traducció - translate - traducción

28.8.12

CAPÍTOL 2: EL NAIXAMENT DE LA NACIÓ


De la unió entre Ramon Berenguer IV i Petronel·la nasqué Alfons el Cast, primer rei de la Corona de Catalunya-Aragó i anomenat l'emperador dels Pirineus degut a les múltiples possessions que ell i els seus avantpassats havien adquirit a una i altra banda dels Pirineus. 

A la seva mort, el seu fill Pere I, que governà entre 1196 i 1213 i anomenat el Catòlic, perquè es va fer coronar pel mateix Papa, va heretar els seus dominis i al casar-se amb Maria de Montpeller, va afegir aquest territori a la corona. Pere va aturar l’expansió cap el sud, degut a la seva preocupació occitana i un fet va canviar el transcurs de l’expansió cap al nord. A començaments del segle XIII va ser predicada una croada contra els albigesos. Pere I va acudir en armes per ajudar els comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, vassalls seus, però davant del castell de Muret va morir en combat, el setembre de 1213. La mort i la derrota del rei català va comportar la ruïna de la nació occitana, la conquesta francesa dels seus territoris i la pèrdua de la influència catalana.
Paral·lelament a aquesta època, apareixen les primeres lleis catalanes, els Usatges, els primers gremis, i la diferenciació i consolidació de la llengua catalana. Però el naixement i la integració dels Països Catalans, comença durant el regnat del rei Jaume.
Després de la desfeta de Muret, s’empren l’expansió de Catalunya cap al sud de la Península, fixant els límits de les terres catalanes.

Amb Jaume I l’Illa de Mallorca s’incorpora a la confederació catalana-aragonesa, el 31 de desembre de 1229, i Eivissa durant l’any 1235. El que esdevindrà Regne de València és alliberat amb les campanyes a Morella, Ares i Borriana, l’any 1233, Almassora, l’any 1234, el Puig, 1237 i Almenara 1237.
El 9 d’octubre de 1238 el rei Jaume I entra a la ciutat de València amb la senyera de les quatre barres, que també esdevindria la bandera del Regne de València. Posteriorment s’avança i són incorporades Cullera,1240; la serra d’Espadà ,1242 ; Alzira,1243; Dénia i Xàtiva,1244; i Bihar,1245. També el Regne de Múrcia fou conquerit per Jaume I.

Del segle XIII al XV Catalunya va assolir el cim, pel que respecta a la seva política i cultura. L’any 1214 es creen les Corts, essent el Parlament més antic d’Europa (el segueix el d’Anglaterra, que data del 1265).
Un dels fills menors de Jaume I, també anomenat Jaume, va rebre d’herència del seu pare el regne de Mallorca. El reialme que comprenia les Illes, el Rosselló, la Cerdanya i la ciutat de Montpeller, va romandre independent des del 1276 fins el 1343 i foren governants Jaume II (1276-1311), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1343) , tots ells, coneguts amb l’afegitó “de Mallorca”. Durant aquest període independent, el regne de Mallorca fou aliat de la casa de França i sovint s’enemistà amb la Corona catalana. Finalment, el rei Pere III, el Cerimoniós, el reintegrà per la força l’any 1343, de nou a la Corona d’Aragó.
Arribada la fi de la reconquesta interior, els diferents successors de Jaume I, Pere II, el Gran (1276-1285); Alfons II, el Franc (1285-1291); Jaume II, el Just (1291-1327); Alfons III, el Benigne (1327-1335) i Pere III el Cerimoniós (1335-1387), se senten poderosos i amb energies sobreres per començar l’expansió per la mediterrània.

L’any 1282 i l’illa de Sicília és alliberada del captiveri dels francesos i passa sota sobirania catalana. A mitjans 1284 és el territori de Nàpols el que passa a mans catalanes. El 17 de gener de 1287 es conquereix l’illa de Menorca. L’any 1323 l’illa de Sardenya passa a formar part de la corona catalano-aragonesa. La potència econòmica sobretot, durant la primera meitat del segle XIV, es va traduir en els esplendorosos edificis gòtics que es van construir per tot el país.
Un altre episodi d’aquesta època l’escriuen els Almogàvers. L’any 1302 són cridats per l’imperi Bizantí per lluitar contra els turcs. Després de lluitar amb coratge i valor i derrotar als turcs, són traïts per la cort bizantina. El seu cap Roger de Flor, és assassinat l’any 1305 i comença l’anomenada “Venjança Catalana”. La Companyia Catalana d’Almogàvers derrota als grecs i als turcs i es fa amb el control de l’imperi bizantí. Funden els ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria i durant tres generacions l’antic imperi de Bizanci estarà dominat pels catalans.

En la seva màxima esplendor, conjuntament amb el Principat, les Illes i València, hi havia Sicília, els ducats d’Atenes i Neopàtria, Sardenya i Nàpols; i, durant poc de temps, Còrsega i la península de Morea, a Grècia. Tots aquests territoris foren membres d’aquella confederació d’estats mediterranis, en què Catalunya n’era la guia, la capdavantera i la propulsora.

Els primers Cònsols de Mar coneguts a Catalunya són els de Barcelona. L’any 1258 va aparèixer el llibre del Consolat de Mar, un veritable estatut internacional del Dret Marítim; el següent fou el de València, l’any 1283, i després el de Mallorca, l’any 1326.

