traducció - translate - traducción

27.8.12

M'HE FOTUT EN UN EMBOLIC GREU. S'ADMETEN CONSELLS

Dissabte a la tarda, cap al tard, tornava de la platja.
Al costat d'un dels dics i a la sorra hi havia una gent, dos homes amb dues dones i canalla, que tenien tres canyes plantades a la sorra.
Com que fa dos anys em vaig clavar un am al peu i sé el que vaig passar i sé que està prohibit per la normativa de Vilanova, m'hi vaig acostar per indicar-los que no estava permès. En català naturalment.
La primera resposta, ja agressiva, va ser:
- Y a ti qué te importa ? eh? largo de aquí.
Vaig intentar raonar amb el que m'havia passat i que a les roques feien la vista grossa. En català, clar.
Això, tot i que no ho van dir, els va emprenyar molt i començaren els insults.

Vaig decidir marxar doncs ja estaven informats.
En fer un parell de passos, l'altre home, va deixar anar:
- A ver si te vas a caer y te vas a abrir la cabeza... o a romperte el pesquezo!

Vaig posar l'mp3 en posició d'enregistrar i li vaig demanar que si no eren amenaces, que m'ho repetís per tal d'enegistrar-ho.

El primer home se'm va tirar a sobre, va forcejar amb mi, em va robar l'mp3 (Ipod d'Apple, poca conya) provocant-me un tall a la mà i després el llençà al mar.

Evidentment, en un lloc apartat, vaig fer venir els mossos que ens van prendre les dades.

Avui, en anar-ho a denunciar, m'he trobat que m'havien denunciat ells per una cosa totalment inventada.

Segons ells jo estava en pilota picada i m'estava tocant davant els seus fills. Per tant denunciat per exhibicionisme i pederàstia. Els mossos m'informen que com que ja hi ha una denúncia, jo he de declarar (defensant-me de l'acusació) i explicar la meva "versió".

Em trobo doncs que és la meva paraula (amb un certificat de lesions i la factura de l'mp3), sol, com anava, contra la d'ells i elles que eren quatre o cinc persones.

Demà a les 10 he d'anar a declarar amb l'advocat. Les reflexions ja me les faig jo, però si el jutge valora com a bones les acusacions per un fet tant greu, quin cony de sortida tinc jo? M'hauré d'inventar un testimoni que menteixi per corroborar el que realment va passar? Hauré de defensar-me sol, aferrat a la confiança amb la justícia? Què passarà si la versió d'aquells impresentables és creguda pel jutge?

Clar que tinc el suport d'amistats i gent que em coneix de fa anys, però no és suficient per defensar-me.

Us he explicat el que hi ha. No sé si estic gaire d'humor per res més.

Ja he dit que les consideracions i la tristesa per la condició humana les guardo per mi.
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.