Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
“La sentència no canviarà ni que portem el papa de testimoni”
“El Suprem no té la gallardia necessària per escoltar-lo”
“N’hi haurà molts més, d’«Ahí lo dejo»”
Xevi Xirgo
Rajoy va tirar una pedra en un rusc
d’abelles sense saber què passaria. Va ser irresponsable És bo recordar
d’on venim: tot això és un puzle que l’Estat porta molts anys
organitzant-lo
Sánchez és presoner de la
situació. I no ens n’adonem, però el Suprem té agenda pròpia i va per lliure
Vaig estar vuit anys a la presó essent innocent. Però van empresonar el meu
cos, no la meva ment
Si acceptem pop com a animal de
companyia, potser ens quedarem amb conspiració per a la sedició. Però ni
aquí hi ha pop ni és un animal de companyia A l’Audiencia Nacional i al
Suprem el primer que es perd és la presumpció d’innocència
Què passarà en aquest
judici?
Que serà llarg i complicat. I no en
sortirà res de bo. La gent ha d’entendre que és un trampolí per preparar el
partit de tornada, que es jugarà a la jurisdicció europea.
Dona per fet que la sentència serà
condemnatòria?
Si no, els encausats estarien en
llibertat. Hi ha molts indicis per pensar que la intenció és condemnar. Quan
s’admet a tràmit la querella del fiscal José Manuel Maza, ja deixen les coses
molt clares.
Els advocats de la defensa no
tenen cap possibilitat, doncs?
Crec que faran molt bona feina. Però crec
que l’han de fer pensant en la propera etapa. Pensant que és un terreny adobat
per sembrar-hi el que després recollirem a fora.
Aquesta setmana la Fiscalia, en el
cas que se segueix a l’Audiencia Nacional, ha deixat clar que no es refia de la
imparcialitat dels jutges catalans.
El fiscal Maza, en la querella inicial,
amb aquell document que van batejar com a “Más dura será la caída”, ja
justificava que el cas el portés el Suprem i l’Audiencia Nacional per la
desconfiança envers els jutges de Catalunya. Ho va dir d’una manera més suau que
el fiscal Pedro Robira, que no s’ha caracteritzat mai com a jurista fi, però
està escrit. Com que no tenien confiança, el cas es va dur a jutges de
confiança. El recorregut del cas només s’explica perquè pretén complir
l’objectiu inicial, que és el del “Más dura será la caída”.
Què pensa quan llegeix els escrits
d’acusació?
Que es distorsiona la realitat. Això ho
hem vist tots. Mig món ho ha vist. És una distorsió d’origen: d’un estat
democràtic i de dret es passa a un estat només de dret.
No creu, doncs, que quan s’hagin
sentit tots els testimonis es rebaixin les peticions de penes?
No. Crec que hi haurà petits matisos, que
adaptaran algunes coses. Però no. No oblidi que en aquest judici declararà tota
la guàrdia civil que ha participat en la investigació del jutjat número 13 de
Barcelona, i que ja tenen predeterminat que els acusats han comès els delictes.
Crec que l’única discussió que no tenen tancada és si és un delicte de rebel·lió
o de sedició, però en tots dos casos parlem de condemnes molt elevades.
I conspiració per a la
sedició?
Aquest és un relat que es ven des de
Madrid perquè la gent es relaxi i es pensi que això és el que passarà. Però, i
què? Si rebaixen un grau les penes, afegeixi-hi després un delicte de
malversació, i som allà mateix. No passarà. M’agradaria equivocar-me per la
situació dels acusats, però hi ha un problema: no hi ha ni rebel·lió ni sedició
ni conspiració, perquè el que no hi ha és delicte. Com vol que s’assumeixi que
hi ha hagut cap delicte? Potser si acceptem pop com a animal de companyia ens
quedarem amb conspiració. Però, escolti’m, és que aquí ni hi ha pop ni és un
animal de companyia.
Ni indults ni amnisties,
tampoc?
Les amnisties les prohibeix la
Constitució. I els indults massius també. I no oblidi un fet: l’indult és
potestat del Consell de Ministres, però aquest indult és revisable a la Sala
Tercera del Tribunal Suprem, que és la mateixa sala de les famoses clàusules
sòl. La presideix Luis Díez-Picazo, que és una de les persones de confiança de
Carlos Lesmes i Manuel Marchena. I encara més: qualsevol persona amb un interès
legítim pot recórrer contra un indult. I Vox, segur, entendria que hi té un
interès legítim.
