traducció - translate - traducción

9.5.15

Contra el punys i les pistoles, de nou - Editorial - VilaWeb

Contra el punys i les pistoles, de nou - Editorial - VilaWeb

Cal denunciar amb tota contundència i sense embuts Ciutadans i el Partit Popular. Cal deixar clar que el seu comportament repugna a la gran majoria de la població.

Individus de Nuevas Generaciones del PP
És ben visible la violenta escalada verbal que protagonitza la dreta espanyola, concretament PP i Ciutadans. Dos grups que, aquests últims dies, traspassen tots els límits tolerables en un sistema democràtic. No és només la immensa barrabassada de Wert, aquesta descomunal agressió que protagonitza de nou el més demencial ministre espanyol d'educació que podem recordar. Perquè aquesta gent ja han anat i va molt més enllà del debat escolar. Van començar identificant la voluntat popular, expressada reiteradament a les urnes, amb el colpisme, trampa habitual de tots els moviments feixistes. Però darrerament han fet passos com més va més greus. Les amenaces de Ciutadans contra la manifestació de l'11 de setembre, la xenofòbia de què va fer gala el diputat Santamaría a Salt o la insinuació, ahir, d'un altre candidat del PP dient que els catalans hauríem de ser deportats amb tren per la Jonquera són manifestacions simplement inadmissibles. Perquè amenacen l'essència de la democràcia.
Rivera amb personatges de Falange, Democracia Nacional
o Nudo Patriota Español, 
La reacció, per tant, s'imposa. Cal denunciar amb tota contundència i sense embuts Ciutadans i el Partit Popular. Cal deixar clar que el seu comportament repugna a la gran majoria de la població. I cal bastir al voltant d'aquests dos partits un mur cívic en defensa de la democràcia i dels drets, de la convivència i la llibertat. La proposta de Ciutadans i PP és massa evident: com que no poden guanyar a les urnes consideren que cal trencar les urnes. I això simplement no ho podem consentir. La 'dialèctica dels punys i les pistoles' joseantoniana és viva avui en boca de Carina Mejías, de Sergio Santamaría, d'Albert Rivera o d'aquest peculiar personatge que es presenta per a batlle de Cardedeu i que vol que tornem a transitar el camí de l'exili que ja van fer els nostres avis. 
La coneguda frase de José Antonio Primo de Rivera és una de les més terribles que recorda la història política d'Europa. El fundador de la Falange va afirmar: 'No hi ha més dialèctica admissible que la dialèctica dels punys i les pistoles, quan s'ofèn la justícia o la pàtria' --la pàtria espanyola, és clar. I el resultat de la imposició d'aquella dialèctica és ben viu encara al nostre país, fins i tot ara que han passat dècades i només falten mesos per a deslliurar-nos-en. Però no ens hauria d'estranyar. És la nostra força i la constatació que som a punt de guanyar que els obliga a descarar-se. Ara, com aleshores, ells deixen clar el menyspreu a la majoria. I ara, a diferència d'aleshores, cal que entenguem on és l'enemic de la llibertat, cal que hi fem front però cal, sobretot, que guanyem. Que guanyem nosaltres i no ells. Que guanyem pels qui som avui però també per tots aquells qui van haver de sofrir durant llargues dècades aquest ahir terrible i criminal que Ciutadans i PP, encara avui, volen que torne.



Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.