traducció - translate - traducción

19.8.12

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya (I)

Sovint es fa referència als prop de 300 anys d’actuacions espanyoles encaminades a destruir Catalunya com a poble i a fer desaparèixer el català com a llengua viva i parlada. Es parteix de la guerra anomenada de Successió, que va tenir com a una fita important el setge i l’assalt de Barcelona per part de les tropes franco-espanyoles el 1714, i després el Decret de “Nueva Planta”. Efectivament es tracta d’una fita molt important: des de llavors i fins ara Catalunya està permanentment ocupada per l’exèrcit espanyol, a més d’altres mancances de sobirania.
Però l’obsessió genocida castellana (o espanyola) ve de molt abans. Precisament fa poc que s’ha commemorat el 650 aniversari de l’inici de la Generalitat de Catalunya, situat a les corts de Catalunya celebrades a Cervera l’any 1359.
Doncs bé, aquestes corts s’havien convocat perquè des de 1356  els exèrcits castellans ocupaven diverses zones dels regnes d’Aragó i València. A principis de 1359 una flota castellana va entrar a la Mediterrània i es va apoderar de Guardamar al regne de València. Al juny de 1359 la flota castellana va posar setge naval a Barcelona, i va amenaçar diversos punts de la costa catalana. El propòsit del rei castellà don Pedro el Cruel era apoderar-se de tots els territoris de la Confederació catalano-aragonesa amb el nom de Castilla la Nueva (Crònica del rei en Pere III el Cerimoniós, Capítol VI,  Pàràgraf 60).
Davant de la gravetat de la situació es varen convocar  Corts de Catalunya a Cervera de l’octubre al desembre de 1359. Els tres braços, el reial (o popular), el nobiliari (o militar) i l’eclesiàstic varen aprovar donar una contribució (anomenada “donatiu”) al rei en Pere III el Cerimoniós a fi d’atendre les despeses de la guerra per defensar el país de la invasió castellana. Aquesta contribució era d’un import elevadíssim, mai vist fins llavors.  Per aquest motiu els diputats dels tres braços varen aconseguir que el rei acceptés el nomenament de 12 diputats, 4 per braç, a fi d’administrar i controlar la recaptació i despesa d’aquesta contribució. Aquests 12 diputats varen ser l’embrió de l’organisme que es va anar consolidant amb el nom de Diputació del General, que volia dir la representació de la generalitat o totalitat del país.  És a dir, que el naixement, fa 650 anys, de la Generalitat, té el seu origen en el primer intent castellà de conquesta i annexió de Catalunya.
Després de moltes vicissituds, al 1366 els exèrcits castellans es varen retirar d’Aragó i de València, i Catalunya va tenir un respir de poc més de 40 anys.
Al 1411, amb motiu de la mort de Martí l’Humà el 1410 sense haver nomenat successor, Aragó i València tornen a ser envaïts pels exèrcits castellans. La pressió militar, els suborns, les intrigues i les traïcions varen fer que la Sentència de Casp donés la Corona de tots els territoris de la Confederació catalano-aragonesa a Ferran d’Antequera, regent de Castella.
Malgrat la introducció d’una dinastia castellana, es va conservar la independència i la integritat del país. Però la guerra dels Segadors va comportar una nova invasió dels exèrcits castellans, aquesta vegada també dins el territori del Principat. Aquesta invasió es va saldar amb la mutilació de Catalunya. El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya (el que avui designem com a Catalunya Nord) varen ser lliurats a França, que va desencadenar una repressió duríssima, que ha desembocat als nostres dies a la pràctica eliminació de la llengua catalana.
Després de la guerra de Successió, Catalunya queda totalment ocupada pels exèrcits castellans, queda eliminada Catalunya com a entitat sobirana, i comença una persecució implacable contra la llengua catalana.  A partir d’aquí, del 1714, podem parlar de 300 anys més d’actuacions imperialistes i genocides espanyoles.
Per tot això, sembla que és convenient traçar una cronologia d’aquest  llarg procés de genocidi polític i cultural, a fi que tothom en pugui tenir una visió global i sintètica.

FONT:

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.