traducció - translate - traducción

16.2.19

L’escenari del judici i la primera missa «victoriosa» de Franco | Àlex Milian

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

L’església de Santa Bàrbara, que és a tocar del Tribunal Suprem, va ser l’escenari, el 1939, d’una pomposa cerimònia en què Franco ofrenava la seva «victòria» a l’església.

Franco surt de l'església de Santa Bàrbara, al convent de les Saleses, el 20 de maig de 1939, després de la benedicció del Cardenal Gomà. EFE

La Sala de Plens del Tribunal Suprem on se celebra el judici de l’1-O forma part del conjunt arquitectònic de l’antic Convent de les Saleses Reials, que inclou també l’església de Santa Bàrbara, on Francisco Franco va oferir «la victòria» de la Guerra Civil a l’Església, i aquesta institució la va acceptar.

El 20 de maig de 1939, l’endemà de la «Desfilada de la Victòria», el dictador va ser conduït sota pali -un privilegi reservat fins aquell moment al Santíssim Sacrament o als reis- fins a l’altar on l’esperava el Cardenal Primat d’Espanya, Isidre Gomà (La Riba, Alt Camp, 1869 – Toledo, 1940), en presència, també del nunci del Vaticà, Gaetano Cicognani. Després d’un Te Deum i una missa, Franco li va oferir al representant de l’església «l’espasa de la victòria sobre els infidels». I el Cardenal Gomà, que havia estat sempre al costat dels colpistes, la va entomar en una cerimònia que alguns consideren l’acte fundacional del nacionalcatolicisme.


L’església de Santa Bàrbara, que toca paret per paret amb el Palau de Justícia que és seu del Tribunal Suprem, estava, aquell dia del 1939, farcida de símbols de passades croades contra «infidels», sobretot de la «Reconquesta»: les relíquies de Don Pelayo guardades en l’Arca Santa (portades de la catedral d’Oviedo); el penó de la batalla de Navas de Tolosa (provinents des del monestir de Las Huelgas, Burgos); la làmpada votiva del Gran Capità i les cadenes de Navarra (presumptament també aconseguides en la batalla de Navas).

El protagonista de l’altar era el Sant Crist de Lepant, portat expressament de la Catedral de Barcelona perquè, segons la llegenda, navegava en la nau capitana de Joan d’Àustria en la famosa batalla que va impedir l’expansió de l’Imperi Otomà. Segons la premsa de l’època, aquesta creu «miraculosament es va salvar de la sacrílega barbàrie roja».

Segons ha explicat l’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, es tractava d’una cerimònia «medievalitzant que volia representar en forma de drama sacre la ideologia de la guerra santa que acabava de concloure».

Des de l’altra banda de la historiografia, el també capellà i historiador Gonzalo Redondo, membre de l’Opus Dei, escrivia de la cerimònia que «Franco, sonriente, visiblemente emocionado, brazo en alto, vestía camisa azul bajo el uniforme de Capitán General» i «se tocaba con la boina roja».

A Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, Redondo explicava també que un cor de dominics va rebre Franco amb una cant del segle X que en llatí deia: «Se’ns va anunciar el vostre goig i el vostre honor; ens alegrem de la vostra arribada. Perquè hem rebut un home bo i amable perquè hi hagi alegria en aquest lloc».

A l’altra banda del Convent de les Saleses, i vuitanta anys després, el Tribunal Suprem espanyol jutja als impulsors del referèndum de l’1-O i aJordi Sánchez i Jordi Cuixart dels presumptes delictes de rebel·lió i sedició.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark