Catalunya serà un nou Estat de la UE quan ho decideixin els seus ciutadans
Enllaç a l'entrada del Bloc d'Albert Fuguet
Era un dissabte d’agost. El rellotge marcava les 7 de la tarda. Un grup de joves es troba en un bar de Barcelona. Havien quedat per prendre uns refrescos. Tenen entre 18 i 40 anys. No es coneixen de res, de manera que el primer que fan és presentar-se. Han quedat a través de Facebook.
Alguns d’ells són de classe benestant, fills d’empresaris i comerciants. D’altres són de classe mitjana, fills de treballadors. I alguns altres vénen de famílies humils, fills de l’anomenada classe obrera. A simple vista no comparteixen aficions, ni interessos, ni forma de vida.
L’Estat propi de Catalunya beneficiarà tothom
Els nois tenen molt clar que, en circumstàncies normals, difícilment podrien ser amics. Però han quedat per prendre un refresc i per col·laborar plegats. Tots ells volen que Catalunya obtingui el seu propi Estat el més aviat possible. Només així s’asseguraran un futur prometedor.
Tots ells estan patint una greu crisi econòmica, però saben queCatalunya podria sortir-ne demà mateix. Tots ells viuen del salari que guanyen. Però saben que el seu sou seria més alt en una Catalunya amb Estat propi. És justament aquí on troben el seu particular punt d’unió. És justament per això que han quedat en un bar de Barcelona, una tarda de dissabte del mes d’agost.
Seuen amb ganes de treballar. Comencen un intens i constructiu pla d’actuació. A partir d’aquest moment es proposen conscienciar la població. Volen explicar a tothom que l’Estat propi beneficiarà amb escreix tots els ciutadans de Catalunya; sense excepció: vinguin d’on vinguin i pensin com pensin.
Un senyor els crida l’atenció. Seu a la taula del costat i està prenent una copa de vi. Els diu:
- “Chicos. Me parece genial lo que estáis haciendo. Puedo compartir incluso algunas de las ideas que estáis proponiendo. Pero tengo un par de dudas: ¿Realmente creéis que sería positivo para Cataluña que obtuviese su propio Estado? ¿No habéis pensado que, tal vez, la Unión Europea no aceptaría una Cataluña así? ¿Se os ha pasado por la cabeza que el Estado de Cataluña podría quedar fuera de la UE?"
Els nois somriuen. Conviden aquest senyor a afegir-se a la xerrada. Fan cara d’obvietat, com si s’hagués posat en dubte la capacitat de La Sagrada Família per atraure turistes.
Aquest curiós grup de joves té molt clar que Catalunya seria un Estat dela UE en el mateix instant que el Parlament fes la Declaració d’Estat propi.
Els nois saben que la Unió Europea considera que els ciutadans de Catalunya són ciutadans de l’Europa comunitària. Saben que al 1992 els catalans van rebre l’estatus de “ciutadans de la UE ”. Aquest estatus va ser atorgat pel Tractat de Maastricht.
Aquesta Carta va donar pas a la creació oficial de la Unió Europea. La seva funció era ben clara: assegurar una unió més estreta entre els pobles d’Europa. Això va ser l’embrió de la Constitució europea que ara mateix està en vigor: l’anomenat Tractat de Lisboa.
Això vol dir que si el Parlament proclamés l’Estat propi de Catalunya naixeria automàticament un nou membre de ple dret de la UE , que s’afegiria a França, Alemanya, Espanya, etc.
És cert que hi ha cua per entrar a la UE. De fet, hi ha llista d’espera. També és cert que el Tractat de Lisboa diu que si un Estat se segregués d’un altre passaria a la cua de la llista per entrar a la Unió Europea. Però això només afecta aquells que encara esperen poder formar part de la Europa comunitària, i aquest no és el cas de Catalunya.
Aquests joves també han seguit els estudis de la Stanford University dels Estats Units, segons els quals existeixen arguments “jurídics i polítics” que avalen el concepte d’”ampliació interna” de la UE quan els seus territoris s’”independitzen” dels seus actuals Estats. Segons aquests estudis, ni Catalunya, ni Escòcia, ni cap altre territori de la Unió Europea hauria de sol·licitar la seva admissió, perquè la seva autodeterminació serà automàticament acceptada per la UE.
És normal que els nois sàpiguen tot això, sobretot tenint en compte que ho viuen en el seu dia a dia. Molts aspectes de la seva vida estan reeixits per Brussel·les i Estrasburg, algunes lleis del seu país surten del Parlament Europeu i alguns d’ells reben subvencions de la UE; i saben que les continuarien rebent, igual que Alemanya, Holanda oDinamarca.
Catalunya seria la 4a potència econòmica de la UE
Aquests joves són nois espavilats. Dominen a la perfecció les eines de comunicació actuals. Per descomptat, estan al corrent que Alemanya (per exemple) veuria amb molt bons ulls la creació de l’Estat propi de Catalunya en el marc de la UE , bàsicament perquè ja fa temps que anhela per un Estat econòmicament fort al sud d’Europa. Tothom té molt clar que l’Estat de Catalunya seria el 3r o 4t Estat de la Unió Europea en renda per càpita.
El cambrer s’apropa a la taula dels nois. Els joves paguen les seves consumicions amb euros (la moneda europea). Aquesta serà, justament, la moneda amb què continuaran pagant les consumicions en cas que Catalunya obtingui el seu propi Estat. Serà així perquè la política monetària del seu país també depèn de la Unió Europea.
Tots els ciutadans de Catalunya tindran una qualitat de vida molt superior
Són quarts de deu de la nit. Els nois ja han establert les primeres accions per transmetre el missatge a la resta de la societat. Volen explicar a tothom l’important que és que Catalunya obtingui el seu Estat propi el més aviat possible. Això serà providencial per assegurar un futur pròsper a totes les persones que viuen a Catalunya, perquè la seva qualitat de vida augmentarà com ningú s’imagina.
Els nois tenen molt clar que aquest futur prometedor per tots els habitants de Catalunya és a tocar. Però també tenen molt clar que hauran de treballar molt dur, perquè la tasca no és gens fàcil.
Els nois saben que Catalunya serà un nou Estat de la UE quan ho decideixin els seus ciutadans. El compte enrere ha començat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada