianca Castafiore

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark