http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/528221-ridicul-nacionalisme-principati.html
Deia el més gran dels intel·lectuals catalans del segle XX, el valencià Joan Fuster, que o bé recuperàvem la unitat de la nació o seríem destruïts com a poble. Penosament avui el nacionalisme català és captiu del provincianisme més ridícul i contraproduent. Als llimbs de la imbecil·litat profunda, i pretenent ser pràctics, s'ha instal·lat en el nostre imaginari col·lectiu que això dels Països Catalans fa més nosa que servei. De manera que una gran part del nacionalisme ha decidit que la nació coincideix exactament amb la delimitació de les quatre províncies que s'inspiren en les ínfules de modernitat del jacobinisme francès. Ni un pam més amunt, ni un pam més avall.
Ja és ben curiós que el punt de partida d'alguns nacionalistes abrandats sigui la divisió provincial pensada i executada des de Madrid, per molt que es remunti als segles XVIII i XIX i hagi anat penetrant en el nostre imaginari nacional. Però encara és més delirant que això es faci des d'un nacionalisme que històricament no ha estat independentista. Perquè no oblidem que el gruix d'aquells que s'han declarat nacionalistes al Principat fins fa quatre dies tenien com a objectiu un encaix amable a Espanya.
La paradoxa és que aquest nacionalisme –que no era independentista i en bona mesura se segueix resistint a ser-ho– circumscrivís la nació a les províncies de Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona. Precisament quan de nació n'hi ha tanta o més a les Illes Balears o a àmplies regions del País Valencià que en moltes àrees i ciutats del Principat. Només cal passejar per Ciutadella o la Vall d'Albaida per constatar que la nació hi és molt més viva que al Baix Llobregat o al Tarragonès.
Qualsevol nacionalista hauria d'estar tan preocupat per les escomeses al català a Gandia o Palma com a Palafrugell. O és que no té el mateix valor un catalanoparlant a València o a Manacor que a Lleida? O és que torpedinar l'ensenyament en català a les Illes o al País Valencià no persegueix exactament el mateix objectiu que al Principat? O és que no ens adonem que l'objectiu principal del nacionalisme espanyol ha estat i és la destrucció i/o assimilació de la nació catalana? O és que estem idiotitzats i captius d'aquest regionalisme principatí que ens han inoculat i acceptem mansament? Curiosament, l'espanyolisme identifica clarament la nació catalana i s'hi abraona amb una virulència que retrata la seva voluntat d'extermini.
Les Illes, però molt especialment València, són la primera barricada contra el projecte d'assimilació històric de Castella sobre la nació catalana. I un patriota conseqüent el que no pot fer mai és deixar desemparats els compatriotes allí on són més febles que és precisament allí on el nacionalisme espanyol s'hi ha aplicat amb més intensitat i cruesa.
Si abandonem la perifèria de la nació no només perdem una part del país sinó que ens quedem sense barricades i més exposats que mai. I és que el sentit pràctic d'alguns nacionalistes principatins brilla per la seva absència.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada