Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Les mans brutes és una obra de
teatre de Jean-Paul Sartre, traduïda al català fa molts anys ni més ni menys que
per Manuel de Pedrolo. El text relata la història fictícia de l’assassinat d’un
polític pels seus companys. Hi ha una frase (acte 5, escena 3) on podem llegir:
‘No és negant-nos a mentir que abolirem les mentides, és eradicant les classes
[socials] per qualsevol mitjà necessari.’
La frase va ser adaptada pel dirigent
afroamericà Malcolm X, un dels pensadors més originals del segle XX, que la va
fer servir en el famós discurs del 28 de juny de 1964 davant l’organització de
la Unitat Afroamericana. Malcolm X, assassinat poc després, hi va dir: ‘Declare
el nostre dret a ser un home en aquesta terra, un ésser humà, a ser respectat
com a ésser humà, a tenir els drets d’un ésser humà en aquesta societat, en
aquest planeta i avui, i aquest és un desig que intentaré fer efectiu per
qualsevol mitjà necessari.’
En aquell moment la frase va ser
manipulada perquè alguns la van voler descriure com una apologia de la lluita
armada. Tanmateix, el qualificatiu ‘necessari’ era i és ben explícit. A
diferència d’aquella idea segons la qual el fi justifica els mitjans, Sartre i
Malcolm X ens varen explicar que en el combat per la llibertat cap mitjà no ha
de ser rebutjat d’entrada, però que l’ús de l’un o de l’altre ha de dependre tan
sols de l’oportunitat —si és necessari. I és d’aquest punt de vista que pense
que cal analitzar la convocatòria de les eleccions espanyoles del 28
d’abril.
A l’independentisme se li obren opcions
ben diverses. No participar-hi ha estat, per exemple, la norma habitual de la
CUP. I ara s’hi afegeix també gent que es demana, lícitament, com després de
proclamar una república independent podem ni tan sols pensar a anar a
Madrid…
A l’altra banda exacta de la CUP hi ha
l’actitud habitual fins ara de Convergència i Unió i més recentment també
d’Esquerra Republicana, que consisteix a ser a Madrid per a funcionar com a
partit balança, subsidiari però influent. Decidint amb els seus vots qui
s’instal·la a la Moncloa i ajudant-lo a governar. CiU ha fet això tota la vida,
amb el PSOE i amb el PP, i quan no ho va fer CiU ho va fer ERC, especialment en
època de Zapatero.
Però hi ha una tercera via. Inaugurada de
poc. És la de fer servir els vots per a blocar la política espanyola i fer-la,
doncs, ostatge de la resolució del procés d’independència català. L’actuació
recent tant d’ERC com del PDECat ha anat en aquesta línia, tot i que cal
remarcar que ha estat sota una intensa pressió popular. Tots dos partits primer
varen ser decisius per a desposseir del poder Mariano Rajoy i ara han fet plegar
Pedro Sánchez, de manera que han encaminat l’estat espanyol a les eleccions més
excepcionals i difícils de preveure de la seua història.
I això no ha passat de cap manera
desapercebut. Ahir mateix els principals diaris dels Estats Units publicaven un
article d’Associated Press, datat a Barcelona i titulat de manera inequívoca ‘La
crisi catalana amenaça de fer ingovernable Espanya?’. Sota una gran fotografia
de la Gran Via plena de manifestants, Joseph Wilson escrivia: ‘Per segona vegada
en menys d’un any, els diputats catalans han fet el paper d’assassins del rei i
els seus vots al parlament de Madrid han estat l’impuls decisiu per a enderrocar
dos governs consecutius.’
El periodista entrevistava, entre més,
Eduard Pujol, que li deia: ‘No es pot governar Espanya sense escoltar
Catalunya.’ I Elsa Artadi que afirmava: ‘Espanya serà ingovernable mentre no
encare el problema català.’ Joan Tardà reblava el clau responent al periodista
americà que després de les eleccions ‘serem on érem la setmana passada, en la
necessitat de negociar’.
Les emocions són fortes, oimés enmig del
judici. Però crec que l’independentisme ha de sospesar de manera molt freda i
racional de participar en les eleccions pensant només si és capaç de paralitzar
les institucions espanyoles. I si això pot ser una palanca per a forçar Europa a
intervenir en la cerca d’una solució per a l’autodeterminació de Catalunya, que
Espanya tota sola no vol encarar.
Perquè les xifres ja són ben clares i
podrien tornar-se alarmants. En l’espai d’una legislatura Espanya haurà fet tres
eleccions i es podria trobar obligada fàcilment a fer-ne quatre. A banda que
haurà vist, de moment, com per primera vegada en la història del seu parlament
un candidat a la investidura és derrotat, com per primera vegada en la història
del seu parlament triomfa una moció de censura contra el primer ministre i com,
per primera vegada en la història del seu parlament també, un pressupost no és
aprovat.
Per qualsevol mitjà necessari, doncs. Que
els partits s’ho pensen i decidesquen com és millor de fer-ho i si creuen que és
millor fer-ho. I si finalment hi van que ho executen fredament. Sense
sentimentalisme de cap mena. I sense prometre’ns res més que el no a tot, amb la
ratlla posada sempre en la fi de la repressió i en l’exigència del dret
d’autodeterminació.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada