traducció - translate - traducción

29.5.15

XIULAR O NO XIULAR, HEUS ACÍ LA QÜESTIÓ

D'una conversa amb en Joan i en Jordi...



Anem a pams: xiular un himne, de la mateixa manera que xiular un adversari quan surt al camp, insultar a l'àrbitre o a un jugador, evidentment que és una falta de respecte i com a tal és difícil de justificar. Ara bé, les persones gaudim de la llibertat, si més no hauríem de gaudir-ne, de faltar o deixar de faltar el respecte a qui vulguem, atenent-nos a la llibertat d'expressió, la qual cosa, sí que és un dret. El que fan els aparells de l'estat, ben organitzats, és coartar i criminalitzar per poder  amenaçar amb sancions a ciutadanes i ciutadans que estan disposats a faltar el respecte de manera col·lectiva. És pervers i desproporcionat i una agressió gens democràtica al dret d’expressió. Aquest garanteix a tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l'article 19º de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la majoria dels sistemes democràtics també l'assenyalen.

Oliver Wendell Holmes Jr. i Louis Brandeis, famosos juristes nord-americans, van encunyar l'argument del mercat d'idees. Segons aquesta analogia amb la llibertat de comerç, la veritat d'una idea es revela en la seva capacitat per a competir en el mercat. És a dir, estant en igualtat de condicions amb les altres idees (llibertat d'expressió), els individus apreciaran quines idees són veritables, falses, o relatives. És evident que en el mercat d’idees la idea del que representa la Marcha Granadera, cotitza a la baixa, i d’aquí ve la resposta de l’Espanya sempre fonamentalista, i talibana de la pàtria. Pura desproporció arbitrària.

Precisament aquestes desproporcions que ratllen la il·legalitat, són les que ajuden a crear el rebuig i la pèrdua de respecte vers els símbols d’un estat que s’imposa així: conculcant drets personals i col·lectius. Com sempre, una vegada més.

Per mi la cosa és clara, si el terreny de joc és aquest, reconeguem cada part la nostra responsabilitat i juguem la partida. Els qui faltem el respecte, com a recurs de protesta i de resposta a la imposició sistemàtica dels aparells de l’estat, que són l’altra part.

Per tant deixem clar davant del món, una vegada més, qui faltem el respecte, i qui se salta els drets més elementals per seguir-se imposant, dia rere dia i en cada ocasió que se li presenta, a un poble, una cultura o qualsevol conjunt de ciutadans. I així, fa més de 300 anys. Ara ens vénen amb xiular o no xiular? Au, va, home!

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.