La línia de defensa han de ser les
persones o els fets? No és ben bé el mateix.
La línia de defensa no han de ser les
persones, ha de ser defensar els fets. No estaran asseguts al banc dels acusats
per haver fet res, hi seran per haver executat un mandat democràtic. Un mandat
democràtic que els obligava a tirar endavant un programa de govern perfectament
legal. Al meu criteri, el que s’ha de defensar és l’actuació democràtica que els
ha dut al banc dels acusats. Podem anar a Estrasburg a defensar que s’han
vulnerat uns drets fonamentals, o podem anar-hi a defensar que el procediment
penal s’ha creat per encobrir la vulneració prèvia d’uns drets polítics i
civils. S’ha de ser molt radical en les defenses. S’ha d’anar a l’arrel
problema. I l’arrel del problema és aquest.
Que la petició de condemnes sigui
tan elevada és un avís per a navegants, perquè no hi torni a haver cap altre
1-O?
Això és el que molta gent no veu. El dret
penal compleix dues funcions: una, de prevenció general i, una altra, de
prevenció individual. La individual és la privació de pena que a un li poden
posar, però la prevenció general és per advertir-lo, per dir-li que si fa segons
què hi haurà les penes consegüents. Això és el que vol deixar assentat el
Suprem. Ho han dit molts cops, però no els escoltem.
Què creu que passarà si hi ha una
sentència condemnatòria? Com afectarà el moviment
independentista?
La gent ha de pensar que la sentència de
l’1-O no serà res més que una etapa en aquesta lluita que el poble català va
decidir per àmplia majoria. Ni Puigdemont ni cap dels altres polítics destacats
van dir que seria fàcil. Ni que crear un país sigui fàcil. Aquí hi ha una nació
que es vol transformar en un país. I aquest és un procés que té etapes dures,
d’altres de més dures i d’altres de molt agradables. Però cal estar preparat per
a totes, no?
La d’ara és una etapa
dura.
L’etapa dura encara ha d’arribar.
Encara ha
d’arribar?
Sí, és clar. Quan hi hagi la sentència
intentaran passar la piconadora.
L’andanada judicial no
s’aturarà?
La pregunta no és aquesta. És: i des de
quan s’està preparant aquesta causa? Es va començar a muntar quan es va
plantejar el recurs d’anticonstitucionalitat de l’Estatut, molt abans de la
sentència del 2010. Allà va començar a gestar-se l’estructura legal repressiva
de l’Estat per arribar on som. És un bon exercici recordar d’on es ve i com i
quan hi hem arribat. Molta gent diu: “Porten un any de presó!” És cert, però
l’Estat porta molt temps organitzant-ho. La reforma del Tribunal Constitucional
perquè les seves resolucions siguin executables immediatament, col·locar les
persones adequades al Constitucional perquè decideixin el que han de decidir, ni
que sigui en dissabte... Tot això és un puzle que amb visió d’estat s’està
organitzant des de molts anys enrere. Desmuntar-ho no ho farem en un
any...
Els tribunals alemanys, arran del
cas Puigdemont, han dit ben clar que no hi ha hagut ni rebel·lió ni sedició.
Aquesta no hauria de ser una de les bases de la defensa al Suprem? Ho
serà?
Crec que la sentència de
Schleswig-Holstein hauria de ser l’eix sobre el qual pivotés tot el judici.
Perquè una cosa és parlar de teoria i una altra de molt diferent és parlar d’una
decisió concreta com aquesta. La resolució alemanya és molt clara: els fets, els
agradin o no, estan dins del sistema democràtic si ho vol continuar
essent.
Serà així?
No ho sé. El que sí que sé és que jo no
permetria ni a la Fiscalia ni a l’acusació, ni a Vox ni a la sala, sortir
d’aquest àmbit.
Quan Puigdemont li va demanar ser
el seu client, s’ho va pensar dues vegades?
No. Aquesta era una causa de drets civils
i drets fonamentals des del primer dia. He fet anàlisis molt crítiques sobre el
que va passar a Catalunya el 25, 26 o 27 d’octubre del 2017, però en el moment
que s’aplica el 155 ja no hi ha discussió possible. Allà va acabar la
democràcia. I un sempre ha de saber en quin costat està. En matèria de drets
humans, l’equidistància no existeix. No hi ha un terme intermedi. O s’està amb
les víctimes o s’està amb els perpetradors. I jo sempre he decidit vitalment
estar amb les víctimes.
