Les perles del nou director d’informatius de la COM Ràdio
Publicat el 04 abril 2012.
El nomenament de Pablo Planas com a nou director d’informatius de la COM Ràdio ha causat molta sorpresa però pocs comentaris en profunditat. La majoria de mitjans s’han quedat amb la dada que, fins al desembre passat, era el director de Libertad Digital, el diari propietat de Federico Jiménez Losantos. Llavors va plegar per dedicar-se a la família i amb projectes futurs que llavors “no podia revelar”. Tenia un avançament del que li esperava pocs mesos després?
Però que pot implicar per a una emissora pública i en català el fitxatge d’un periodista amb el perfil de Planas? Sols llegint algunes editorials de Libertad Digital durant l’època que ell dirigia el diari és fàcil adonar-se fins a quin punt el seu nomenament és un trencament amb el tarannà de l’emissora. Planas professa una ideologia que barreja l’ultraliberalisme en matèria econòmica i l’autoritarisme en les llibertats civils, a més d’una defensa aferrissada d’un Estat espanyol centralista i homogeni – el que és totalment legítim- que té un suport entre la població catalana que tendeix a la marginalitat. A més, però ha defensat una sèrie de tesis que fan dubtar de la seva professionalitat i, fins i tot, de la seva capacitat d’entendre el món on viu
Per exemple, una política que ha gaudit d’un suport social i polític tendint a la unanimitat –inclòs el PP en nombroses votacions parlamentàries- com és l’ús del català com a llengua vehicular a l’ensenyament el descriu com un “tortuós experiment d’enginyeria social”. I no content amb això fins i tot assegura que “la majoria dels polítics d’aquesta regió [sic] i amb especial intensitat els qui més defensen l’anomenada immersió, porten als seus fills a escoles privades, on poden estudiar també en l’idioma comú dels espanyols” mentre “la resta dels nens és objecte d’una discriminació intolerable”. Una afirmació que l’editorial de Libertad Digital no necessita demostrar, ja que això “és sabut”. Però no es queda aquí, sinó que creu que a l’Estat espanyol se li “prohibeix” a algú “parlar amb l’única llengua comuna [sic]”
També considera les autonomies uns “regnes de taifes” que “cada any dilapiden 26.000 milions d’euros en duplicitats” sense explicar perquè l’Estat espanyol manté ministeris com el de sanitat que ja no tenen cap competència. A l’altra banda, l’espoli fiscal català és “suposat”. Però el “malbaratament” autonòmic té un capítol especial amb les televisions públiques –seria ampliable a les ràdios de les diputacions?-, doncs el “dèficit i endeutament de les quals constitueixen una autèntica vergonya i un saqueig al contribuent, especialment a Catalunya”. A pesar de defensar, una línia econòmica ultraliberal, les retallades pressupostàries Planas no té cap mania en escriure que “per a ancians i discapacitats no hi ha “liquiditat”, però sí que n’hi ha per a mantenir ruïnoses televisions autonòmiques, doblar pel·lícules al català o mantenir ‘ambaixades’ de Catalunya a l’estranger”.
Però les seves editorials que fan dubtar més de la seva capacitat professional i fan pensar que els informatius de COM Ràdio quedaran en mans d’un conspiranoic és quan explica les seves tesis sobre l’11-M o l’anomenat “cas Faisán”, als que recorre de forma habitual. A pesar que la legalitat i les decisions dels jutges són un dels seus arguments preferits per defensar els postulats més diversos –i sobretot criticar els adversaris- el 9 de novembre del 2011 encara considerava que calia “saber la veritat sobre l’11-M” i el 6 de desembre –sols pocs dies abans de deixar la direcció del diari- ho considerava tot plegat un “muntatge”. En una línia similar, són nombroses les ocasions en que acusa al PSOE de connivència, quan no de col·laboració, amb ETA.
Tampoc s’està de criticar als seus actuals aliats i acusa Artur Mas de “racista” i a Josep Antoni Duran i Lleida “d’arravataments anti-espanyols”. Una virulència –juntament amb les declaracions del flamant vice-president de la CCMA Armand de Querol sobre el mapa del temps de TV3- que no ajuda a entendre les raons de la cada cop més profunda i imbricada aliança entre CiU i el PP.
Per ara no hi ha hagut cap posicionament públic entre la plantilla de l’emissora, però tenint en compte que el nomenament de Planas no va caure bé ni tan sols entre els treballadors de Libertad Digital, no es pot descartar mostres de malestar en els propers dies.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada