traducció - translate - traducción

6.5.12

MÉS ENLLÀ DELS RIUS I DE LA MAR


Josep Lluís Carod Rovira
Sembla com si les agressions que rep el català al País Valencià o a les Balears, l'intent deliberat de genocidi lingüístic i cultural, no tinguin res a veure amb nosaltres, ni ens afectin gens ni mica.
El retard de la notícia a la majoria de mitjans del Principat i el tractament donat a la vaga de fam de Jaume Bonet pel català fan pensar en una certa inconsciència, insensibilitat i irresponsabilitat de Catalunya en relació amb la resta de Països Catalans en temes comuns. És
desesperant la miopia existent davant el que passa més enllà dels rius i de la mar, allà on es parla el mateix idioma. Sembla com si les agressions que rep el català al País Valencià o a les Balears, l'intent deliberat de genocidi lingüístic i cultural, no tinguin res a veure amb nosaltres, ni ens afectin gens ni mica.
Però quan el català retrocedeix, és perseguit, és minoritzat, és la llengua tota i el poble que la té com a pròpia qui se'n ressent, qui és perseguit, retrocedeix i en surt minoritzat, per més que no n'hi hagi consciència i pugui arribar-se a pensar que la cosa no té res a veure amb nosaltres. I tant si hi té a veure! El setge polític ha començat allà i, si no troba resistència, arribarà també al Principat, amb la mateixa força i impunitat que valencians i balears ja coneixen. I no hi haurà ningú per ajudar-nos. Qualsevol atac contra la llengua catalana, tant se val on, és un atac contra la llengua catalana, i els ciutadans de Catalunya no podem restar-hi impassibles, fent d'espectadors encuriosits o neutrals, en una actitud suïcida.
Òmnium, l'Obra i Acció Cultural fan una tasca positiva, però la seva dinàmica acaba sent estrictament regional, “autonòmica”. Són presents en les grans celebracions de cadascú (Premi d'Honor, Octubre, 25 d'abril, Santa Llúcia, Nit de la Cultura a les Balears) i no gaire més, a nivell global de Països Catalans. La vaga promoguda pels Jubilats de Mallorca era i és una bona oportunitat per fer palès l'àmbit de la llengua i la seva unitat. Fóra demanar molt, posem per cas, que aquestes entitats organitzessin, fins a culminar el dia de Sant Jordi, una cadena per la llengua de dejunis simultanis de diverses persones a cada lloc, d'uns pocs dies, de Perpinyà a Alacant, de Maó a Formentera, per visualitzar en una xarxa de ciutats la solidaritat entre els parlants d'un mateix idioma, la seva capacitat de resistència i la seva voluntat de perdurabilitat i normalitat plena en el futur? Mai cap llengua no ha fet un gest simbòlic així i no dubto que la notícia donaria la volta món. Però això ha d'organitzar-ho qui tingui instruments per fer-ho. Gent anònima i gent coneguda en qualsevol àmbit, units pel vincle de la llengua, aconseguirien un ressò inimaginable: futbolistes, cantants, actors, músics, escriptors, empresaris, professors, mestres, pintors, escultors, periodistes, funcionaris, empleats, pagesos, botiguers, paletes, operaris, pescadors, aturats...
Som una llengua sense un mercat normal, amb grans dificultats per accedir a la producció creativa, editorial o musical. Els llibres fets a Barcelona es troben en llocs especialitzats, de Perpinyà a Alacant, de Palma o Eivissa a Andorra, però no a l'inrevés. Obtenir certs títols és una proesa i el primer escull ja és conèixer-ne l'existència. La manca de comunicació interdialectal en català, allò que és normal en les altres
llengües, sentir-ne les variants d'un mateix idioma habitualment a la ràdio i a la televisió, en el nostre cas no és un fet normal sinó exòtic, estrany, sorprenent. Em revolto cada cop que, des d'algun mitjà audiovisual hi ha qui fa broma fotent-se d'algun personatge per la seva fonètica mallorquina o valenciana, adduint-ne incomprensibilitat, en una concepció de l'humor típicament espanyola. No comprenc com algú pugui riure's de com parla un altre, en comptes de plorar davant la pròpia ignorància i demanar-se el perquè de l'absència de comunicació entre els dialectes catalans, de forma viva, fresca i espontània, com passa amb l'andalús, el castellà o l'argentí. Si darrere la mateixa llengua hi ha tot un poble, és qüestió que ho demostrem, més enllà dels discursos
Diumenge, 1 d'abril

FONT: CATALÀ SEMPRE
També us recomano aquesta pàgina de Facebook:
CRIDA A MANIFESTAR-NOS EN DEFENSA DE LA LLENGUA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.