L’any 1348 es va donar el primer episodi de pesta al nostre país. Fins a finals de segle XV en seguirien molts més i durant tot aquest període els diferents episodis de pesta van provocar que els Països Catalans perderen la meitat de la població i a les Illes la pesta del 1348 despoblà Mallorca.
Durant aquesta època també hem de parlar de les minories que vivien al nostre país. La descendència dels àrabs, continuava amb els moriscs (de fe musulmana) o mudèjars (convertits al cristianisme), i van arribar a ser el 40% del total de la població, radicats sobretot a les comarques del sud del Principat i al País València. A Mallorca també hi hagué un nucli important. Generalment, eren conreadors de la terra i es dedicaven a alguna activitat artesanal. Una altra col·lectivitat important, foren els jueus, establerts per tot el país. L’any 1391 van esclatar diverses revoltes contra els calls de moltes ciutats, que feren que els jueus perdessin la seva influència política, tot i que van ser una font econòmica important per a la corona.
A nivell cultural, podem parlar de la creació de les Universitats de Lleida, l’any 1300 i de la Universitat de Perpinyà, l’any 1350, així com l’obra dels pintors Ferrer Bassa, Bernat Martorell, Jaume Huguet... i de les obres d’Eiximenis, Bernat Metge i del predicador Sant Vicent Ferrer.
L’any 1387 Pere III fou succeït pel seu fill Joan que governà amb molta despreocupació. Tot i així, ell va crear la festa dels Jocs Florals, l’any 1393. El rei Joan va morir, l’any 1396, en una cacera i el va succeir el seu germà Martí l’Humà. Però poc després, l’any 1410 mor el rei Martí sense descendència, i això implicà la fi de la dinàstica del Casal de Barcelona, descendents de Guifre el Pelós que durant més de cinc segles van regir els destins de la Corona.

Durant dos anys, comença una lluita d’intrigues entre aragonesos i catalans per decidir la successió al tron. Fins i tot l’exèrcit castellà va intervenir en els conflictes entre els membres de la corona catalano-aragonesa. Finalment, la successió va quedar establerta, l’any 1412, en l’anomenat Compromís de Casp, on un noble castellà, Fernando d'Antequera fou impulsat per les maniobres polítiques de les classes dirigents aragoneses de la Corona. Però la sentència de Casp va produir una gran decepció a Catalunya. El comte d’Urgell es va alçar en armes, però va ser empresonat després d’una heroica resistència i dut a Castella, i més tard a Xàtiva, on va morir empresonat.

Ferran però, va morir al cap de quatre anys, i el seu fill, Alfons, fou coronat rei, i governà entre 1416 i 1458, anomenat el Magnànim, IV a Catalunya i V a Aragó, va reiniciar l’expansió per la Mediterrània i s'instal·là a Nàpols, despreocupant-se així de la corona, fet que comportà tota una sèrie de conflictes socials i polítics: conflictes remences al camp, lluites pel poder a Barcelona entre la Biga (partit de l'oligarquia urbana) i la Busca (partit dels mercaders, artistes i menestrals) i enfrontaments amb les institucions catalanes.
L’any 1450, a Ciutat de Mallorca, es produeix un alçament de pagesos i menestrals contra els senyors. Tots aquests fets van conduir a una guerra civil entre 1462 i 1472, coneguda com la Primera Guerra dels Remences, durant el regnat de Joan II, germà i successor d’Alfons, que governà entre 1459 i 1479.
Durant aquells anys, la literatura del País Valencià és d’un gran nivell, sobretot gràcies als poetes Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, Roís de Cornella i a Ausiàs March.
L’any 1450 es funda la Universitat de Barcelona.

Un dels fills de Joan II, l’infant Ferran, va contraure matrimoni, l’any 1469, amb Isabel de Castella, unint així dos potents regnes, respectant llurs institucions, cultura i llengua. El regnat de Ferran II de Catalunya i d’Isabel de Castella, iniciat l’any 1419 fins 1516, és coneix com l’època dels reis Catòlics, on la corona de Castella va tenir una clara supremacia.
També durant aquests temps va tenir lloc la Segona Guerra dels Remences, alçament dels Remences, iniciada l’any 1483 i que perdurà fins la sentència arbitral de Guadalupe de 1486. Amb aquesta sentència,s’extingien els abusos i alguns drets senyorials que perjudicaven als pagesos i se’ls alliberava de l’adscripció a la terra. Tot i així, van continuar subjectes a censos, delmes i altres imposts i drets senyorials.

L’any 1492 es produeix el descobriment d’Amèrica pel navegant Cristòfol Colom - fet que fou possible, gràcies a l’esforç i al diner català - fou portat a terme exclusivament en nom de Castella, i Castella fou qui entrà a sang i foc a les terres americanes, sense respectar ni usos ni costums, ni llengües, ni pobles. Cal dir que des de Castella, també es va impedir que els catalans participéssin en la colonització del nou món, i fins i tot se’ls va prohibir que hi comerciessin, decret de 1504, ja que tancaven el pas a qualsevol “nació estrangera”.

Aquell mateix any es va decretar l’expulsió dels jueus i juntament amb la imposició de la Inquisició, es va limitar considerablement el desenvolupament econòmic, cultural, polític i social de tots els territoris catalans.
D’aquesta època també podem parlar de la família valenciana dels Borja que van arribar al soli pontifical. Calixt III regnà els anys 1456 a 1458 i Alexandre VI els anys 1492 a 1503. Durant el temps que van ser Papes, van continuar parlant i escrivint en català a la manera de València. I entre 1479 i 1521 València va esdevenir la capital financera de les empreses de la monarquia, però els profits polítics que en va treure van ser molt pocs.
L’any 1499 es funda la Universitat de València.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.