traducció - translate - traducción

8.5.15

Ciutadans i la llengua catalana

Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 3 de maig del 2015
http://cat.elpais.com/cat/2015/05/03/cultura/1430646921_131796.html

Amb el nou cicle electoral, la gestió de la diversitat lingüística a Espanya pot dependre de l’emergent partit liberal
La qüestió és saber si Ciudadanos ampliarà el terrorisme lingüístic que ja practica impunement l'estat espanyol, especialment el PP. (Peu de foto i selecció imatge, l'autor del blog) 

Rudolf Ortega

El partit d’Albert Rivera s’ha vist instat per les enormes perspectives electorals a elaborar un programa sencer vàlid per a tot Espanya. Són tota una novetat, aire fresc per a la dreta espanyola, tan arnada. Però són uns vells coneguts a Catalunya, on han desenvolupat tot un ideari al voltant d’una única matèria que s’ha convertit en l’argument axial de tota la seva acció política: la llengua. I són tres els pilars sobre els quals han sustentat el seu discurs: l’afició a la llengua comuna, la defensa del bilingüisme i la crítica a la política lingüística.

Ciutadans i la llengua comuna. Hem sentit a Ciutadans sostraure a les llengües qualsevol condició que no tingués a veure amb la comunicació estricta. “Les llengües serveixen per comunicar-se”, han dit, en una interpretació de la qual qualsevol alumne de primer de filologia pot entreveure la fal·làcia. El que serveix per comunicar-se és la facultat del llenguatge, que és efectivament comuna per a tota l’espècie humana. D’aquí a apostar per la llengua comuna com a via per a una comunicació fluida només hi ha un pas, molt fàcil de fer si estàs carregat d’estereotips i supersticions i si manlleves a les llengües tot el valor afegit que els aporten el lloc on es formen i la història que les construeix. Una llengua és el patrimoni cultural immaterial més important d’una comunitat humana, sigui ètnia, nació, país o com vulguis, i aquest pes específic que no es qüestiona per a cap de les llengües importants no hauria de ser sistemàticament soscavat respecte de la resta de llengües sota la invocació a l’ús d’una llengua comuna que ens faciliti la comunicació.

Ciutadans i el bilingüisme. De bon principi, el partit de Rivera es va erigir en l’abanderat del bilingüisme, un concepte contínuament pervertit en traslladar sobre el medi el que ha de ser una qualitat personal. El bilingüisme és la capacitat que tenim de fer anar en societat dues llengües amb un grau de competència màxim i equivalent, i només en pocs casos, aquells en què la persona ha estat exposada a un doble estímul per igual, es pot parlar de bilingüisme també en el pla de la llengua materna. Per tant, és una qualitat de les persones que, t’ho miris per on t’ho miris, sempre beneficia el parlant. Ara bé, qualsevol que defensi el bilingüisme sense cinisme i es miri les estadístiques sobre el coneixement i l’ús del castellà i el català a Catalunya haurà de concloure que la llengua que demana amb urgència una defensa granítica és, precisament, la catalana, menys sabuda, menys emprada. Des de la seva fundació, Ciutadans ha manegat un concepte de bilingüisme del tot espuri, pel qual qui havia de ser bilingüe no eren les persones, sinó el medi, de tal manera que, assegurant la presència de totes dues llengües en l’entorn, el coneixement i l’ús de la llengua de l’altre fossin totalment superflus. Doble retolació, doble xarxa escolar, documentació oficial en dues llengües, televisió pública en tots dos idiomes..., en una operació d’enginyeria sociolingüística brussel·lita que l’única cosa que fa és, en lloc de fomentar el bilingüisme, garantir un doble monolingüisme, i no és el mateix.

Ciutadans i la política lingüística. Si defenses el bilingüisme, ni que sigui espúriament, algun dia hauries de fer una defensa del català, de cara a la galeria si vols. Al contrari, des de Ciutadans la política lingüística ha estat sistemàticament combatuda en qualsevol de les seves mesures i demagògicament criticada en la seva oportunitat. S’han expressat en contra de la imposició de multes (ep, en això coincidim!) perquè atempten contra la llibertat; en contra de les quotes al cinema, perquè vulneren la lliure empresa; en contra de les subvencions, perquè generen clientelisme; i tota la política lingüística ha estat titllada de política identitària, la qual, evidentment, és incompatible amb el manteniment de quiròfans tancats. ¿Podríem destinar els recursos de la llengua a obrir sales d’operacions? És clar que sí. La llengua no desapareixerà a causa de la crisi, mentre que l’Estat del benestar sí que ho podria fer, de manera que destinar els recursos de la llengua a salvar vides no seria pas llençar els diners. Però tots moros o tots cristians. Els pressupostos que rep el foment de la llengua catalana a Catalunya són xavalla al costat dels que rep l’espanyol a fora d’Espanya a través del Instituto Cervantes, i encara és hora que algun ciutadà digui que convindria tancar el Cervantes de Beirut per poder obrir més plantes d’hospital.

Ciutadans es prepara per entrar en ajuntaments i comunitats autònomes, també en les que tenen llengua pròpia. Que diguin què pensen fer amb el gallec, l’asturià, el basc, l’aragonès i el català o valencià. Massa patrimoni per ignorar.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.