Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«El pes d'aquest assetjament conceptual de l'espanyolisme va minvant aquests darrers anys i mesos d'una manera ben contrastable»
Sóc un dels espectadors que dissabte varen
restar impressionats per la manera com l’advocat de Clara Ponsatí va respondre a
un periodista espanyol convidat al ‘FAQS’ de TV3. A part de refregar-li el
franquisme pels morros i de no deixar-se entabanar per conceptes buits i
manipuladors, Aamer Anwar va deixar caure una autèntica
veritat: va dir que qui hauria d’anar a judici no són els polítics catalans sinó
els policies responsables de la violència del primer d’octubre. Tan senzill
d’entendre com indiscutible una volta ho has entès. Claríssim i, tanmateix,
sorprenent sis mesos després dels fets.
Sorprenent perquè, de fet, la nostra
societat no ha reaccionat en aquests termes. La indignació social i política pel
que va passar no s’ha traduït en una iniciativa concreta de fer passar pels
tribunals no únicament els responsables de la policia espanyola sinó els
policies mateixos, que varen agredir molt més que no reclamava el seu
sou.
La raó d’aquesta sorprenent actuació cal
anar-la a cercar, molt segurament, en la brutal pressió conceptual que el
nacionalisme espanyol és capaç d’exercir a Catalunya. Sobretot amb la política i
amb els mitjans. Amb alguna política i amb alguns mitjans. Determinats debats,
en aquest sentit, són completament contaminats i manipulats –darrerament, a més,
amb una violència verbal i gestual que deixa esbalaït. I amb una barra
excepcional, diguem-ho tot. Ahir, per exemple, vàrem veure com criticava piulets
de Torra gent que es manifesta impunement pels carrers de Barcelona portant la
mateixa pancarta que els dirigents de l’extrema dreta. Mentre s’atrevien a
pontificar sobre la democràcia els qui mantenen els dirigents polítics de
l’independentisme a la presó. Sense gens de vergonya. Van arribar fins i tot a
exigir diàleg els mateixos que han ficat a la presó Carme Forcadell per haver
permès el debat lliure al parlament. Com si els seus actes no tinguessen
conseqüències. Com si els ciutadans fóssem incapaços de valorar fins a quin
extrem n’arriben a ser, de cínics.
Per sort, i vist amb la perspectiva dels
anys, he de dir que el pes i la credibilitat d’aquest assetjament conceptual de
l’espanyolisme va minvant aquests darrers anys i mesos en la societat catalana
d’una manera ben contrastable. En el terreny de la política, ahir, per exemple,
les hipèrboles, els crits i els nervis al parlament al final eren l’evidència
d’una impotència: la gent vota allò que vol i no segueix les ordres dels qui
abans ho decidien tot. I en el mediàtic, les dades del CEO publicades la
setmana passada certifiquen una realitat important que ha passat massa
desapercebuda: hi ha una caiguda evident de l’audiència dels diaris
espanyolistes, que és paral·lela a la puixança de la importància dels mitjans
sobiranistes.
Però encara que s’haja avançat molt de
terreny, no n’hi ha prou, perquè la batalla dels conceptes és una de les més
dures, i segurament també la més sòlida. La que, en definitiva, allibera.
Siguem-ne conscients, doncs, i no ens deixem embolicar amb el primer sopar de
duro que posen en circulació aquells qui faran sempre tant com calga per impedir
la independència –que, com s’ha vist molt clarament aquests dies, no són
solament els del tripartit del 155.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada