I de cop i volta em vaig trobar fent una espècie de viatge en el temps.
Enmig del bosc d'alzines, roures i algun pi pinyoner em vaig sentir transportat a altres èpoques. Pròpies i impròpies.
No només em va venir al cap la meva infància i adolescència, molt vinculades a excursions amb amics, berenades a l'estiu o caceres de bolets a la tardor, si no que em se'm va presentar una manera de viure barcelonina. Vaig imaginar les llargues passejades cap a la Font d'en Ribes, aquelles tardes estiuenques que anomenaven fontades. Vaig comprendre les dones amb mirinyacs, o potser alguna agosarada modernista amb pantalons, la canalla jugant amb rutlles i palets, i els homes, més enrere parlant d'aquell esport que en Gamper els hi havia ficat al cap. Tot plegat una espècie de viatge màgic, una mica com descobrir la calma de temps passats. Com si aquest tros poc visitat de la Barcelona metropolitana actual s'hagués negat a créixer i a mi, visitant privilegiat que fa marxa enrere en el temps, m'hagués estat permès entreveure els secrets d'aquest jardí abandonat.
2 comentaris :
Gràcies!!! M’agrada encara més com a vídeo.
Per cert, quina colla més gran de seguidors del bloc, wow!
Déu ni do... però els teus interactuen més i t'hi pots relacionar més. També ho té el sistema que és més adequat el wordpress. Jo també li tinc molt "carinyo" a aquest vídeo... gràcies!
Publica un comentari a l'entrada