traducció - translate - traducción

14.5.12

Les Illes, amb el català


Les mesures del govern balear contra el català creen una profunda crispació en la societat i també en certs ambients polítics

La històrica manifestació amb 50.000 persones suposa un abans i un després en les protestes ciutadanes

El PP vol arraconar el català en els mitjans de comunicació, en l'administració pública i a les escoles



Una imatge de la multitudinària manifestació del diumenge 25 de març a Palma Foto: EFE.
1
Algunes associacionsalerten que Bauzá acabarà separant els alumnes per qüestions de llengua
Els ciutadans del País Valencià fa anys que pateixen l'ofensiva del govern del PP contra el català. El conflicte pel tancament de TV3 i les línies educatives són només dos dels exemples d'aquests atacs. Ara aquesta política s'ha traslladat a les Illes Balears, amb un govern encapçalat pel popular José Ramón Bauzá, que també es mostra molt hostil amb el català. La societat ha respost contundentment a aquestes agressions, però l'executiu ja ha anunciat que no tocarà ni una coma dels seus projectes. Les mesures impulsades pel PP a les Illes atempten contra la llei de normalització lingüística, aprovada fa 25 anys amb el suport unànime de les forces parlamentàries i que va ser impulsada per l'expresident Gabriel Cañellas (Partit Popular).
Administració
Un dels punts més calents és la llei de la funció pública, que ja té el vistiplau del govern i que ara haurà de passar el tràmit del Parlament –els populars tenen majoria absoluta–. Aquesta normativa implica que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'administració pública i es converteixi en un simple mèrit. L'oposició ja ha posat el crit al cel. “És el major atac a la llengua pròpia dels mallorquins des de la recuperació de la democràcia”, va assegurar el portaveu parlamentari de la coalició PSM-IV-ExM, Biel Barceló. Dins de les files del PP també hi ha dirigents que es desmarquen de les intencions de Bauzá. El mateix president del Parlament, Pere Rotger, sempre s'ha mostrat disposat a reivindicar el català, i durant la celebració del Dia de les Illes Balears va reclamar la unitat de les forces polítiques per superar la crisi i per defensar el català i la cultura pròpia com a elements vertebradors. El batlle de Manacor i parlamentari, Antoni Pastor, també lidera un grup de polítics del PP díscols amb Bauzá. La direcció popular ja ha amenaçat Pastor que si trenca la disciplina de vot a la cambra serà expedientat.
Topònims
Aquesta polèmica norma també obre la porta a castellanitzar els topònims, una qüestió que ja va aixecar molta polseguera l'any passat, quan l'alcaldessa de Maó, Àgueda Reyes, va anunciar la possibilitat de convocar una consulta per modificar el nom del municipi i incloure l'opció bilingüe: Mahón-Mahó o Mahón-Maó. De moment no s'ha produït cap avenç en aquest sentit i tot continua aturat. Per contra, el Parlament sí que ha admès a tràmit la llei que pot variar el topònim de Palma. La intenció és recuperar l'antic nom de la ciutat franquista, Palma de Mallorca, i ara s'obrirà un període d'esmenes per als grups parlamentaris. El ple del consistori de Palma ja va aprovar una modificació semblant a finals de l'any passat.
Mitjans de comunicació
Un altre atac ha estat cap als mitjans de comunicació amb el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), que emetia íntegrament en català. Les raons, segons el PP, són la “insostenibilitat de la situació de l'ens econòmicament i financerament, i l'escassetat de recursos de què disposa el Consell de Mallorca”. Segons aquesta institució, el deute acumulat era de 20,8 milions d'euros. Les entitats en defensa del català a les Illes també denuncien el desembarcament del castellà a IB3.
Ensenyament
L'educació en català és un altre dels aspectes sensibles que Bauzá vol tocar, però encara no està gaire clar fins on pot arribar el bisturí del PP. Els populars estan disposats a derogar l'anomenat decret de mínims, que garanteix la presència del català, almenys en un 50%, en l'ensenyament. Però el sector educatiu alerta de la possibilitat que els alumnes puguin ser “separats per raó de llengua” i que s'imposi el castellà com a llengua vehicular. En aquest sentit, Bauzá s'ha mostrat enigmàtic i no ha aclarit realment què farà. Alguns centres educatius han mostrat la seva rotunda oposició a aquestes iniciatives i fa pocs dies es va presentar l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en Defensa de la Llengua. L'entitat aglutina més d'una cinquantena d'escoles de primària i secundària de les Illes Balears. En aquest marc de protesta, diversos col·legis s'han adherit a la campanya Enllaçats pel català, que consisteix a penjar les senyeres en forma de llaç. Representants d'Ensenyament han exigit a alguns centres que les retirin. El PP intenta justificar tots aquests canvis amb una suposada “falta de llibertat” dels castellanoparlants.
Oposició al carrer
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha estat una de les associacions més actives contra aquest paquet de mesures de Bauzá i la màxima expressió d'aquesta indignació es va viure el diumenge dia 25 de març amb una massiva manifestació pels carrers de Palma. Prop de 50.000 persones, segons l'organització, van clamar a favor del català i van exigir una rectificació en les posicions del PP, que sembla que, de moment, no es produirà. Enmig d'aquest ambient enrarit hi ha hagut la vaga de fam de Jaume Bonet, que la va mantenir durant 26 dies i que ha estat rellevat per Tomeu Amengual.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.