L’article 155, però, és a la
Constitució.
Sí. I encara no sé per què l’han aplicat.
Perquè n’han fet una interpretació forçada. No està pensat per reprimir una
comunitat autònoma, ni cap nació ni cap poble. Crec que si hi hagués hagut un
Tribunal Constitucional en condicions, fins i tot els hauria dit que la seva
aplicació és anticonstitucional. Però, com li deia, això ve de molt abans, de
quan van fer un TC a mida. Hi ha hagut molta previsió, de part de l’Estat, cosa
que els transforma en previsibles.
I com s’acaba?
Crec que en algun moment Espanya es
trobarà davant la tessitura de decidir si volen ser una democràcia plena o una
democràcia militant. I si volen ser a Europa com un estat de veritat o només per
les subvencions. A Espanya li falta una maduresa democràtica que no tenen.
Aquesta setmana mateix hem sentit Pablo Casado cridant a la sedició públicament
contra Pedro Sánchez...
Al seu client, Carles Puigdemont,
no l’admeten com a testimoni en el judici. Si l’haguessin admès, el relat i la
sentència del judici canviarien?
La sentència no canviarà ni que portéssim
de testimoni el papa. Però crec que hi ha hagut una qüestió prèvia no resolta:
primer hauríem d’haver sabut si estaven legitimats per acusar constitucionalment
unes persones que tenen un poder delegat. Per què no volen el president
Puigdemont a la sala? Per una raó ben simple: perquè el president, passant per
Bèlgica i Alemanya, ha demostrat que tot aquest judici és una farsa, una farsa
en termes democràtics. Serà un judici legal, però no tot el que és legal
compleix els criteris democràtics. És una doctrina penal semblant a la que
s’aplicava a Alemanya entre el 33 i el 45. El president Puigdemont els seria
molt incòmode, en una sala declarant, explicant el que va passar, i fent-ho com
és, com un home lliure. S’ha creat un mite sobre Puigdemont per arraconar-lo. I
el Suprem no té la gallardia que es necessita per escoltar-lo a la sala.
Pedro Sánchez s’escolta més els
independentistes que Mariano Rajoy? Que el judici sigui amb Sánchez de president
o amb Rajoy, és indiferent?
Rajoy va tirar una pedra a un rusc
d’abelles sense saber el que passaria. De manera irresponsable, va obrir la
caixa dels trons. Va traslladar tot el poder polític a uns tribunals que no han
estat elegits per ningú, que són el Suprem i l’Audiencia Nacional. I això és una
irresponsabilitat inadmissible. Però Rajoy, quan se’n va adonar, es va inhibir,
tal com és ell. El president Sánchez té una actitud potser més sensible als
termes democràtics, però és presoner de la situació. És que no ens n’hem adonat,
però el Suprem té agenda pròpia i va per lliure. I està marcant l’agenda
política de l’Estat espanyol i de Catalunya. Quants presidents no han pogut ser
investits al Parlament català per decisió del Suprem? I quantes afectacions hi
ha hagut del Suprem a l’agenda política espanyola? Porten anys gestionant
l’agenda política de la Península ibèrica.
Ha vist les imatges del trasllat
dels presos?
Sí. Jo en vaig patir molts, de trasllats
en condició de pres. I per això entenc el que ells estan reclamant, perquè són
situacions extremes.
Vostè va patir trasllats com a
reclús perquè va ser a la presó 7 anys, 11 mesos i 23 dies, condemnat per haver
col·laborat amb ETA en el segrest de l’empresari Emiliano
Revilla.
Sí. I cregui’m que els entenc, als presos.
Asseure’s al banc dels acusats i ser condemnat per una cosa que no has fet, és
molt dur. Ells, però, tenen un avantatge, i és que tenen tot un país rere
seu.
Vostè va estar condemnat sense que
el principal testimoni que l’acusava ni es presentés al judici.
Sí. L’any 92. No es va presentar al
judici. I no només això: quan el tribunal va demanar a Emiliano Revilla que em
mirés i digués si em reconeixia, aquest va dir: “A aquest senyor jo no el conec
de res.” Quan a Revilla el van segrestar, jo era a 16.000 quilòmetres, a Xile, a
les bodes de plata dels meus pares. I amb centenars de persones de testimonis.
Però bé, això és l’Audiencia Nacional...
Va fallar el seu
advocat?
