traducció - translate - traducción

25.5.15

BONES NOTÍCIES DES DE LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ

font: http://www.vilaweb.cat/

Gran patacada del PP de Bauzá

Els partits d’esquerra poden arribar a la majoria parlamentària
MÉS ha aconseguit sis diputats al parlament balear.
El PP de José Ramón Bauzá perd amb escreix la majoria absoluta al Parlament Balear: perd quinze diputats i n'obté vint, essent la força més votada. Per darrere el segueixein els partits d’esquerra: PSIB-PSOE, amb 14, Podem amb 10 i Més, que arriba als nou (sis per a Més per Mallorca, i tres per a Més per Menorca). També entra amb força el PI de Jaume Font, amb tres, i Ciutadans, amb dos. Gent per Formentera referma el seu diputat. Per obtenir la majoria del parlament balear es necessiten 30 diputats, que ara mateix són a l'abast dels partits d'esquerra. Amb la socialista Francina Armengol al capdavant, i juntament amb Podemos, Més i Gent per Formentera, l'esquerra balear obtindria 34 diputats i obtindria la majoria parlamentària. Vegeu les dades de l'escrutini.
A les dures i les madures
Malgrat el daltabaix del PP, que ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, José Ramón Bauzá ha decidit que no dimitirà: 'Sempre he dit el mateix, continuaré al capdavant del partit a les dures i les madures'. El president de l'última legislatura creu que 'alguna cosa devem haver fet malament, perquè molts ciutadans ens han retirat la confiança. Ha estat un resultat dur i difícil'.
La cap de llista de PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha aconseguit de mantenir els 14 diputats que tenia el grup socialista. 'Estic molt contenta pels ciutadans que han lluitat tant contra les polítiques d'aquests quatre anys de govern de José Ramón Bauzá i el PP i que tant han patit'. Segons paraules d'Armengol, 's'obre un nou temps de canvi, de major pluralitat i en el qual els socialistes hi tenim una important responsabilitat i l'exercirem'.
____________________________________________________

El País Valencià renaix amb una derrota contundent del Partit Popular

La suma de les esquerres obté la majoria absoluta a les corts, amb un creixement espectacular de Compromís
Les eleccions a les Corts Valencianes han deixat un mapa polític molt canviat. El PP cau dels 55 diputats que tenia a tan sols 31. La patacada d'Alberto Fabra va acompanyada de la pèrdua també del PSPV, que passa de 33 diputats a 23. Compromís és la tercera força amb una pujada ben forta: passa de 6 diputats a 19. Ciutadans i Podem entren al parlament tots dos amb 13. En canvi, EUPV no supera la barrera del 5% i es queda fora de les corts. Vegeu totes les dades ací.
Vegeu aquesta crònica en vídeo de la nit electoral de Compromís, des de València:
Fabra: 'Serà difícil de governar'
Amb l'escrutini pràcticament acabat, Alberto Fabra ha eixit a reconèixer la derrota. Ha reconegut que els comicis 'han estat dolents a l'àmbit autonòmic i a la majoria de municipis'. Així i tot, ha destacat que el seu partit havia estat el més votat.
'Ara s'obre un ventall de possibilitats', ha dit, i ha afegit que el PP treballaria per 'recuperar la confiança' dels valencians. Ha subratllat que amb la suma de la resta de forces seria difícil que el PP pogués governar. I ha acabat dient que treballarien amb la resta de forces i prioritzarien 'una possibilitat de futur estable' al País Valencià.
Ximo Puig: 'Avui s'acaben vint anys del PP'
Ximo Puig, líder del PSPV i ara amb possibilitats de governar a la Generalitat Valenciana, s'ha mostrat eufòric després de saber els resultats, malgrat la pèrdua de suport del seu partit. 'Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista'.
Mònica Oltra: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes' 
Mònica Oltra, de Compromís, ha dit: 'Esperàvem un resultat bo, però ha desbordat les expectatives'. I ha afegit: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià'.
Sobre possibles pactes per a governar la Generalitat, la dirigent de Compromís ha dit: 'Ara comença el moment de la paraula, d'escoltar l'altre.'
____________________________________________

Una nit històrica... i tres reflexions

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.
1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona
Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys. 
Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.
El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.
Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.
2) Un nou País Valencià, amb Compromís
Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà. 
Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única. 
No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció. 
A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi. 
El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.
3) La nova política és un factor determinant
Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política. 
Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

Share/Bookmark