traducció - translate - traducción

24.2.19

Els poders de l'Estat tanquen files davant del naufragi del relat judicial | Nicolas Tomás

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de Els poders de l'Estat tanquen files davant del naufragi del relat judicial
FOTO EFE

Nicolas Tomás

Entre el Palau de la Zarzuela i el Palau de la Moncloa hi ha una desena de quilòmetres. Però de vegades la distància s'escurça fins a tocar-se, ben alineats. Quan hi ha una amenaça, o tan sols una percepció d’amenaça, tots els poders de l’Estat es concerten i tanquen files. L'exemple més recent i evident és l’aplicació de l’article 155, que va unir PP, PSOE i Ciutadans al voltant d’una mateixa taula. En el seu llibre Manual de resistencia, que ha arribat a les llibreries aquest dimarts, Pedro Sánchez descriu la suspensió de l’autogovern com “un bàlsam per a la societat catalana”, i reivindica que des del primer moment va traçar amb Mariano Rajoy "el full de ruta del 155". Però no només tanca files amb el gallec.

En l'autobiografia, el president espanyol també dedica unes línies al discurs incendiari del rei Felip VI el 3-O, el del a por ellos. “Sempre he vist el rei molt empàtic amb Catalunya”, escriu Sánchez, que recorre a l’absurd: “L’independentisme l’està tractant injustament, perquè s’ha expressat amb freqüència en català quan ha anat allà”. I li fa costat en la seva intervenció televisiva: “El seu discurs va ser el propi d’un cap de l’Estat (…) Què pensaven què anava a fer el rei? Santificar la ruptura del país? És absurd”.

Captura de pantalla 2019 02 22 a las 20.46.57
Fragment del llibre Manual de resistencia, de Pedro Sánchez

El mateix patró s'ha repetit aquesta setmana, ja en ple judici del procés al Tribunal Suprem. Aquest dimecres, aprofitant la clausura del Congrés Mundial del Dret, Felip VI va enviar el seu missatge, sense fer cap referència explícita però sense cap ambigüitat: “No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret, perquè sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, fallida dels principis morals i cívics de la societat”.

Les plaques tectòniques van tornar a moure’s davant la interferència monàrquica en la justícia, i Moncloa va tornar a alinear-se amb Zarzuela. Abans fins i tot del torn de preguntes, després del Consell de Ministres d'aquest divendres, la portaveu espanyola Isabel Celáa va recollir el guant i aplaudir la intervenció del monarca. “Ho saben les forces independentistes, que no han aconseguit cap de les seves exigències inconstitucionals”, proclamava Celáa la mateixa setmana que, ja convocades les eleccions del 28-A i trencat el diàleg, la Moncloa apujava el to contra l’independentisme. “Vostès mai no van voler dialogar, tenen por a dialogar”, retreia Sánchez el dimarts des del Senat, i acusava l’independentisme de “plantejaments infantils”.

Aquests moviments es produeixen en paral·lel al naufragi de la causa sobre la rebel·lió construïda per la fiscalia al Tribunal Suprem. El relat ja comença a fer aigües, a desfer-se. Aquesta setmana han anat passant acusats a declarar davant dels magistrats i les acusacions han centrat tots els seus esforços en la malversació. No ha estat fins al desè dels acusats que ha declarat, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, que el fiscal Javier Zaragoza ha intentat provar el delicte més greu del Codi Penal, i tampoc se n’ha acabat de sortir.

judici procés; marchena, palomo, varela, arrieta - EFE
Moncloa i Zarzuela fan front comú contra l'independentisme mentre el relat de la rebel·lió fa aigües
Fins al moment, la de Sànchez ha estat la declaració més llarga: unes cinc hores. Incloses tres hores d’un dur interrogatori de l’incisiu fiscal Zaragoza. Va aparcar la malversació —que no té sentit amb els Jordis— i va centrar-se en la rebel·lió. Malgrat el relat elaborat sobre el 20-S, amb prou feines tenia unes cotxes de la Guàrdia Civil danyats per justificar la “violència” requerida pel tipus penal. Amb habilitat, el seu advocat Jordi Pina va fer projectar a la sala imatges de la violència de la policia espanyola per aturar l’1-O, de les famoses escales de l’institut Pau Claris. Les acusacions hauran de suar molt per a provar un alçament violent de l'independentisme.

La rebel·lió fa aigües i el dret de defensa dels acusats s’ha vist perjudicat. La voluntat d’anar a corre-cuita per no solapar-se amb les campanyes electorals s’ha convertit en un despropòsit. El dimecres, van passar més de catorze hores en dependències judicials per una jornada maratoniana de declaracions. Els presos, que s’havien llevat a les sis del matí, van arribar a Soto del Real i Alcalá-Meco a les onze de la nit. Com explicava El Nacional, ni tan sols van poder dutxar-se ni sopar. L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que havia de declarar l’endemà, ni tan sols va dormir.

Davant d’aquest despropòsit, el president de la sala, Manuel Marchena, va posar-se la bena abans de la ferida per no exposar-se més a la mirada del Tribunal d’Estrasburg i ha ajornat les últimes dues declaracions a la setmana vinent. Mentrestant, els observadors internacionals van entrant a la sala com a públic —davant del veto del Suprem— i van prenent nota. Ja consideren "inacceptable" que no tinguin dret a doble instància, i el relat de l'alçament violent no el compren. En aquest context s'expliquen iniciatives com la "cèl·lula d'acció ràpida" del ministre Josep Borrell per salvar la "reputació d'Espanya".
La voluntat d’anar a corre-cuita per no solapar-se amb les campanyes electorals s’ha convertit en un despropòsit que ha perjudicat el dret de defensa.
Pedro Sánchez Carles Campuzano Congres Diputats febrer 2019 EFE

Si el judici del procés ja feia convulses aquestes setmanes, les eleccions espanyols del 28-A hi afegeixen més llenya al foc. L’aposta de Sánchez és molt arriscada. En els millor dels casos, davant del cordó sanitari que li ha imposat Albert Rivera aquesta setmana, el president espanyol reforçarà la seva posició dins del bloc de la moció de censura. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ha fet bé de regalar-li La formació d’una identitat, de l’historiador Josep Fontana, de cara als ponts dinamitats que haurà de reconstruir amb l’independentisme si tornen a ser decisius després de passar per les urnes. Per si no en té prou amb el Manual de resistencia.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark

Cap comentari :