Ell va partir d’una premissa errònia. No
se’n va adonar que al Suprem i a l’Audiencia Nacional la presumpció d’innocència
és el primer que es perd. S’ha de demostrar que un és innocent. I ell va cometre
l’error de pensar-se que era l’acusació qui havia de demostrar que era
culpable.
Per això va estudiar dret a la
presó?
Sí, per entendre què havia anat malament.
I això em va aproximar al dret des d’una perspectiva crítica. Això em permet
moltes vegades avançar-me a les jugades. Aquests darrers mesos nosaltres no hem
tingut una bola de vidre, el que hem tingut és la visió d’analitzar què ens
podria anar malament i avançar-nos. I sobretot, una cosa fonamental, no
creure’ns-els.
Com se suporten vuit anys a la
presó?
Amb molta lectura, molta escriptura i molt
d’esport. I amb la ment clara. Van empresonar el meu cos, no la meva
ment.
Sentiment de venjança? De
ràbia?
La ràbia, l’odi..., són capes que un es
pot anar traient de sobre. I es viu molt millor. No, no tinc ràbia. Visc molt
tranquil perquè he après a viure tranquil amb mi mateix. Això ajuda a fer front
a les coses. El que passa és que no em crec moltes coses. Jo no m’aproximo als
procediments amb ingenuïtat. Sempre penso: “A veure, on és la trampa?”
No va voler veure les seves filles
quan era a la presó.
Aquesta va ser una decisió de pare. La
primera vegada que va venir la meva filla, que en aquells moments tenia sis o
set mesos, em va voler tocar i es va trobar el vidre. Jo immediatament li vaig
dir a la que aleshores era la meva dona: “No vull que vinguin més perquè no vull
que tinguin aquest record.” I avui tenim una excel·lent relació. El buit ha
estat més fàcil d’omplir havent-ho fet d’aquesta manera. És dur, sí, però un ha
de pensar en els fills. I que cada cop que la visita se’n va es produeix un
buit.
És una persona irònica, vostè. És
un mecanisme de defensa?
Jo em vaig educar en un sistema britànic,
i els britànics quan no volen ferir tiren d’ironia. Si això no fos tan greu,
seria per posar-se a plorar. Estem veient un Estat que durant quaranta anys ha
presumit de democràtic, i en la primera ocasió que de manera no violenta algú
qüestiona aquest estat, l’Estat comença a fer aigües i reacciona com una fera
ferida. I això és molt trist.
Veurem més “«Ahí lo
dejo»”?
Sí, i tant. N’hi haurà molts més.
L’“Ahí lo dejo” té a veure amb coses que com a advocat en exercici
prefereixo deixar enlaire... Perquè en aquest procés hi ha moltes coses que hem
de deixar enlaire i que se les trobin sense esperar-s’ho. I de sorpreses n’hi
haurà moltes.
Hem parlat poc dels exiliats. Com
estan?
Bé, però preocupats pel judici. Però farem
coses. Passaran coses. Perquè la raó de l’exili no és cap altra que reintroduir
les solucions jurídiques als procediments que se segueixen aquí. Allò que Toni
Comín defineix com “el rescat”. Perquè el que s’està fent a fora és per ajudar
els d’aquí. Ahir a Waterloo feia un dia fred, gris. Si el president Puigdemont
se n’hagués anat per salvar-se ell, li hauria aconsellat les illes Maldives, on
no hi ha tractat d’extradició i tenen un gran clima. Si és a Bèlgica és per
complir una missió, que és internacionalitzar el conflicte.
Hi haurà una nova petició
d’euroordre d’extradició per a Puigdemont, després de la
sentència?
N’estic convençut. Pablo Llarena, a
efectes de l’euroordre, continua essent instructor de la peça separada dels que
estan en rebel·lió. I té l’obligació de perseguir delictes. No pot no
perseguir-ho, no pot fer el que ha estat fent, que és mirar cap a un altre
costat. Això seria delinquir. I no crec que un jutge del Suprem estigui disposat
a delinquir, ni que els seus companys estiguin disposats a encobrir-lo. Seria
estrany. No permetrà que uns siguin a la presó i uns altres siguin a l’exili amb
total impunitat. Seria un privilegi.
I què passarà?
Que el tornarem a guanyar. No en tinguin
cap dubte. Tantes vegades com ho provin, tantes vegades els guanyarem. Perquè
tenim raó, sabem explicar-nos, i estan disposats a donar-nos la raó.
Font: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/1550100-l-etapa-dura-de-veritat-encara-ha-d-arribar.html
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada